Auckland : la ciutat dels freaks

Si es pot dir que una ciutat es depriment aquesta es Aukcland, pensavem que la ciutat mes lletja en la que haviem estat era Amman. Fals, Auckand guanya de llarg perque a part de lletja i depriment es la ciutat dels freaks i te un mal Karma.

Desgraciadament el nostre pas per Auckand va ser mes llarg del que hauriem desitjat, degut a varis factors de mala sort i perque no dir-ho desorganitzacio interna.
Ja com es tradicio en cada pais hem de triar un hostal que resulta espantos, o ple de freaks o te una invasio de mosquits o es simplement depriment com la nostra primera nit al sydney hostel a Amman, quins records... a les 10 de la nit ja estavem dormint.

Remembering sydney hostel, Amman

Total que tornant a Nova Zelanda, despres d,aconseguir sortir d,Auckland convencent a dos nois q vam trobar a l,hostal que potser podriem compartir el seu cotxe vam anar cap al sud.
La nostra missio la teniem clara: creuar la illa del nord de la manera mes economica possible, cal dir que ho hem aconseguit, tot i que ens ha costat una setmana i uns quants mal de caps... i aqui ve la historia dels dos hooligans del manchester camuflats, mira que ja hem agafat practica a clitxar a la gent, pero amb aquests dos vam pinxar! Total que a les 24 h els vam abandonar pq no enganxavem ni a la de tres.





Despres de lliurar-nos del nostres amics, aconseguim arribar al National Park i ens preparem per realitzar la nostra missio (2) a la illa del nord : EL TONGARIRO CROSSING o mes popularment conegut com Mordor.
Tothom ens diu que el trekking es durillo, unes 8 hores per pujar pel volca, travessar un parell de muntanyes, arribar als llacs esmeralda i travessar un bosc de hobbits.


A la cima, després de 5 hores!


Esmerald lakes
Les espectatives queden mes que realitzades i es que no es pot descriure la bellesa dels paisatges aqui, esperem que les fotos s,hi acostin. El volca no esta en actiu (o aixo diuen) pero a mesura que anem pujant veiem que la muntanya treu fum, tot fa tuf a sulfur i al tocar les pedres estan calentes. El resum del trekking seria que hem flipat bastant i que com unes campeones arrivem al punt final 50 minuts abans de la hora prevista, aixo si les agulletes del dia seguent tambe son de campeones.


Mordor

Tot i l,espectacularitat dels paisatges nova zelanda no ens acaba de convencer, pot ser degut a varis factors : lo turistic i car que es tot, lo rancia que ha estat alguna gent amb nosaltres, o que no ens ha sigut gens facil mouren,s per la illa.
Val a dir que no tothom es ranci en aquest pais, tambe hem conegut la millor gent aqui, que ens han ajudat i acollit, com el Ron i la Di (una especie de papes nova zelandesos que vam trobar pel cami).

On the way


Wellington

Total que donem una altra oportunitat a Nova Zelanda, dema venen el pau i un amic, tindrem cotxe, tenda i anirem a veure els glaciars, a fer algun trekking i als fiords.

Des d,aqui trobem a faltar tantes coses d,Asia i per altra banda estem ja amb moltissimes ganes d,anar cap a Brasil, aixi que es pot dir que hem arribat aqui una mica confoses i despistades amb el cap aqui i alli.

Pero tot i aixi la nostra bona estrella segueix amb nosaltres i estem cada cop mes convençudes que els llocs els fa la gent.

El somni de la Ingrid

La meva millor amiga de l,adolescencia es deia Ingrid. Per aquelles epoques ho feiem tot juntes, ho compartiem tot.

El seu somni era anar a Australia, era una de les coses que mes desitjaba del mon. Jo per aquelles epoques tot el que sabia d,Australia era mes avait poc, tots els meus coneixements venient dels pocs episodis de neighbours i del Mofli el koala , aixi que mai vaig acabar d,entendre d,on venia aquella extranya obsessio per un pais tan llunya.

I com tot les coses canvien, una es fa gran i els camins es separen i aixo es el que va passar. I es ara al cap de 12 anys que trepitjo les antipodes, el pais del Mofli!

Pero no tot pot ser, i la nostra parada a Australia es mes aviat tecnica i en 5 dies nomes podrem veure Sydney i estar uns dies amb el Pau.

Sydney es la ciutat perfecta, cosmopolita, multicultural, moderna i ben organitzada. Podria descriure,s com una especie de show de Truman on el teu vei executiu (i metrosexual) et somriu a l,ascensor i et desitja un bon dia, la caixera del super et pregunta que tal estas a lo que tu respons: fine, and you?. Tothom camina a un ritme de ciutat pero sense l,agressivitat a les que estem acostumats a les grans metropolis europees.

