El deu de les petites coses (reflexions varies)

Quan viatges i si vas canviant de pais en pais te n,adones que hi ha petites coses que fan que el teu dia a dia sigui mes o menys complicat (tambe mes serios i avorrit a vegades). Aquestes varien segons la cultura, la organitzacio del pais i el caracter del la gent.
Per exemple, una cosa tan poc complicada com enviar un paquet des de la India, pot suposar un dia senser de gestions, cues, ricshows, no possibl madame, lunch time- sorry-close etc, pot arribar a costar de 6 a 24 hores (cas basat en fets reals)

Per altra banda anar a la post tailandesa, es tan facil, no hi ha cues, aire acondicionat, els treballadors son amables i el servei eficac, diguem que el teu paquet amb un embalat perfecte pot estar facturat amb menys de 10 minuts.

A Myanmar ja ni ho sabem perque no crec ni que pugis enviar paquets.

Un altre exemple i important pel viatger es la facilitat per mouret pel pais, per exemple, a India es una odissea que facilment pot acabar amb la teva paciencia i acabes que vols matar al senyor de la taquilla que normalment et mira i diu rient , no posible! aixi que no es tan extrany quedarse atrapat en alguna ciutat a la que ni tan sols volies anar. Hem arribat a fer trajectes de 36 hores seguides (rikshow- bus-tren- slepper bus)

A Tailandia vindria a ser el contari, aqui bussines is bussines, aixi que tots els turistes van com ramats d,ovelles en autocars superorganitzats ( ni un sol seient buit, no fos cas perdessim un duro!) Ellos se lo comen , ellos se lo guissan, tu vas com un titella d,estacio en estacio, i ells et van posant enganxines de diferents colors segons la teva destinacio. ( fins a 4 n,hem arribat a tenir!) Too much!!! el resultat son autocars plens de falangs (guiris) anant al mateix lloc.
Tot s,ha de dir que aqui tot es possible, hem fet l,animal i ens hem posat 6 dins un tuk-tuk, direccio china town!!! I el conductor derrapant i partint-se de riure! estan zumbats, zumbats!


Myanmar es l,aventura, els busos surten d,estacions perdudes enmig del no res a hores intempestives i tu ets l,unic turista, la gent et mira, comenten, et somriun, 130 km es converteixen en 7 apasionants hores de viatge , saltant al teu seient, tararejant les ultimes novetats del karaoke i parant de tant en tant per pujar alguns bambos i mercancies varies a la part de dalt del bus.
Cal remarcar les memorables arees de servei, tradicionals i austeres pero molt millors que les espanyoles, funcionen aixi:

Bus para.
- 30 minuuuuuts dinner ( en myanmar)
Tothom corre cap al lavabo o forat de caca, clar despres de 4 o 5 hores botant... el paper de water no el toquen gaire en aquests paisos, aixi que tens una mangereta auxiliar i un cubell amb un bol per tirar la cadena, tot plegat molt natural...

Surts i seus a una taula on ja tens la gerra de te (beguda nacional ) i normalment un xavalin et ve a demanar: noodles o sopa es la opcio facil.
30 segons mes tard ja ho tens alla, delicios, i de postres unes pastes de te (ja no tan bones...)
Llavors veus que el teu bus ja esta ple, com pot ser! i el conductor toca el claxon i et mira volent dir, que? espvilant reina...

Anem acumulant experiecies, batalletes mil i una i una perspectiva que Asia es un continent molt especial, molt viu, on el concepte del temps es volatil, on la vida es mesura en termes diferents als europeus i on cada dia es una nova sorpresa. Com sempre que estem a punt de deixar un pais, no volem marxar, pero tambe hem apres que ens adaptem i emocionem rapid amb els nous llocs.
Aixi que esperem que la nova etapa a les antipodes sigui tan bona com tot el que portem recorregut ja de viatge.