Sunday, June 29, 2008

Domingo San Telmero




San Telmo és el barri on he estat vivint aquest últim mes a Buenos Aires. És el Buenos Aires dels anys 30. Els carrers són de pedra i estan plens d,antiquaris que refresquen la memòria a aquells qui no s,imaginen la vida sense tele només amb radio o amb tocadiscs i no amb ipod.







Pels carrers passegen senyors amb el seu abric fins als genolls i el seu barret com repliques de Carlos Gardel i senyores que semblen talment tretes del Paris dels anys 30.

San Telmo es també per excel·lència el barri del tango.






Totes aquestes descripcions, conflueixen el diumenge als carrers del barri, barrejant-se les músiques, els tangos, l,art i l,artesania, el teatre, les parades d,antiguitats, empanades caseras i més.








Després d,un llarg passeig de tot el dia, la jornada acaba amb una batucada i una típica milonga a la plaça, on tots aquells apassionats del tango i la milonga disfruten del seu diumenge San Telmero.




Friday, June 27, 2008

Los Planetas, un buen día.


Un buen día és el titol de la ÚNICA cançó que ha fet somriure al cantant de Los Planetas.

Qui em conegui sap que és un dels meus grups preferits, doncs bé, avui han fet el seu primer concert a sud amèrica, aquí a Buenos Aires, i ha estat també el primer que he pogut presenciar.
Jo sabia que en concert no eren la festa, això m,havien dit, però d,aqui a notar les ganes profundes de visitar el llit del cantant pensava que hi aniria un troç la veritat...
Reconec però que sentir les cançons que més m,agraden en directe m,ha emocionat no diré que no, però pel pròxim concert que algú els hi doni colacao! energia i alegria pa,l cuerpo planetas!
Dilluns faré camí cap a El Calafate, de visita al Perito Moreno!

Sunday, June 22, 2008

Neurones viatgeres

Buenos aires ha suposat per a mi un paron i vuelta a empezar. Crec que es una projecció a petita escala del que em passara quan arribi a Barcelona. El meu cap viatja a la velocitat de la llum i passa d,asia a Barcelona, se,n torna a sydney i aterra de nou a la realitat Argentina. Recorda i planifica mentre esta vivint més coses noves i d,aquesta manera els dies són més que intensos. Es una sensació ben extranya, no em puc concentrar en un llibre perque el meu cap torna a viatjar abans d,haver arribat a les dos pagines. En les converses colectives a vegades no me n,adono que ja no hi soc fins que algú em diu: Clara? donde estas?





També sovint penso com explicare el meu viatge quan arribi a Barcelona perquè ara mateix no sabria ni per on començar, ja sortirà.

Continuo sent la mateixa eh? nomes que una mica mes pajara! jjajaaja nomes una miiiiica!


Neurones viatgeres (la contra)



Ahir intentava fer un calendari mental, 25 de maig va ser el dia que vaig aterrissar a Barcelona, nerviosa, trista, i amb moltes coses al cap: gent, llocs, moments, futur. En 11 hores de vol tot s'havia acabat. I et preguntes, que és el que em queda d,aquest viatge? Amics es la primera paraula que et ve a la ment. Experiencies? També, moltes.

I de cop un temor t,assalta: no vull oblidar res del que he viscut aquests últims mesos, intentes recordar el nom del noi amb qui et vas creuar cuinant en aquell alberg de Nova Zelanda, el que et va somriure, com es deia? ...aquell poble, aquella senyora tan maca...has de rebuscar en les memories d'aquests últims mesos tan intensos. Els detalls es difuminen, ahhhh...com es deia??? No pot ser... va, Mar ,pensa, pensa...

No vull oblidar.

I que et queda? PERSPECTIVA, no ho pots explicar perque surt de l'acumulació de tot el que has vist i viscut, no ho pots explicar perque és algo molt teu, i encara ets incapaç de posar-li les paraules adequades.

Que, va, expliquem coses del viatge? encara no puc, tal i com no puc mirar-me les fotos objectivament sense implicació emocional.
I llavors ve, torna. És una olor, un soroll, una cançó, una paraula i tot torna a la teva ment, clar i nítid. Tanco els ulls i somric per mi mateixa.




BARCELONA

Tornar no és la catàstrofe, de tants canvis, Barcelona és una parada més, t'acostumes, t'adaptes, perque ja portes molt temps fent-ho i ho has après. Intentes buscar la millor part, seguir somrient com ho feies quan passejaves pels carrers de Bangkok. Intentes recordar que senties veient la posta de sol en qualsevol dels llacs de Nova Zelanda, l,emoció d,un concert-batucada espontani als carrers de Rio. L'harmonia, la bellesa de Myanmar. Segueixes mirant, buscant, intentant no conformar-te, no apalancar-te. I saps que d,alguna manera o d'una altra tot això que ja forma part de tu, i que és tan teu que t'acompanyarà sempre en el teu camí, vagis on vagis. Arraigada o desarraigada.

It's just like this



Every place is a goldmine. You have only to give yourself time, seat in a teahouse watching the passes by, stand in a korner of a market, go for a haircut.
You pick up a thread, a word, a meeting, a friend of a friend of someone you have just met, an soon the most insipid, most insignificant place become a mirror of the world, a window of a life, a theathre of humanity.

" A fortune teller teller told me" Terzani
Llibre que m,ha acompanyat els dos ultims mesos de viatge.

Tuesday, June 17, 2008

Mi Buenos Aires querido






Buenos Aires és aquella ciutat romántica que tothom s,imagina. Un entremig entre la Barcelona activa i cultural i el París romàntic que es pot veure a les fotos de Robert Doisneau. Barreja d,antic i modern, de carrers de pedra al costat d,avingudes importants plenes de llibreries antigues amb llibres polsosos que estan obertes 24h. (Av. Corrientes). Els bars i discoteques, de dia son botigues de roba de dissenyadors que tot just comencen i de nit es transformen de nou al seu origen. La música, l,art i les lletres flueixen pels carrers al pas tranquil de la seva gent.

Che boludo, viste?




Próxima parada: Puerto Iguazú

Despres de 5 mesos de viatge amb la Mar, començo una nova etapa sozinha (que diuen a brasiu), et trobare a faltar germaneta...

Pero no em puc queixar, perque si sent dos es coneix molta gent, sent una encara mes, aixi que tot visitant les increibles cascades d,Iguazú vaig coneixer dos russos que parlaven castella i no angles! i uns quants israelis (per variar) que tambe parlaven castella, aixi que entre ells es comunicaven amb el meu segon idioma, bonissim, el tema de les egues(R) es una cosa... jjajaj

Que dir d,Iguazu, el lloc increible, s,ha de veure, pero es cert que esta pensat per l,inserso, montat tot amb pasarel·les i efectivament, ple d,excursions inserso (amb iaios i gent jove tb) "ahora vamos a ir a ver una catarata, vamos a andar 10 minutos, los que no quieran andar pueden esperar aqui mientras este señor les toca un poquito el arpa". Aquest es un resum ben clar, de debo!




Despres de dos dies de visita intensa pel parc nacional, agafo un autobus direccio al que sera Mi Buenos Aires querido! (tango de Carlos Gardel i Alfredo La Pera).