I es que sydney te un punt de conexio amb Barcelona i aquest es la platja a la ciutat.

La tardor ha arribat aquesta semana i ens ha agafat desprevingudes, pero disfrutem una altra vegada de l,aire fresc, de l,olor del mar i de la tardor oblidada. Seiem a la gespa de cara al mar, el vent fa impossible estirar-se a la sorra. I se,ns passa pel cap, que estara passant a Barcelona, que estarant fent els nostres amics en aquest moment . I es en aquest moment que em ve al cap la Ingrid, fa un any ella tambe estava aqui.

MAR

Jet lag

Son les 12 de la nit a Sydney, les 9 a Tailandia i les 12 del mati a Espanya.

A mi una mica tan se me,n dona la hora que es. Despres de 9 hores de vol amb una super pantalla davant on despres de 3 mesos podia triar les pelicules que volges no he pogut dormir: friends, the simpsons, family guy, desperate housewifes i una peli india molt bona. Aixi que hem aterrisat a sydney i immigracio volia parlar amb mi. Fantastic, a les 7 del mati australianes a les meves 3 de la matinada "immigration wants to talk to you". La rao encara no la se, sospito q no s,acababen de creure que fos espanyola o que he estat a masses paisos musulmans. Tan li fa, al final els he convencut que el meu passaport era de veritat que no em volia quedar a viure a les antipodes i que no tenia cap conexio secreta amb Hamas.
Total que hem arribat al seguent control, tampoc l,hem superat! Portavem les sabates brutes! si senyor, a Australia no pots entrar amb sabates plenes de fang de la selva birmana, com no hi haviem caigut!!!

Total que un treballador super simpatic ens ha netejat les sabates, mira q son amables aquests australians, pq no vegis el pal q ens feia treure tot aquell fang incrustat desde feia dues semanes.
I es que australia mola i els australians encara mes!

La resta del dia l, he passat amb un estat de somnolencia-jet lag-noseonsoc, caient dormida al fantastic llit del pau un parell de cops. I ara escric des de cada de la Mel i la Jess una parella que a traves de l,hospitality m,han acollit a casa seva per uns dies, ja que a casa el Pau on hi caben dos , no hi caben tres, pero jo encantada amb les meves noves amigues australianes, avui just he arribat a la hora del cor de la ciutat australia (Underbelly) i m,han estat posant al dia. I ara que es hora d,anar a dormir, la Mar no te son (cosa q dona bastant pel sac) aixi que aprofitarem que l,internet es gratis per escriure una mica i posar-nos al dia que ja toca...

Dema sera un nou dia on espero tenir un altre cop les neurones al seu lloc i deixar d,ensopegar per tot arreu.

PD: despres de perdrel momentaniament en una nit de tiger beers, ricshows i chinatowns, el meu angles ha tornat! oh yeah men!

El deu de les petites coses (reflexions varies)

Quan viatges i si vas canviant de pais en pais te n,adones que hi ha petites coses que fan que el teu dia a dia sigui mes o menys complicat (tambe mes serios i avorrit a vegades). Aquestes varien segons la cultura, la organitzacio del pais i el caracter del la gent.
Per exemple, una cosa tan poc complicada com enviar un paquet des de la India, pot suposar un dia senser de gestions, cues, ricshows, no possibl madame, lunch time- sorry-close etc, pot arribar a costar de 6 a 24 hores (cas basat en fets reals)

Per altra banda anar a la post tailandesa, es tan facil, no hi ha cues, aire acondicionat, els treballadors son amables i el servei eficac, diguem que el teu paquet amb un embalat perfecte pot estar facturat amb menys de 10 minuts.

A Myanmar ja ni ho sabem perque no crec ni que pugis enviar paquets.

Un altre exemple i important pel viatger es la facilitat per mouret pel pais, per exemple, a India es una odissea que facilment pot acabar amb la teva paciencia i acabes que vols matar al senyor de la taquilla que normalment et mira i diu rient , no posible! aixi que no es tan extrany quedarse atrapat en alguna ciutat a la que ni tan sols volies anar. Hem arribat a fer trajectes de 36 hores seguides (rikshow- bus-tren- slepper bus)

A Tailandia vindria a ser el contari, aqui bussines is bussines, aixi que tots els turistes van com ramats d,ovelles en autocars superorganitzats ( ni un sol seient buit, no fos cas perdessim un duro!) Ellos se lo comen , ellos se lo guissan, tu vas com un titella d,estacio en estacio, i ells et van posant enganxines de diferents colors segons la teva destinacio. ( fins a 4 n,hem arribat a tenir!) Too much!!! el resultat son autocars plens de falangs (guiris) anant al mateix lloc.
Tot s,ha de dir que aqui tot es possible, hem fet l,animal i ens hem posat 6 dins un tuk-tuk, direccio china town!!! I el conductor derrapant i partint-se de riure! estan zumbats, zumbats!


