El deu de les petites coses (reflexions varies)

Quan viatges i si vas canviant de pais en pais te n,adones que hi ha petites coses que fan que el teu dia a dia sigui mes o menys complicat (tambe mes serios i avorrit a vegades). Aquestes varien segons la cultura, la organitzacio del pais i el caracter del la gent.
Per exemple, una cosa tan poc complicada com enviar un paquet des de la India, pot suposar un dia senser de gestions, cues, ricshows, no possibl madame, lunch time- sorry-close etc, pot arribar a costar de 6 a 24 hores (cas basat en fets reals)

Per altra banda anar a la post tailandesa, es tan facil, no hi ha cues, aire acondicionat, els treballadors son amables i el servei eficac, diguem que el teu paquet amb un embalat perfecte pot estar facturat amb menys de 10 minuts.

A Myanmar ja ni ho sabem perque no crec ni que pugis enviar paquets.

Un altre exemple i important pel viatger es la facilitat per mouret pel pais, per exemple, a India es una odissea que facilment pot acabar amb la teva paciencia i acabes que vols matar al senyor de la taquilla que normalment et mira i diu rient , no posible! aixi que no es tan extrany quedarse atrapat en alguna ciutat a la que ni tan sols volies anar. Hem arribat a fer trajectes de 36 hores seguides (rikshow- bus-tren- slepper bus)

A Tailandia vindria a ser el contari, aqui bussines is bussines, aixi que tots els turistes van com ramats d,ovelles en autocars superorganitzats ( ni un sol seient buit, no fos cas perdessim un duro!) Ellos se lo comen , ellos se lo guissan, tu vas com un titella d,estacio en estacio, i ells et van posant enganxines de diferents colors segons la teva destinacio. ( fins a 4 n,hem arribat a tenir!) Too much!!! el resultat son autocars plens de falangs (guiris) anant al mateix lloc.
Tot s,ha de dir que aqui tot es possible, hem fet l,animal i ens hem posat 6 dins un tuk-tuk, direccio china town!!! I el conductor derrapant i partint-se de riure! estan zumbats, zumbats!


Myanmar es l,aventura, els busos surten d,estacions perdudes enmig del no res a hores intempestives i tu ets l,unic turista, la gent et mira, comenten, et somriun, 130 km es converteixen en 7 apasionants hores de viatge , saltant al teu seient, tararejant les ultimes novetats del karaoke i parant de tant en tant per pujar alguns bambos i mercancies varies a la part de dalt del bus.
Cal remarcar les memorables arees de servei, tradicionals i austeres pero molt millors que les espanyoles, funcionen aixi:

Bus para.
- 30 minuuuuuts dinner ( en myanmar)
Tothom corre cap al lavabo o forat de caca, clar despres de 4 o 5 hores botant... el paper de water no el toquen gaire en aquests paisos, aixi que tens una mangereta auxiliar i un cubell amb un bol per tirar la cadena, tot plegat molt natural...

Surts i seus a una taula on ja tens la gerra de te (beguda nacional ) i normalment un xavalin et ve a demanar: noodles o sopa es la opcio facil.
30 segons mes tard ja ho tens alla, delicios, i de postres unes pastes de te (ja no tan bones...)
Llavors veus que el teu bus ja esta ple, com pot ser! i el conductor toca el claxon i et mira volent dir, que? espvilant reina...

Anem acumulant experiecies, batalletes mil i una i una perspectiva que Asia es un continent molt especial, molt viu, on el concepte del temps es volatil, on la vida es mesura en termes diferents als europeus i on cada dia es una nova sorpresa. Com sempre que estem a punt de deixar un pais, no volem marxar, pero tambe hem apres que ens adaptem i emocionem rapid amb els nous llocs.
Aixi que esperem que la nova etapa a les antipodes sigui tan bona com tot el que portem recorregut ja de viatge.

keep going babe!!!

Ja de tornada a la gran ciutat, deixem el paradis, han sigut 12 dies molt intensos a les illes de Tailandia, Koh tao, Koh pan gang i Ton sai, marxar i tornar a Bangkok ens ha costat molt, pero despres de 15 hores de bus, aqui estem una altra vegada. Queden 5 dies i la veritat es que no volem deixar Asia, Asia enganxa per 1000 raons, els paisatges de somni, la gent i les coses surrealistes del dia a dia, es tot tant diferent que no es facil explicar-ho.

Ton Sai es una petita platja de la peninsula de Krabi a la que nomes s,hi pot accedir amb long tail (la tipica barqueta tailandesa), aixi que dona la sensacio com si estiguessis en una petita illa. Despres de 3 dies alla, podem dir que es el paradis. A Ton Sai i despres de molt de temps hem retrobat la festa, una birreta, 2 o 3, musica, coneixer gent... despres de tanta calma tampoc esta malament.



-So Ruuuuuuud, can nooooot!!!, where can I put my left hand!!!!???
-keep going babe!!! you are doing weeeeell!!!
-so Ruuuuud!!!
-Go on sweety, I,m proud of youuuu darling!
-Soruuuuuuud!

El So rud es el thai mes diverit que hem conegut, quina partida d,home, la veritat es que ens ho hem passat molt be amb ell tant escalant con de festa davant del rock climbing, quin home...
Els nostres companys de viatge van canviant constantment, ara i fins que marxem estem viatjant amb tres americans i un austriac que son la risa.

Happyyyy, Tailand, happyyyy

Myanmar is over i nosaltres tornem cap a Bangkok, la capital asiatica ultra fashion, pero nomes de pas, aquest cop ho hem fet be i tenim tren per anar cap al sud, concretament a Koh Tao, una illa del tamany de formentera amb platges paradisiaques i encara no molt explotada turisticament, tot arribara...

Alla demostrem el que hem apres amb els nostres amics israelis passem la nostra primera proba amb molt bona nota, conseguim regatejar a un molt bon preu la nostra estada a la illa que al final s,acaba allargant mes del que pensavem. Ens tirem a la piscina i...les fotos expliquen la resta... nomes dir que estavem cagades el primer dia i que l,ultim vam disfrutar moltissim, es una experiencia que no es pot explicar lo de respirar sota l,aigua i veure tots els coralls i peixos i bitxos marins, i mira q no hem estat mai fans de thalassa pero no ens n,arrpentim gens d,haver-ho fet! Al contrari!

I del fons mari a la full moon party, aixi que el dia abans de la festa anem cap a Koh Pha-Ngan i contra tota previsio trobem un bungalow, a primera linia de mar i barato, aixo si, a l,altra punta de la illa, tot i que ja ens sembla be estar lluny del follon. Com ja es tradicio lloguem una motito i ens anem a perdre per la illa entre boscos de palmeres, carreteres amb forats i platges amb sorra blanca i cocoteros. I la bellesa tropical no treu que estigui ple de bitxos i el nostre fantastic bungalow de bamboo super mono per suposat no n,es una exepcio. A la nit patim l,atac de cucaracha de mig pam que corre pel nostre llit. I tardem exactament una hora per treure-la de casa. Despres de la experiencia posem la mosquitera i ens atrinxerem al llit intentant dormir, fent com que a nosaltres les super-cucaraches no ens fan fastic, que va...

I arriba el gran dia, el dia que els cents, mils de teenegers ( i no tant teenegers) de totes les parts del mon porten tot el mes esperant, la full moon ja esta aqui i vindria a ser una especie de lloret tropical i disfressat de hippy-trendy party, tot plegat massa gente guapa i estupenda... De fet res que no sapiguessim... pero s,havia de veure!

La full moon per decepcionant i comercial no mereix mes comentaris (Nomes un, se li podria dir la festa del turisme de l,hamburguesa, es bastant descriptiu). Aixi que passem pagina i decidim canviar de costa i anar cap a l,oest amb les nostres noves amiguetes noruegues, que pq no dir-ho sosegen una mica...

Total que acabem a la provincia de Krabi, una zona mes aviat de backpackers i un dels millors llocs del mon per fer escalada. I comencem la nostra estada visitant el monkey temple, al qual s,hi arriba pujant 1250 escales empinades, crec que mai haviem suat tant com avui! Pero be no ens queixarem perque el buda gegant i les vistes valien molt la pena.

Dema cap a Railay, una petita illeta a prop de Koh Phi Phi, sembla ser el paradis encara no explotat, a veure si es veritat....

I si senyors Thailand es happy i facil, i com a viatger no tens res de que preocupar-te, al paradis del turisme tot es possible.

Haaapppyyy Thailaaand hhaaappyyy!

The glass palace

Després de moltes hores de viatges en autobusos-infern ( a Myanmar on i caben 5 i caben 25 mes gallines, el peix del mercat i altres...). I si no hi ha prou lloc, ja saps...cap al sostre amb les bosses!

La última setmana l,hem passat a l,estat de Shan a les muntanyes del nord del pais.
Tot i tenir els nostres dubtes al final vam decidir fer 5 dies de trekking de Kalaw a Inla Lake (uns 80 km.) i la veritat es que han estat una experiència molt xula. Durant 5 dies hem caminat i visitat pobles on mai havien vist a un blanc, normalment els nens corren a saludat-te i t'envien petons, en aquests poblets perduts es posaven a plorar, del temps del colonialisme el blanc es com el Coco, si no et portes be se t,emporta! aixi que et veien i sortien corrent!

Hem dormit a llocs increibles, pero potser el millor de tots va ser un convent de monjos budistes perdut al mig de les muntanyes. Tambe vam anar a una boda tradicional on tenen un nuvi i una nuvia de recanvi ( veure foto, al costat del nuvis) per si un dels dos de la parella es mor durant la boda ja que el casament no es pot suspendre sota cap concepte.

Ens hem acostumat a creuar-nos amb monjos de 5 anys, veure water buffalos creuant rius i esmorzar un super plat d,arròs i dos ous ferrats i fins i tot nouddle soup a les 7 del mati. Viure sense electricitat ha passat a ser lo normal, lo extrany es quan torna! pero d,alguna manera tot funciona prou bé, menys l,internet, això si que no te remei...

Seguim el nostre cami amb els nostres amics israelis, que ja casi son com germans( aji ). Ja xapurrejem frases estupides en hebreu, molt utils... com per exemple hola cacauet, si, ben estupid pero fa molta gracia! vindria a ser Sababa eguzim!

La Mar ha tornat a canviar de nom, ara es diu Mazabe (jazmi) veerrrrry beautiful name, flower name! I la Clara ha fet una nova incorporació al seu antic nom, "La- Sande oohhhh beautiful moon, verry beautiful! beautiful girl,beutiful name"
Els últims dies decidim passarlos a Mandalay, tornar a estar en una gran ciutat ens atabala una mica, cotxes, gent, caos... i a mes fa moltíssima calor durant el dia!

Pero com tot, Myanmar s,acaba, i en 4 dies hem de tornar a creuar el pais direcció sud per agafar el vol que ens portara cap a Tailandia.
Tres semanes han passat volant i ara ens fa molta pena deixar un dels millors països on hem estat, un paradís encara verge al mig d,Asia. Pero no tot és tan bonic, ni nosaltres som tant innocents per pensar que tot es el que es veu, mig pais son arees restringides on la guerrilla i les minories étniques lluiten pels seus drets, altres son arees militars, i en altres simplement hi ha les plantacions d,opi mes grans d,Asia. La gent viu esperant i lluitant pel canvi, i aquest canvi no pot tardar a arribar, Inschala se,n surtin i no es vessi mes sang!

De Chautunga a Kalaw

Swedagon Pagoda, Yangon

Ja casi ha passat una setmana desde que vam arribar a Yangon, per coses de la vida, i per evitar a un italiani pesao vam decidir sortir-nos de l,itinerari turistic que ens portava a les muntanyes del nord i en una decisio impulsiva, a ultima hora vam decidir agafar un bus cap a la platja on els locals van a passar les seves vacances.

































I esta demostrat que a vegades aquest tipus de desicions son les millors. A les 4 del mati estavem esmorzant i a les 6 agafavem el bus tronat que ens portaria cap alla. 130 km= 7 hores d,autobus, si senyor! Pero be, ja estem acostumadissimes a aquest tipus de trajectes aixi q ens ho prenem amb filosofia i ja som capaces de dormir amb tot el soroll del mon i posicions impossibles.

Les platges eren molt xules i tranquililes, (coco-beach style). Xoca veure els restaurants i hotels buits, ja que desde les revoltes d,octubre practicament no hi ha turisme.
Típica teteria al vespre mirant el culebrón korea

El que cada cop esta mes clar es que els llocs els fa la gent i nosaltres em trobat uns nous companys de viatge. Son 4 nois israelis que estan viatjant per un any, despres d,haver fet el servei militar a israel durant tres o quatre anys. En les nits de foc a terra a la platja hem apres que les nostres cultures no son tant diferents, que no es pot jutjar des de fora una realiatat que no coneixes i que sobretot no tot es blanc o negre.
Ah! i....moc moc! habrthabe! tb tenen el pingu! jajajaj

Seguim coleccionant souvenirs extranys i noms d,alla on anem. Aixi que ara ens diem Ma-ma i La-la a Myanmar i Kineret i Shani en hebreu.

Habibi cap aqui, habibi cap alla, seguim la nostra ruta cap al nord amb els nostres nous companys de viatge cap a Kalaw.
I avui un nou repte 15 hores d,autobus de nit amb karaoke non-stop inclos, ves que ens comprarem uns taps. oooooohhhh!!!!

Snacks des de l'autobus

Burma: Yangon

Just look and smile

Després d,una llarga i freda nit a l,aeroport de Bangkok arribem a Yangon( ex-Rangun), capital de Myanmar, només arribar allà passem els controls de passaport rutinaris i allà junt amb la resta de motxileros anem cap a una guest house, ja de cami amb el taxi veiem que l,antiga birmania no te res a veure amb Tailandia, aqui homes i dones vesteixen longhi, una especie de pareo de teles estampades i de colors, dones i nens porten Tanaka un maquillatge groc a la cara per protegir-se del sol. Veiem moltíssims monjos pels carrers vestits ja no de taronja sino de color granate fosc. Tot sembla ser molt més tradicional, molt menys contaminat per la globalització.

Ferry

De moment hem passat els primers dos dies a la capital on hem vist un temple espectacular, diria que no es comparable a cap dels temples que hem vist abans enlloc, simplement increible. Dema ja ens tornem a posar en ruta i agafem un autobus d'unes 7 hores cap a les platges de l'oest.

Swedagon Pagoda, Yangoon

La primera impressió la veritat es que ha estat molt bona, la gent es extremadament amable, tots somriuen , pero potser el que xoca mes es que et miren, ens miren moltissim i amb molta curiositat, i ens somriuen, avui un grup de turistes d,aqui ens han demanat si es podien fer una foto amb la clara, molt comic, quan hem preguntat perque ens han respost que eren del sud del pais i que mai havien vist occidentals abans!
Però bé, en certa manera els puc entendre perque a mi em passa el mateix amb els monjos, no se perque pero no els puc deixar de mirar, avui al ferry en tenia un tres bancs més endavant i quan hem baixat del ferry se m,ha vingut a presentar: nice to meet you! where are you from?

Burmese trip

BUDA'S DAY

A dos dies de marxar de Burma, acabem de fer els preparatius pel viatge. No es facil, la informacio sobre el pais es molt limitada i confusa, contradictoria a vegades, aixi que la recerca no ha estat facil. De moment i si tot va be dema tornem cap a Bangkok a recollir el visat i ja tenim vol.

Despres de les revoltes del passat octubre i un parell d,explosions aquest gener el govern mante la informacio molt controlada, entrar com a periodista es un problema, no es poden entrar mobils i portatils.
S,ha d,entrar amb dolars i el canvi no es clar, diguem que ara per ara es un canvi fantasma i t,has de buscar la vida canviant al mercat negre.

Un cop presa la desicio d,anar cap alla, el principal dilema que se,ns presenta es com gastar els diners de manera responsable, la junta militar controla la major part d,infrestructures turistiques (aerolines, trens, hotels...) aixi que hem d,intentar evitar tot lo relacionat amb el govern, pero ara per ara la nostra principal preucupacio es si sera possible.
Per altra banda desde tot el follon el turisme ha baixat en picat i moltes families que vivien del turisme s,han quedat sense cap font d,ingressos.

En fi suposo que un no es pot fer la idea de que passa al pais fins que no hi es, esperem poder parlar amb la gent i fer fotos.

Les portes ara estan obertes i ara ja no hi ha volta enrere, marxem amb els nostres dubtes i dilemes morals pero tambe amb moltes ganes de veure, coneixer i apendre.

1 dia mes tard... Bangkok.

Sembla que els deus estan amb nosaltres i que sigui el dia de Buda no ha fet que la embaixada de burma estigui tancada, perque sino hauriem perdut el vol de dema. Thanks to Buda!

Figura de buda en un temple d' Ayutaya

Ja comencem a tenir una mica sensacio de homeless, avui hem dormit al tren i aquesta nit ens espera una fantastica nit a l,aeroport de bangkok, tot i aixi ho portem amb bastanta dignitat i malgrat fer molta calor encara estem bastant presentables. Aixo i la nostra alimentacio super-saludable: dos pinyes al dia, noodels amb verdures i arros.

Sopar (80 baths) a al sleeper train camí de Bangkok

Avui hem aprofitat el dia per fer gestions per Bangkok tot passejant pel China-town, buscar les 4 coses que ens falten( mosquitera, crema pel sol factor 40) i actualitzar d,una vegada per totes el blog.

La quotidianitat a china town (Bangkok)

Com que la sort esta amb nosaltres, sembla, tot passant per un temple hindu hem donat gracies per poder anar Burma dema , hem demanat a Ganesh un bon viatge, a kristna trobar un novio thai (aixo la Mar per suposat), si pot ser que s,assebli una mica al Wee Luu La (protagonista de la teleserie on vam actuar), i de pas una bona feina i diners pel futur, als Deus indis se,ls hi pot demanar moltes coses i mai no esta de mes pensar una mica en el futur.

Típic rickshow de Bangkok

Let,s vrrrroooooom!!!

Proxima estació : Birmania!