Wednesday, February 25, 2009

VENDALOO (episode II) : London city


Un any més tard de la nostra aventura, les nostres vides han canviat, hem sentat el cap( dins del possible) i el cul, la Mar a Àustria, la Clara a Barcelona. Res a veure amb la vida nòmada, rutina, obligacions, etc.
I el blog ha quedat com un record de les nostres experiències, imatges i paraules, paraules i imatges, gent i llocs es barregen en forma de record en el nostre dia a dia, avui fa un any estavem a Myanmar.

Després de 3 dies a Londres les dues juntes les casualitats flueixen i en el barri cool de Londres sopant amb la Kristel al Curry Capital un record es fa present, i és el Killian en persona, el noi Irlandès al que vam incitar a fer autostop en un lloc perdut en l'estepa neozelandesa, que pica al vidre i saluda entre desconcertat i sorprès .Que hi fas a Londres?- Jo? que hi fas tu aquí? no estaves a Nova Orleans? el món és petit i en puc donar fe, i les casualitats, les grans casualitats existeixen.

Seguint la tònica general, arribem a Londres despistades, sense mapa, sense guia i amb una vaga idea de la ciutat. I decidim que el millor és preguntar, així que el primer dia decideixo fer un qüestionari cultural, al Christopher, un londinenc amb super lovely british accent amic de la Kristel. So tell me about the british!!! Tres coses/paraules queden en la meva ment: Classe, Vendaloo i Top Shop. A partir d'aquestes tres paraules clau el nostre cap de setmana londinenc es desenvolupà entre birra i birra al barri de moda d'east London.

En tres dies no aconseguim veure el Big Ben (shame on us!) però hem visitat mogollon de galeries, la Tate, les botigues de 2a mà plenes d'objectes insòlits, el Top Shop i un carrer ple de restaurants indis i ens queda clar que Londres és sobretot multiculturalitat, la terra de les oportunitats i els artistes cool.


Descobrim també que Londres en realitat és una colònia espanyola, és la colonització global postmoderna i és que no hi ha restaurant que entris que no sentis aquell familiar irreconeixible spanish accent. Nosaltres ens intentem fer el nostre millor british accent, que ens porta a preguntar pel llocs (és el q te no tenir mapa ni idea d'on ets) amb un very polite "excuse me" ooohhh lovely" "really, ohh, that's amazing!" i varies expressions més que ens fan passar per unes "British Ladies".
La clara després de varis intents descobrirà que Londres és tan enorme que no té centre, no, no hi ha una plaça Catalunya, i entre sorpreses i decebudes per la magnitud d'aquesta ciutat i els nostres escassos dies de visita ho acceptem i decidim passar de la classica visita turística, total, si al barri hi ha de tot! "with ramps in the twins", ens patejem la ciutat, això si sense estressar-nos gaire, si es q ja ens coneixem...

I es que Londres mola, però la reflexió és que potser es passen de cool (molta superficialitat) I tres dies ens donen per reobrir el nostre estimat blog, per treure-li la pols i fer content al Paco ;-) Tot esperant i planejant el pròxim post, que esperem que sigui aviat. Inschala!