Saturday, April 26, 2008

Cidade de Deus: Sao Paulo

Despres d,una agotadora marato de 24 hores d,avions ( 4 ) aeroports, esperes i cues i desfasses horaris , hem viscut dos dies 25 d,abril, encara que no gaire apassionants... l,evident jet lag o val la pena i parlar-ne...

Tambe ens vam intentar fer voluntaries d, overbooking pero no ens va funcionar, penita , pena perque ens oferien una pasta! almenys vam guanyar 24 euros per gastar en menjar a l,aeroport i com ens encanten les coses gratis vam menjar de restaurant i arrassar en la seccio de pastissos de la cafeteria.

I el millor es que ja estem a Sao Paulo i es com estar a casa, sembla tot tan familiar, no es pot descriure la sensacio, pero despres d,estar a paisos tan diferents, veure una cafeteria q podria ser el manolo de la cantonada ( amb mes glamour) la gent fent una cervesinha al carrer estem felices.

En 24 hores ja hem començat a parlar portunyol i tot! ja ens interesa ja...
Aquest cop em fet un aterrisatge de luxe ( res de freaks) i hem anat a parar a un hostal super familiar que porta una gent jove, ja som amigues de tot l,hostal i just avui hi ha un festival al aire lliure i gratis de 24h de musica, dansa, cine i capoeira i venen els millors artistes brasilenys, aqui tothom esta molt emocionat i nosaltres mes.
Bona musica, concerts, festa, brasilenys i cahipirinha, simplement el plan perfecte.





Carreteras secundarias: NZ road trip




Nova Zelanda es, com tothom sap des del rodatge del senyor dels anells, un pais de paisatges espectaculars i diversos. En 10 dies de road trip hem vist i pujat muntanyes, valls, boscos de hobbits d, arbres amb lianes, rius, ex-volcans, fiords, glaciars i molts llacs d,aigues turquesa, blau cel i blancs.



La curiositat es que diuen que es el pais de les ovelles (4 per cada habitant aprox.), aixo dona una idea de la sensacio d,estar a un lloc remot i deshabitat. aquesta encara es mes exagerada quan veus el que en diuen pobles ( de dos carrers dic jo i casi afegiriem de mala mort).

Aixi que resumint, les highligts han sigut, els esmorzars amb chai i camping gas en llacs impresionants. El tongariro crossing ( veure capitol anterior), el Mt. Cook i Milford sound en un dia de pluja i boira ( fiords de l,illa del sud). I per suposat la Mar conduint per l,esquerra. (quin peligro...)





Agraiments al temps, que tot i que al sud ens va fer passar molt fred i impedir acampar, i fins i tot ens va nevar, la resta dels dies han sigut magnifics. I es que nova zelanda al final mola, nomes que has de tenir cotxe, preferiblement furgo, mes q res per no arruinarte i poder-te moure al teu aire i per llocs no estrictament turistics i masificats, anar-hi al estiu per poder disfrutar dels llacs ( fa molta rabia no poder-se banyar). ah i portar un anti mosquits i utilitzarlo ja que les ridicules sandflyes no son tan inofensives com semblen. Fa una semana en vam patir un atac i encara ens estem rascant, en fi ho considerarem com a un souvenir.

I La veritat es que no te gaire sentit descriure nova zelanda amb paraules aixi que aqui queden unes quantes fotos per fer-se a la idea de tot el que hem estat veient aquests dies.






... more coming soon ...

Sunday, April 13, 2008

Auckland : la ciutat dels freaks

Si es pot dir que una ciutat es depriment aquesta es Aukcland, pensavem que la ciutat mes lletja en la que haviem estat era Amman. Fals, Auckand guanya de llarg perque a part de lletja i depriment es la ciutat dels freaks i te un mal Karma.

Desgraciadament el nostre pas per Auckand va ser mes llarg del que hauriem desitjat, degut a varis factors de mala sort i perque no dir-ho desorganitzacio interna.
Ja com es tradicio en cada pais hem de triar un hostal que resulta espantos, o ple de freaks o te una invasio de mosquits o es simplement depriment com la nostra primera nit al sydney hostel a Amman, quins records... a les 10 de la nit ja estavem dormint.

Remembering sydney hostel, Amman

Total que tornant a Nova Zelanda, despres d,aconseguir sortir d,Auckland convencent a dos nois q vam trobar a l,hostal que potser podriem compartir el seu cotxe vam anar cap al sud.
La nostra missio la teniem clara: creuar la illa del nord de la manera mes economica possible, cal dir que ho hem aconseguit, tot i que ens ha costat una setmana i uns quants mal de caps... i aqui ve la historia dels dos hooligans del manchester camuflats, mira que ja hem agafat practica a clitxar a la gent, pero amb aquests dos vam pinxar! Total que a les 24 h els vam abandonar pq no enganxavem ni a la de tres.





Despres de lliurar-nos del nostres amics, aconseguim arribar al National Park i ens preparem per realitzar la nostra missio (2) a la illa del nord : EL TONGARIRO CROSSING o mes popularment conegut com Mordor.
Tothom ens diu que el trekking es durillo, unes 8 hores per pujar pel volca, travessar un parell de muntanyes, arribar als llacs esmeralda i travessar un bosc de hobbits.


A la cima, després de 5 hores!


