Auckland : la ciutat dels freaks

Si es pot dir que una ciutat es depriment aquesta es Aukcland, pensavem que la ciutat mes lletja en la que haviem estat era Amman. Fals, Auckand guanya de llarg perque a part de lletja i depriment es la ciutat dels freaks i te un mal Karma.

Desgraciadament el nostre pas per Auckand va ser mes llarg del que hauriem desitjat, degut a varis factors de mala sort i perque no dir-ho desorganitzacio interna.
Ja com es tradicio en cada pais hem de triar un hostal que resulta espantos, o ple de freaks o te una invasio de mosquits o es simplement depriment com la nostra primera nit al sydney hostel a Amman, quins records... a les 10 de la nit ja estavem dormint.

Remembering sydney hostel, Amman

Total que tornant a Nova Zelanda, despres d,aconseguir sortir d,Auckland convencent a dos nois q vam trobar a l,hostal que potser podriem compartir el seu cotxe vam anar cap al sud.
La nostra missio la teniem clara: creuar la illa del nord de la manera mes economica possible, cal dir que ho hem aconseguit, tot i que ens ha costat una setmana i uns quants mal de caps... i aqui ve la historia dels dos hooligans del manchester camuflats, mira que ja hem agafat practica a clitxar a la gent, pero amb aquests dos vam pinxar! Total que a les 24 h els vam abandonar pq no enganxavem ni a la de tres.





Despres de lliurar-nos del nostres amics, aconseguim arribar al National Park i ens preparem per realitzar la nostra missio (2) a la illa del nord : EL TONGARIRO CROSSING o mes popularment conegut com Mordor.
Tothom ens diu que el trekking es durillo, unes 8 hores per pujar pel volca, travessar un parell de muntanyes, arribar als llacs esmeralda i travessar un bosc de hobbits.


A la cima, després de 5 hores!


Esmerald lakes
Les espectatives queden mes que realitzades i es que no es pot descriure la bellesa dels paisatges aqui, esperem que les fotos s,hi acostin. El volca no esta en actiu (o aixo diuen) pero a mesura que anem pujant veiem que la muntanya treu fum, tot fa tuf a sulfur i al tocar les pedres estan calentes. El resum del trekking seria que hem flipat bastant i que com unes campeones arrivem al punt final 50 minuts abans de la hora prevista, aixo si les agulletes del dia seguent tambe son de campeones.


Mordor

Tot i l,espectacularitat dels paisatges nova zelanda no ens acaba de convencer, pot ser degut a varis factors : lo turistic i car que es tot, lo rancia que ha estat alguna gent amb nosaltres, o que no ens ha sigut gens facil mouren,s per la illa.
Val a dir que no tothom es ranci en aquest pais, tambe hem conegut la millor gent aqui, que ens han ajudat i acollit, com el Ron i la Di (una especie de papes nova zelandesos que vam trobar pel cami).

On the way


Wellington

Total que donem una altra oportunitat a Nova Zelanda, dema venen el pau i un amic, tindrem cotxe, tenda i anirem a veure els glaciars, a fer algun trekking i als fiords.

Des d,aqui trobem a faltar tantes coses d,Asia i per altra banda estem ja amb moltissimes ganes d,anar cap a Brasil, aixi que es pot dir que hem arribat aqui una mica confoses i despistades amb el cap aqui i alli.

Pero tot i aixi la nostra bona estrella segueix amb nosaltres i estem cada cop mes convençudes que els llocs els fa la gent.