Wednesday, September 17, 2008

On one side: Israel


Restaurant a Tel Aviv


Tel Aviv

Israel? que vas a fer a Israel? vigila que és perillòs...hi ha molts atacs terroristes allà, no?
Israel no és perillòs, no almenys pel turista, Israel és un estat totalment militaritzat, on la seguretat és la paranoia nacional, els controls i checkpoints als centres comercials, trens i autobusos lo habitual i compartir el vago de tren amb trenta post-teenegers amb metralletes la rutina de cada dia.


Golan, frontera amb Siria

La meva experiència em diu que les rosses europes som extremadament sospitoses, -You, go there! (Joder, why me again!) - Do you have any guns, weapons or a knive with you? noi, mira,m, aquí l,únic que te armes ets tu!!!


Alts del Golan


Carrer de Jerusalem, barri jueu

En fi, darrera de tot aquest circ i estil de vida hi ha un dels conflictes mes complicats i profunds del món, és part de la història antiga i la moderna, Israel és el bressol de les civilitzacions i religions. Jueus, arabs, cristians, drus reivindiquen les seves arrels i drets en la holy land, i de holy en té poc, ja que hi ha vegades i llocs on la tensió és tanta i la discriminació tan evident que l,aire casi es pot tallar.


LA MEVA SETMANA JUEVA


Platja de Caesaria

Aquest cop decideixo veure el conflicte des dels dos cantons del mur i mai mes ben dit. Així que arribo al Ben Gurion airport on l'Ido m'està esperant.
Hello! so tell me what are you doing here? La pregunta israeli per exelencia!
Molt bé, ja se q no t'agradarà però he vingut a fer un seminari amb dones palestinas a Natzareth.
aah, fes el q vulguis, jo no tinc problemes amb aquestes coses, israelis, palestins...que més dona.

Pero el que veig les següents setmanes és q aixo no acaba de ser veritat i els uns no coneixen els altres i no es tenen un gran apreci diguem...malgrat un milió i mig d'arabs viuen a Israel, són la minoria dins un estat sionista, viuen a part, pobles àrabs, escoles per àrabs, es barrejen lo menys posible i és que no interessa. La Israel jueva pot arribar a ser una bombolla de benestar on si no veure la realitat no la veus, ja no parlem dels media i la propanganda institucional i el servei militar que vindrien a ser un capítol a part.

Malgrat tot m,integro a la vida dels meus amics, anem a la platja, visc en un kibutz, veig la nit a Tel Aviv, i fem un poike a la platja de nit tot fumant narguila, em porten d,excursió al Golan on la calor casi em mata, ens banyem a la bassa de les no-mines( cadascú que pensi en el perque del nom) jo no les tenia totes... i em conviden a un sopar de Sabath amb tota la familia. What are you doing here? to Natzareth??? Natzareth is an arab village! I know.


Platja de Haifa


Bassa de no-mines


Poike a la platja de Caesaria

Després d,uns dies de tanta hospitalitat decideixo posar-me en marxa i independitzar-me. Pròxima parada Jerusalem. No serà fàcil arribar-hi i la meva mala sort i dificultats amb la xarxa de transports israelís només ha fet que començar, als antipàtics dels conductors ja ni els menciono.

Iala, iala habibti!

1 comment:

Anonymous said...

Hola Mar,
Que bé tornar a tenir noticies teves gràcies al teu blog. El teu viatge em porta molts records, ja una mica llunyans, del meus viatges a Israel. Realment, jo tampoc soc religiós, però Jerusalem es una ciutat màgica i crec que es la ciutat mes desitjada del mon i per la que s’ha vessat mes sang. Referent als teus controls, com molt podries passar per seguidora de la banda Bader Meinhoff, jo tinc molta mes pinta de palestí.
Petons
Paco