Myanmar es l,aventura, els busos surten d,estacions perdudes enmig del no res a hores intempestives i tu ets l,unic turista, la gent et mira, comenten, et somriun, 130 km es converteixen en 7 apasionants hores de viatge , saltant al teu seient, tararejant les ultimes novetats del karaoke i parant de tant en tant per pujar alguns bambos i mercancies varies a la part de dalt del bus.
Cal remarcar les memorables arees de servei, tradicionals i austeres pero molt millors que les espanyoles, funcionen aixi:

Bus para.
- 30 minuuuuuts dinner ( en myanmar)
Tothom corre cap al lavabo o forat de caca, clar despres de 4 o 5 hores botant... el paper de water no el toquen gaire en aquests paisos, aixi que tens una mangereta auxiliar i un cubell amb un bol per tirar la cadena, tot plegat molt natural...

Surts i seus a una taula on ja tens la gerra de te (beguda nacional ) i normalment un xavalin et ve a demanar: noodles o sopa es la opcio facil.
30 segons mes tard ja ho tens alla, delicios, i de postres unes pastes de te (ja no tan bones...)
Llavors veus que el teu bus ja esta ple, com pot ser! i el conductor toca el claxon i et mira volent dir, que? espvilant reina...

Anem acumulant experiecies, batalletes mil i una i una perspectiva que Asia es un continent molt especial, molt viu, on el concepte del temps es volatil, on la vida es mesura en termes diferents als europeus i on cada dia es una nova sorpresa. Com sempre que estem a punt de deixar un pais, no volem marxar, pero tambe hem apres que ens adaptem i emocionem rapid amb els nous llocs.
Aixi que esperem que la nova etapa a les antipodes sigui tan bona com tot el que portem recorregut ja de viatge.

keep going babe!!!

Ja de tornada a la gran ciutat, deixem el paradis, han sigut 12 dies molt intensos a les illes de Tailandia, Koh tao, Koh pan gang i Ton sai, marxar i tornar a Bangkok ens ha costat molt, pero despres de 15 hores de bus, aqui estem una altra vegada. Queden 5 dies i la veritat es que no volem deixar Asia, Asia enganxa per 1000 raons, els paisatges de somni, la gent i les coses surrealistes del dia a dia, es tot tant diferent que no es facil explicar-ho.

Ton Sai es una petita platja de la peninsula de Krabi a la que nomes s,hi pot accedir amb long tail (la tipica barqueta tailandesa), aixi que dona la sensacio com si estiguessis en una petita illa. Despres de 3 dies alla, podem dir que es el paradis. A Ton Sai i despres de molt de temps hem retrobat la festa, una birreta, 2 o 3, musica, coneixer gent... despres de tanta calma tampoc esta malament.



-So Ruuuuuuud, can nooooot!!!, where can I put my left hand!!!!???
-keep going babe!!! you are doing weeeeell!!!
-so Ruuuuud!!!
-Go on sweety, I,m proud of youuuu darling!
-Soruuuuuuud!

El So rud es el thai mes diverit que hem conegut, quina partida d,home, la veritat es que ens ho hem passat molt be amb ell tant escalant con de festa davant del rock climbing, quin home...
Els nostres companys de viatge van canviant constantment, ara i fins que marxem estem viatjant amb tres americans i un austriac que son la risa.

Happyyyy, Tailand, happyyyy

Myanmar is over i nosaltres tornem cap a Bangkok, la capital asiatica ultra fashion, pero nomes de pas, aquest cop ho hem fet be i tenim tren per anar cap al sud, concretament a Koh Tao, una illa del tamany de formentera amb platges paradisiaques i encara no molt explotada turisticament, tot arribara...

Alla demostrem el que hem apres amb els nostres amics israelis passem la nostra primera proba amb molt bona nota, conseguim regatejar a un molt bon preu la nostra estada a la illa que al final s,acaba allargant mes del que pensavem. Ens tirem a la piscina i...les fotos expliquen la resta... nomes dir que estavem cagades el primer dia i que l,ultim vam disfrutar moltissim, es una experiencia que no es pot explicar lo de respirar sota l,aigua i veure tots els coralls i peixos i bitxos marins, i mira q no hem estat mai fans de thalassa pero no ens n,arrpentim gens d,haver-ho fet! Al contrari!

I del fons mari a la full moon party, aixi que el dia abans de la festa anem cap a Koh Pha-Ngan i contra tota previsio trobem un bungalow, a primera linia de mar i barato, aixo si, a l,altra punta de la illa, tot i que ja ens sembla be estar lluny del follon. Com ja es tradicio lloguem una motito i ens anem a perdre per la illa entre boscos de palmeres, carreteres amb forats i platges amb sorra blanca i cocoteros. I la bellesa tropical no treu que estigui ple de bitxos i el nostre fantastic bungalow de bamboo super mono per suposat no n,es una exepcio. A la nit patim l,atac de cucaracha de mig pam que corre pel nostre llit. I tardem exactament una hora per treure-la de casa. Despres de la experiencia posem la mosquitera i ens atrinxerem al llit intentant dormir, fent com que a nosaltres les super-cucaraches no ens fan fastic, que va...

