Monday, September 15, 2008

Oh Jerusalem!


Mesquita de la roca

Amb dificultats que no venen al cas, sota una calor sofocant i amb el motxillot aconsegueixo arribar a Jerusalem.

Decideixo fer el hippy un parell de dies i dormir a l'aire lliure en un terrat dins de la ciutat vella de Jerusalem, és una qüestió pràctica i econòmica, Israel és car! Al final els dos dies acaben sent cinc, i dormir sota les estrelles de Jerusalem despertant-me a les 5 del matí amb el la crida a l'oració del moetzí acaba sent un plantejament més aviat romàntic.El que ja no sera tan romàntic es el so de les campanes durant mitja hora a les sis del matí del diumenge!




Terrat del citadel Hostel /vistes del terrat

Al Citadel Hostel, faig la meva petita gran familia de Jerusalem i per variar són la majoria alemans, compartim els vespres a la terrassa, les nostres experiències en aquest país tan particular, la birreta en el local cool de la nova ciutat, algun que altre concert. I es que Jerusalem és diversitat i tothom te la seva història especial a compartir. Joves jueus americans que venen de tour deluxe a gastos pagats, l'objectiu encobert, fer jewesh babies! Alemans que arroseguen un sentiment de culpa envers els jueus malgrat ells no hi eren, músics que venen conèixer altres musics israelís, la Patricia que busca pis a Jerusalem on estudiarà dansa. Anglesos que venen de festa, Periodistes en busca del documental. Peregrins etc...

Amb Jerusalem m'acosto més a la religio àrab, i visc el ramada d'aprop per primer cop a la meva vida.


Carrer del barri musulmà, old Jerusalem

En un sol matí visito el Sant Sepulcre i veig com una dona es tira sobre la tomba de Crist, l'abraça i es posa a plorar. Pel camí em creuo amb els turistes d'edat avançada d'un tour-tot-organitzat, inclòs passeig arrossegant un crusifix enorme per la Via Dolorosa tot cantant i pregant. Si és que aquí cada loco con su tema...




Esglèsia del Sant Sepulcre

10 minuts més tard i després dels controls ja sóc al mur de les lamentacions, rodejada d'homes de negre amb barret i metxons llargs arrissats, impresionant. Durant cada dia en algun moment o altre, per diferents raons tornaré. I ja q soc allà i em costa exactament dos minuts, més la cua de seguretat reglamentària, visito la mesquita.




Mur de les lamentacions

Toma, els tres llocs més sagrats de la religio cristiana, musulmana i jueva en menys de tres hores. I es que Jerusalem és un lloc molt especial. Durant 5 dies sento q estic al centre del món i llavors m,assalta la pregunta: on es la meva fe?


Cartell, Jerusalem

Are you Jewish? No. So, are you cristian? No. So what are you? well...I'm...nothing! Oh, God you will go to hell, I pray for you. I sembla que en els dies que passare a Jerusalem a tothom li dona per pregar per mi...

Un clar exemple de que Jerusalem esta ple de freakys i jo els hi diria, viu i deixa viure colega...
Atenció que he sentit a parlar del "síndrome Jerusalem" i el vaig veure amb els meus propis ulls, a l'hostal vivia una espècie de nou Jesus que s,havia quedat atrapat (fisica i mentalment) a Jerusalem, vivia en petit de forat a la pared al meu hostal de manera austera i rodejat de biblies i nous testaments, ho juro!


La part més lúdica de Jerusalem serà l'excursió al mar mort, faig el burro flotant al mar mort i com no m,entra aigua a l,ull. Shiiiiit!Hell!!! Em poso el fang pel cos i m,enguarro tan com puc, després em sento princesa. Camino durant hores sota el sol de la muntanya-desert buscant unes famoses cascades, que finalment seran la nostra salvació.




Mar Mort

La calor d'estiu a 400 metres sota el nivell del mar enmig del desert és inexplicable,sofocant. Al sortir de l,autobús tinc un shock de calor, m'assec i constato que estem al mig del no res, carretera perduda. Em costa respirar normal, bec mig litre d,aigua i ens posem en marxa.Iala!

Al dia seguent ja res em sembla tan meravellòs, per primer cop a la meva vida he agafat una insolació, i de les xungues, això si tinc la pell finíssima!

L'endemà mig malata agafo els trastos i m'embarco en l'aventura de creuar Israel amb transport públic, altra cop direcció nord: Nazareth I,m coming!

No comments: