Monday, September 15, 2008

On the same land, but on the other side: Natzareth

Estic a Nazareth, estic a Israel, però Natzareth és una ciutat àrab, la gran majoria dels seus habitants són àrabs musulmans, arabs cristians i inclús com descobriré més tard a través de la Rula que hi ha àrabs ateus. Abaix els prejudicis.

El seminari serà una setmana intensa de trencar esterotips, de conèixer la realitat que viuen les palestines a Israel, com a dones, com a àrabs i en tots els aspectes de la seva vida. I és que "political is personal, and personal is political".



Ana, Maria, Wardi, Sandra en una xerrada


Visitem varies associacions, discutim, i entrem en contradiccions, en sentim frustrades i ens sorprenen les noies, la seva força, la seva persistència en una societat que no està pensada per la dona àrab.

L,apunt curiòs d'aquests dies va ser trobar al music Fermín Muguruza en una espècie de rave àrab en una platja de Haifa, vam intercanviar experiències i ens va explicar que estava fent un docu sobre músics palestins, amb intensions d'entrar a Gaza, ischala!

Maggie, sandra, Ana, Marjwa,Norna esperant el tren cap a Haifa

La tornada a Natzareth amb el taxi bus a les 3 del matí, va ser surrealista total, imaginat que morim en un bus a Israel, perque el conductor, un freak, s'ha adormit al volant, quin poc glamour!
La historia és que a crits, i amb l'excusa de fer pipi el vam obligar a parar i a pendrès un tanc de cafè sol jajjajja, good job habibtis!


Porta de Damasc, Jerusalem

I anem fugaçment a Jerusalem,passejem per la ciutat vella i fem les visites santes de rigor. L'endemà ens posem en marxa amb el nostre minibus i visitem una casa d,una dona beduina al desert del Negev, ens impresiona com viuen, i amb les dificultats en que es troben. La vida és durissima allà, especialment per les dones.






Negev, casa beduina

La setmana és intensa, emocionalment esgotadora, sentim que hem après, totes a la nostra manera hem crescut i ens veiem en les ulls de la Wardi, que s'està pensant en treure el vel, potser d,aquí a un any, quan la societat beduina que l,envolta estigui preparada. O la Rula, la jove comunista, idealista i lluitadora apasionada.


Jerusalem est

La Jumana ens convida a sopar a casa seva, ens atiborrem d,humus, amanida, i tot un seguit de plats i postres q no pararan de sortir de la cuina fins a les tres del matí, ens presenta a tots els seus amics nois, una arab plena de vitalitat, moderna en una societat pensada pels i per als homes. Els veins parlen d,ella, una noia, amb tants nois, i a mes viu sola....dona de mala vida segur... I es que aquí el que pensin els veins i les families és important, la societat àrab és tradicional i patriarcal i no és facil contradir o posar en dubte tradicions i normes.

Jerusalem est

Estem amb elles, al seu costat aprenem molt sobre nosaltres mateixas també i sobre les nostres respectives societats.

No comments: