Tuesday, August 19, 2008

Shalom and welcome!

De costa a costa fa un punt i a part. Resituem-nos.

La Clara

Argentina is over i la Clara decideix donar per acabat el viatge que vam iniciar juntes i acabar separades. Maig 2008 , la Clara deixa Brasil i s'encamina cap al seu futur Buenos Aires querido, allà va a para a casa de l'Ale (de la nostra estimada comunitat de becaris d'EFE) despres d'una setmana aferrada al sofà de l'Ale decideix tornar a veure mon. San telmo i Recoleta, botiguetes i asados, vins bons i barats, alfajores, i matecitos. Del rio de la plata a la Patagonia i del sud al nord cap a Bolivia. Agost. La Clara decideix tornar cap a Barcelona, la desició sorprèn a més d'un i d'una,sorpresa, alegria i alguna que altra llàgrima. Per endavant queda un final d'estiu, que comença fort amb les festes de Gràcia. La Clara ja està aquí.

La Mar

Proxima estació: Israel, terra dels nostres habibis.


Kibutz de l'Oron (Zi'hon)

Aquest cop és un viatge diferent, la complicada situació politica i social que viu el pais planteja dificultats tècniques i dilemes morals.
La idea: conèixer les dues realitats. El plan: 10 dies en un kibutz al nord, deu dies com a participant en un intercanvi de dones catalanes-palestines a Natzareth amb l'SCI , més 4 dies de lo que salga. El pla general, el de sempre: motxilla, cámara, i improvisació.



La Mar els seus dubtes i problemes logístics.

Digueu-me previsora pero m'he canviat el passaport, entro neta a un pais on la mes mínima diferencia o dubte aixeca la sospita terrorista. Entro amb el millor expedient possible, 4 amics que han fet el servei militar i m'esperen. Fins aqui tot en ordre. Projecte amb dones palestines , mec!!! menys 10 punts! alarma, alarma!senyoreta, pensa voste visitar palestina: joooo? noooo, que va... Who is Arafat?


A partir d'aquí, a veure quantes hores em tenen marejant la perdiu,vaig avisada, els interrogatoris poden ser bastant pesats. Si la meva cara de bona nena per controls, aduanes i anti-multes segueix funcionant, no problem. Sino paciencia!

Welcome to Israel! what are you doing here?


Passejant per Tel aviv

Thursday, August 14, 2008

Los amantes del circulo polar



"Todavia tienes sueño? cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar..."

Tuesday, August 12, 2008

Mochilas amigos!



Mochilas amigoooos! vamooos!
Així és com comença un viatge de quatre dies de Tupiza a Uyuni per les lagunas coloradas, les muntanyes, els llacs gelats i el desert de sal. Un jeep conduït per una familia boliviana, una bona bossa de fulles de coca, dos australianes mare i filla, una colombiana, un anglès i jo. (I més gent a un altre jeep).


5.000 metres d,altitud, mal de cap intens i fred, molt fred, -20 graus a la nit! Però el lloc s,ho val i l,experiència també.


A les quatre del matí, vamoooos amigooos, arribaa! I comença un dia ple de llocs inimaginables on el jeep para per fer pictuuuurs amigooos! i disfrutar del lloc evidentment!

Finalment, l,últim dia arribem al desert de sal més gran del món, on et posaries a córrer i saltar sense parar. Tirar-te per terra, rebolcar-te per la sal, provar-la (evidentment, jejej) són també actes que el teu cos et demana, disfrutar!



Després de quatre dies de viatge, arribem a Potosí, on el 90% de la població viu de les mines de plata, coure i ferro. Una vida molt dura, jornades laborals de 16 hores sense ni tan sols menjar per 8 euros al dia, 60 morts a l,any. Treballen com segles enrere, sense el material adequat, utilitzant explosius que sovint causen accidents. És trist.

Després de Potosí altra vegada cap a Argentina, una parada a Córdoba, la ciutat nocturna, i de nou cap a Buenos Aires, "home sweet home"!

Monday, August 11, 2008

Buenos Aires connection



"suerte que tu ries y no te enfadas"

Saturday, August 2, 2008

Viatge al fi del món


Aquesta és la sensació quan viatges a la patagonia, d'un lloc molt llunya, a l,altra punta del món, on els follets existeixen, així ho creuen alguns locals.



La Patagonia és paisatge, paisatge molt especial, neu que brilla com si li haguessin tirat purpurina, glaciars, muntanyes de colors, extensions inacabables, guanacos i altres animals salvatges i tot el que no t,esperes al llarg d,un viatge d,autobus, on les hores es transformen en minuts i el fred se t,oblida amb la bellesa dels paisatges.



Ara ja fa més d'un mes que vaig estar a El Calafate, El Chalten i a la Peninsula Valdes i no tinc paraules, només fotos.