I arriba el gran dia, el dia que els cents, mils de teenegers ( i no tant teenegers) de totes les parts del mon porten tot el mes esperant, la full moon ja esta aqui i vindria a ser una especie de lloret tropical i disfressat de hippy-trendy party, tot plegat massa gente guapa i estupenda... De fet res que no sapiguessim... pero s,havia de veure!

La full moon per decepcionant i comercial no mereix mes comentaris (Nomes un, se li podria dir la festa del turisme de l,hamburguesa, es bastant descriptiu). Aixi que passem pagina i decidim canviar de costa i anar cap a l,oest amb les nostres noves amiguetes noruegues, que pq no dir-ho sosegen una mica...

Total que acabem a la provincia de Krabi, una zona mes aviat de backpackers i un dels millors llocs del mon per fer escalada. I comencem la nostra estada visitant el monkey temple, al qual s,hi arriba pujant 1250 escales empinades, crec que mai haviem suat tant com avui! Pero be no ens queixarem perque el buda gegant i les vistes valien molt la pena.

Dema cap a Railay, una petita illeta a prop de Koh Phi Phi, sembla ser el paradis encara no explotat, a veure si es veritat....

I si senyors Thailand es happy i facil, i com a viatger no tens res de que preocupar-te, al paradis del turisme tot es possible.

Haaapppyyy Thailaaand hhaaappyyy!

The glass palace

Després de moltes hores de viatges en autobusos-infern ( a Myanmar on i caben 5 i caben 25 mes gallines, el peix del mercat i altres...). I si no hi ha prou lloc, ja saps...cap al sostre amb les bosses!

La última setmana l,hem passat a l,estat de Shan a les muntanyes del nord del pais.
Tot i tenir els nostres dubtes al final vam decidir fer 5 dies de trekking de Kalaw a Inla Lake (uns 80 km.) i la veritat es que han estat una experiència molt xula. Durant 5 dies hem caminat i visitat pobles on mai havien vist a un blanc, normalment els nens corren a saludat-te i t'envien petons, en aquests poblets perduts es posaven a plorar, del temps del colonialisme el blanc es com el Coco, si no et portes be se t,emporta! aixi que et veien i sortien corrent!

Hem dormit a llocs increibles, pero potser el millor de tots va ser un convent de monjos budistes perdut al mig de les muntanyes. Tambe vam anar a una boda tradicional on tenen un nuvi i una nuvia de recanvi ( veure foto, al costat del nuvis) per si un dels dos de la parella es mor durant la boda ja que el casament no es pot suspendre sota cap concepte.

Ens hem acostumat a creuar-nos amb monjos de 5 anys, veure water buffalos creuant rius i esmorzar un super plat d,arròs i dos ous ferrats i fins i tot nouddle soup a les 7 del mati. Viure sense electricitat ha passat a ser lo normal, lo extrany es quan torna! pero d,alguna manera tot funciona prou bé, menys l,internet, això si que no te remei...

Seguim el nostre cami amb els nostres amics israelis, que ja casi son com germans( aji ). Ja xapurrejem frases estupides en hebreu, molt utils... com per exemple hola cacauet, si, ben estupid pero fa molta gracia! vindria a ser Sababa eguzim!

La Mar ha tornat a canviar de nom, ara es diu Mazabe (jazmi) veerrrrry beautiful name, flower name! I la Clara ha fet una nova incorporació al seu antic nom, "La- Sande oohhhh beautiful moon, verry beautiful! beautiful girl,beutiful name"
Els últims dies decidim passarlos a Mandalay, tornar a estar en una gran ciutat ens atabala una mica, cotxes, gent, caos... i a mes fa moltíssima calor durant el dia!

Pero com tot, Myanmar s,acaba, i en 4 dies hem de tornar a creuar el pais direcció sud per agafar el vol que ens portara cap a Tailandia.
Tres semanes han passat volant i ara ens fa molta pena deixar un dels millors països on hem estat, un paradís encara verge al mig d,Asia. Pero no tot és tan bonic, ni nosaltres som tant innocents per pensar que tot es el que es veu, mig pais son arees restringides on la guerrilla i les minories étniques lluiten pels seus drets, altres son arees militars, i en altres simplement hi ha les plantacions d,opi mes grans d,Asia. La gent viu esperant i lluitant pel canvi, i aquest canvi no pot tardar a arribar, Inschala se,n surtin i no es vessi mes sang!