De Chautunga a Kalaw

Swedagon Pagoda, Yangon

Ja casi ha passat una setmana desde que vam arribar a Yangon, per coses de la vida, i per evitar a un italiani pesao vam decidir sortir-nos de l,itinerari turistic que ens portava a les muntanyes del nord i en una decisio impulsiva, a ultima hora vam decidir agafar un bus cap a la platja on els locals van a passar les seves vacances.

































I esta demostrat que a vegades aquest tipus de desicions son les millors. A les 4 del mati estavem esmorzant i a les 6 agafavem el bus tronat que ens portaria cap alla. 130 km= 7 hores d,autobus, si senyor! Pero be, ja estem acostumadissimes a aquest tipus de trajectes aixi q ens ho prenem amb filosofia i ja som capaces de dormir amb tot el soroll del mon i posicions impossibles.

Les platges eren molt xules i tranquililes, (coco-beach style). Xoca veure els restaurants i hotels buits, ja que desde les revoltes d,octubre practicament no hi ha turisme.
Típica teteria al vespre mirant el culebrón korea

El que cada cop esta mes clar es que els llocs els fa la gent i nosaltres em trobat uns nous companys de viatge. Son 4 nois israelis que estan viatjant per un any, despres d,haver fet el servei militar a israel durant tres o quatre anys. En les nits de foc a terra a la platja hem apres que les nostres cultures no son tant diferents, que no es pot jutjar des de fora una realiatat que no coneixes i que sobretot no tot es blanc o negre.
Ah! i....moc moc! habrthabe! tb tenen el pingu! jajajaj

Seguim coleccionant souvenirs extranys i noms d,alla on anem. Aixi que ara ens diem Ma-ma i La-la a Myanmar i Kineret i Shani en hebreu.

Habibi cap aqui, habibi cap alla, seguim la nostra ruta cap al nord amb els nostres nous companys de viatge cap a Kalaw.
I avui un nou repte 15 hores d,autobus de nit amb karaoke non-stop inclos, ves que ens comprarem uns taps. oooooohhhh!!!!

Snacks des de l'autobus

Burma: Yangon

Just look and smile

Després d,una llarga i freda nit a l,aeroport de Bangkok arribem a Yangon( ex-Rangun), capital de Myanmar, només arribar allà passem els controls de passaport rutinaris i allà junt amb la resta de motxileros anem cap a una guest house, ja de cami amb el taxi veiem que l,antiga birmania no te res a veure amb Tailandia, aqui homes i dones vesteixen longhi, una especie de pareo de teles estampades i de colors, dones i nens porten Tanaka un maquillatge groc a la cara per protegir-se del sol. Veiem moltíssims monjos pels carrers vestits ja no de taronja sino de color granate fosc. Tot sembla ser molt més tradicional, molt menys contaminat per la globalització.

Ferry

De moment hem passat els primers dos dies a la capital on hem vist un temple espectacular, diria que no es comparable a cap dels temples que hem vist abans enlloc, simplement increible. Dema ja ens tornem a posar en ruta i agafem un autobus d'unes 7 hores cap a les platges de l'oest.

Swedagon Pagoda, Yangoon

La primera impressió la veritat es que ha estat molt bona, la gent es extremadament amable, tots somriuen , pero potser el que xoca mes es que et miren, ens miren moltissim i amb molta curiositat, i ens somriuen, avui un grup de turistes d,aqui ens han demanat si es podien fer una foto amb la clara, molt comic, quan hem preguntat perque ens han respost que eren del sud del pais i que mai havien vist occidentals abans!
Però bé, en certa manera els puc entendre perque a mi em passa el mateix amb els monjos, no se perque pero no els puc deixar de mirar, avui al ferry en tenia un tres bancs més endavant i quan hem baixat del ferry se m,ha vingut a presentar: nice to meet you! where are you from?

Burmese trip

BUDA'S DAY

A dos dies de marxar de Burma, acabem de fer els preparatius pel viatge. No es facil, la informacio sobre el pais es molt limitada i confusa, contradictoria a vegades, aixi que la recerca no ha estat facil. De moment i si tot va be dema tornem cap a Bangkok a recollir el visat i ja tenim vol.

Despres de les revoltes del passat octubre i un parell d,explosions aquest gener el govern mante la informacio molt controlada, entrar com a periodista es un problema, no es poden entrar mobils i portatils.
S,ha d,entrar amb dolars i el canvi no es clar, diguem que ara per ara es un canvi fantasma i t,has de buscar la vida canviant al mercat negre.

Un cop presa la desicio d,anar cap alla, el principal dilema que se,ns presenta es com gastar els diners de manera responsable, la junta militar controla la major part d,infrestructures turistiques (aerolines, trens, hotels...) aixi que hem d,intentar evitar tot lo relacionat amb el govern, pero ara per ara la nostra principal preucupacio es si sera possible.
Per altra banda desde tot el follon el turisme ha baixat en picat i moltes families que vivien del turisme s,han quedat sense cap font d,ingressos.

En fi suposo que un no es pot fer la idea de que passa al pais fins que no hi es, esperem poder parlar amb la gent i fer fotos.

Les portes ara estan obertes i ara ja no hi ha volta enrere, marxem amb els nostres dubtes i dilemes morals pero tambe amb moltes ganes de veure, coneixer i apendre.

1 dia mes tard... Bangkok.

Sembla que els deus estan amb nosaltres i que sigui el dia de Buda no ha fet que la embaixada de burma estigui tancada, perque sino hauriem perdut el vol de dema. Thanks to Buda!

Figura de buda en un temple d' Ayutaya

Ja comencem a tenir una mica sensacio de homeless, avui hem dormit al tren i aquesta nit ens espera una fantastica nit a l,aeroport de bangkok, tot i aixi ho portem amb bastanta dignitat i malgrat fer molta calor encara estem bastant presentables. Aixo i la nostra alimentacio super-saludable: dos pinyes al dia, noodels amb verdures i arros.

Sopar (80 baths) a al sleeper train camí de Bangkok

Avui hem aprofitat el dia per fer gestions per Bangkok tot passejant pel China-town, buscar les 4 coses que ens falten( mosquitera, crema pel sol factor 40) i actualitzar d,una vegada per totes el blog.

La quotidianitat a china town (Bangkok)

Com que la sort esta amb nosaltres, sembla, tot passant per un temple hindu hem donat gracies per poder anar Burma dema , hem demanat a Ganesh un bon viatge, a kristna trobar un novio thai (aixo la Mar per suposat), si pot ser que s,assebli una mica al Wee Luu La (protagonista de la teleserie on vam actuar), i de pas una bona feina i diners pel futur, als Deus indis se,ls hi pot demanar moltes coses i mai no esta de mes pensar una mica en el futur.

Típic rickshow de Bangkok

Let,s vrrrroooooom!!!

Proxima estació : Birmania!

Tailandia II

HUMOR AMARILLO


El cap de semana l'hem passat a la muntanya, fent un trekking amb una parella holandesa, dos americans i un koreà. Mister Pot i Mister Thousend eren els nostres guies thais.
La veritat es que ha sigut molt xulo i per dos dies ens hem oblidat de lonelyplanets, rutes, billets, internets etc... desconexio total, nomes caminar per la selva i parar per banyar-nos a les cascades. El trekking incluïa una passejada amb elefants i tot i tenir els meus dubtes de l,activitat ens ho vam passar molt be, com que sobraba una persona van posar al mister korea tal qual sobre el cap de l,elefant conduint-lo, total, que ens vam passar tot el viatge partint-nos del pobre noi q no parava de fer sorolls ( ooooohhhhhh, aaaahhhhhh....can nooot!) la risa.

Mr. Korea,miss Mar i missis Claire

La nit la vam passar a un poblet a dalt de la muntanya, a les set ja era fosc aixi que vam encendre unes espelmes i vam estar xerrant amb els nostres nous companys de viatge, vam descobrir que mister Poot (26 anys) havia estat monjo budista durant 8 anys i despres ho havia deixat, deia que li agraden massa les dones i la birra i que no hauria estat un bon monjo.

Al mati i despres d,una llarga caminada amb una parada a una cascada vam fer l,activitat estrella: Bamboo rafting!!!

El bamboo rafting consisteix a baixar pel riu amb una especie de balsa feta de 8 canyes de bambo lligades ( si, molt estable) alla i posen a 4 guiris i un noi thai q es el conductor, pero en realitat son uns liantes, tot i anar vestits als dos minuts ja estavem xops de dalt a baix i ja haviem naufragat 3 cops i aqui es quan entra en accio l,equip korea, que tot i no saber nadar es dedicaba a robar els rems i a saltar de barca en barca tirant a la gent fent crits de guerra, vaja uns terroristes!(qui ho hagues dit al cotxe...) al final ja us ho podeu imaginar 3 barques rems i gent vestida baixant pel riu intentant enfonsar als de les altres barques, crits, i molts riures, i alguna que altra ferida de guerra.

Vaja que va ser com saltar dins un capitol d,humor amarillo rodat a la selva tailandesa, boníssim!

Tailandia

AGAIN ON THE ROAD

Despres de passar uns dies a Bangkok visitant temples, passejant, i fent d,actrius a una telenovela thai! decidim posar-nos en marxa i agafar un tren cap a Chiang Mai, al nord.





Pel camí fem una parada a Ayutaia, antiga capital religiosa de Tailandia, i decidim comencar a introduirnos en el que sera la nosta nova religio durant un mes i tres setmanes d,estada al sud-est asiatic, el budisme.





La veritat es que la ciutat no es gaire gran pero esta plena de temples, uns mes impressionants que altres...seguint la nostra tradicio de motorbikers lloguem una moto per passar el dia basicament de temple a temple, la conduccio per l,esquerra no ens facilita les coses i ens perdem, ens piten, ens saluden i els hi fem molta gracia, el perque encara no el sabem, be ells tambe ens fan gracia a nosaltres aixi que cap problema.

Wat a Ayutaya

Despres d,un dia amunt i avall agafem el nostre primer thai slepeer train i sorpresa dormim com angelets fins les 9 del mati! El tren es net, les lliteres espaioses i la gent respecta el descans dels altres i el mes important a les 5 del mati no passen els venedors de chai,chaai, chaaaai (te indi) cridant!


Ens aixequem amb una extranya sensacio de no saber massa on som...On es el meu chai! I miss India.


















LA CIUTAT PERFECTA : CHIANG MAI

Basicament aixo es Chang Mai, el paradis pel turista occidental que busca una mica de pau i oci a la muntanya. La oferta es senzillament impressionant, ho pots fer tot aqui .I a nosaltres per uns dies no ens sembla malament, aqui es tot tan facil!






Decidim que ja n,hi ha prou de ciutats i cotxes i ens embarquem en la nostra proxima aventura a la selva tailandesa: Humor Amarillo! Oooooohhhhh!

Més val tard que mai... diuen

Amb un mes de retard comencem el blog que vam prometre a amics i familiars abans de marxar, qui ens conegui bé suposo que no esperava que anéssim puntuals...de costa a costa ja esta aquí !!!

Convidades d'honor a la cabina del comandant!
-Barcelona-Amman-

En un mes i pico ens han passat moltíssimes coses, hem conegut molta gent pel camí i hem estat a dos països tan diferents, com Jordania i la India.
Posar-se al dia doncs no és fàcil així que a partir d'ara prometem anar actualitzant més sovint!

Volant al desert vermell de Wadi Rumm, Jordania.

6.am, good morning Wadi Rum

Aquest mes hem vist que podem viatjar les dues juntes sense perdre trens, coses i tirar-nos les motxilles pel cap (ja que molt més no tenim...) podem estar fins a 4 dies sense dutxar-nos, i anar recombinant la roba que hi ha dies que sembla que camina sola.
Una dada curiosa és que no hem perdut res en tot aquest temps, increïble...

Jerulasem hotel a Aqaba, dir-li hotel és molt optimista...

Així fent un resum ràpid i per qui no estigui situat, vam sortir de Barna el 3 de gener, primer destí Jordania, deu dies més tard vam agafar l'avió més divertit que hem agafat mai i vam aterrissar a Dehli on el Pau ens esperaba a la que seria la nostra casa temporal a Dehli, casa el Dani, que tot just s'acababa d'instalar aquí. A Dehli vam resposar les forces i vam sortir de tour per la India: Jodhpur, Jaisalmer i Goa. De Goa vam tornar a saltar a Dehli per anar al holy Ganges; Varanassi de tornada una visita ràpida al Taj Mahal i avui i desde la "nostra" casa de Delhi ens preparem ja per marxar cap a Bangkok entre nervioses i tristes per deixar la India.

Jumping Goa

I entre tot aquest temps i destins hem vist dos deserts, ens hem banyat (congelat) al mar mort, ens hem perdut per la inmensitat de Petra, hem agafat trens, autobusos, rickshows... ens hem enfadat (sobretot amb taxistes...) i ens han estafat,ens hem rigut de nosaltres, amb els indis i dels indis, ens hem fet la idea de que vol dir holy, i hem flipat amb els deus indis i amb lo diferents que poden ser les religions i la seva manera de viure, hem trepitjat caques de vaca (a una mitjana de quatre al dia nosaltres, i una mitjana d,unes 10 el pau...jajaj!) i em sentit la por de morir en un bus a la India, horrible!

Autoretrat al bus de Panaji, India.

Seguim rodant cap a l'est i esperem ja deixar enrere l'hivern d'una vegada per totes (entre dutxes fredes i trens hem passat molt fred!)
Seguim fent fotos i escribint els nostres diaris, agafant el millor de cada lloc, emocionant-nos i enriquint-nos, seguim somiant despertes.