Esmerald lakes
Les espectatives queden mes que realitzades i es que no es pot descriure la bellesa dels paisatges aqui, esperem que les fotos s,hi acostin. El volca no esta en actiu (o aixo diuen) pero a mesura que anem pujant veiem que la muntanya treu fum, tot fa tuf a sulfur i al tocar les pedres estan calentes. El resum del trekking seria que hem flipat bastant i que com unes campeones arrivem al punt final 50 minuts abans de la hora prevista, aixo si les agulletes del dia seguent tambe son de campeones.


Mordor

Tot i l,espectacularitat dels paisatges nova zelanda no ens acaba de convencer, pot ser degut a varis factors : lo turistic i car que es tot, lo rancia que ha estat alguna gent amb nosaltres, o que no ens ha sigut gens facil mouren,s per la illa.
Val a dir que no tothom es ranci en aquest pais, tambe hem conegut la millor gent aqui, que ens han ajudat i acollit, com el Ron i la Di (una especie de papes nova zelandesos que vam trobar pel cami).


On the way


Wellington

Total que donem una altra oportunitat a Nova Zelanda, dema venen el pau i un amic, tindrem cotxe, tenda i anirem a veure els glaciars, a fer algun trekking i als fiords.

Des d,aqui trobem a faltar tantes coses d,Asia i per altra banda estem ja amb moltissimes ganes d,anar cap a Brasil, aixi que es pot dir que hem arribat aqui una mica confoses i despistades amb el cap aqui i alli.

Pero tot i aixi la nostra bona estrella segueix amb nosaltres i estem cada cop mes convençudes que els llocs els fa la gent.

Monday, April 7, 2008

El somni de la Ingrid

La meva millor amiga de l,adolescencia es deia Ingrid. Per aquelles epoques ho feiem tot juntes, ho compartiem tot.

El seu somni era anar a Australia, era una de les coses que mes desitjaba del mon. Jo per aquelles epoques tot el que sabia d,Australia era mes avait poc, tots els meus coneixements venient dels pocs episodis de neighbours i del Mofli el koala , aixi que mai vaig acabar d,entendre d,on venia aquella extranya obsessio per un pais tan llunya.



I com tot les coses canvien, una es fa gran i els camins es separen i aixo es el que va passar. I es ara al cap de 12 anys que trepitjo les antipodes, el pais del Mofli!

Pero no tot pot ser, i la nostra parada a Australia es mes aviat tecnica i en 5 dies nomes podrem veure Sydney i estar uns dies amb el Pau.




Sydney es la ciutat perfecta, cosmopolita, multicultural, moderna i ben organitzada. Podria descriure,s com una especie de show de Truman on el teu vei executiu (i metrosexual) et somriu a l,ascensor i et desitja un bon dia, la caixera del super et pregunta que tal estas a lo que tu respons: fine, and you?. Tothom camina a un ritme de ciutat pero sense l,agressivitat a les que estem acostumats a les grans metropolis europees.

I es que sydney te un punt de conexio amb Barcelona i aquest es la platja a la ciutat.



La tardor ha arribat aquesta semana i ens ha agafat desprevingudes, pero disfrutem una altra vegada de l,aire fresc, de l,olor del mar i de la tardor oblidada. Seiem a la gespa de cara al mar, el vent fa impossible estirar-se a la sorra. I se,ns passa pel cap, que estara passant a Barcelona, que estarant fent els nostres amics en aquest moment . I es en aquest moment que em ve al cap la Ingrid, fa un any ella tambe estava aqui.


MAR

Wednesday, April 2, 2008

Jet lag




Son les 12 de la nit a Sydney, les 9 a Tailandia i les 12 del mati a Espanya.

A mi una mica tan se me,n dona la hora que es. Despres de 9 hores de vol amb una super pantalla davant on despres de 3 mesos podia triar les pelicules que volges no he pogut dormir: friends, the simpsons, family guy, desperate housewifes i una peli india molt bona. Aixi que hem aterrisat a sydney i immigracio volia parlar amb mi. Fantastic, a les 7 del mati australianes a les meves 3 de la matinada "immigration wants to talk to you". La rao encara no la se, sospito q no s,acababen de creure que fos espanyola o que he estat a masses paisos musulmans. Tan li fa, al final els he convencut que el meu passaport era de veritat que no em volia quedar a viure a les antipodes i que no tenia cap conexio secreta amb Hamas.
Total que hem arribat al seguent control, tampoc l,hem superat! Portavem les sabates brutes! si senyor, a Australia no pots entrar amb sabates plenes de fang de la selva birmana, com no hi haviem caigut!!!

Total que un treballador super simpatic ens ha netejat les sabates, mira q son amables aquests australians, pq no vegis el pal q ens feia treure tot aquell fang incrustat desde feia dues semanes.
I es que australia mola i els australians encara mes!


La resta del dia l, he passat amb un estat de somnolencia-jet lag-noseonsoc, caient dormida al fantastic llit del pau un parell de cops. I ara escric des de cada de la Mel i la Jess una parella que a traves de l,hospitality m,han acollit a casa seva per uns dies, ja que a casa el Pau on hi caben dos , no hi caben tres, pero jo encantada amb les meves noves amigues australianes, avui just he arribat a la hora del cor de la ciutat australia (Underbelly) i m,han estat posant al dia. I ara que es hora d,anar a dormir, la Mar no te son (cosa q dona bastant pel sac) aixi que aprofitarem que l,internet es gratis per escriure una mica i posar-nos al dia que ja toca...



Dema sera un nou dia on espero tenir un altre cop les neurones al seu lloc i deixar d,ensopegar per tot arreu.

PD: despres de perdrel momentaniament en una nit de tiger beers, ricshows i chinatowns, el meu angles ha tornat! oh yeah men!