Ja casi ha passat una setmana desde que vam arribar a Yangon, per coses de la vida, i per evitar a un italiani pesao vam decidir sortir-nos de l,itinerari turistic que ens portava a les muntanyes del nord i en una decisio impulsiva, a ultima hora vam decidir agafar un bus cap a la platja on els locals van a passar les seves vacances.
I esta demostrat que a vegades aquest tipus de desicions son les millors. A les 4 del mati estavem esmorzant i a les 6 agafavem el bus tronat que ens portaria cap alla. 130 km= 7 hores d,autobus, si senyor! Pero be, ja estem acostumadissimes a aquest tipus de trajectes aixi q ens ho prenem amb filosofia i ja som capaces de dormir amb tot el soroll del mon i posicions impossibles.
Les platges eren molt xules i tranquililes, (coco-beach style). Xoca veure els restaurants i hotels buits, ja que desde les revoltes d,octubre practicament no hi ha turisme.
Típica teteria al vespre mirant el culebrón korea
El que cada cop esta mes clar es que els llocs els fa la gent i nosaltres em trobat uns nous companys de viatge. Son 4 nois israelis que estan viatjant per un any, despres d,haver fet el servei militar a israel durant tres o quatre anys. En les nits de foc a terra a la platja hem apres que les nostres cultures no son tant diferents, que no es pot jutjar des de fora una realiatat que no coneixes i que sobretot no tot es blanc o negre.
Ah! i....moc moc! habrthabe! tb tenen el pingu! jajajaj
Seguim coleccionant souvenirs extranys i noms d,alla on anem. Aixi que ara ens diem Ma-ma i La-la a Myanmar i Kineret i Shani en hebreu.
Habibi cap aqui, habibi cap alla, seguim la nostra ruta cap al nord amb els nostres nous companys de viatge cap a Kalaw.
I avui un nou repte 15 hores d,autobus de nit amb karaoke non-stop inclos, ves que ens comprarem uns taps. oooooohhhh!!!!
Thursday, February 28, 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment