El deu de les petites coses (reflexions varies)

Quan viatges i si vas canviant de pais en pais te n,adones que hi ha petites coses que fan que el teu dia a dia sigui mes o menys complicat (tambe mes serios i avorrit a vegades). Aquestes varien segons la cultura, la organitzacio del pais i el caracter del la gent.
Per exemple, una cosa tan poc complicada com enviar un paquet des de la India, pot suposar un dia senser de gestions, cues, ricshows, no possibl madame, lunch time- sorry-close etc, pot arribar a costar de 6 a 24 hores (cas basat en fets reals)

Per altra banda anar a la post tailandesa, es tan facil, no hi ha cues, aire acondicionat, els treballadors son amables i el servei eficac, diguem que el teu paquet amb un embalat perfecte pot estar facturat amb menys de 10 minuts.

A Myanmar ja ni ho sabem perque no crec ni que pugis enviar paquets.

Un altre exemple i important pel viatger es la facilitat per mouret pel pais, per exemple, a India es una odissea que facilment pot acabar amb la teva paciencia i acabes que vols matar al senyor de la taquilla que normalment et mira i diu rient , no posible! aixi que no es tan extrany quedarse atrapat en alguna ciutat a la que ni tan sols volies anar. Hem arribat a fer trajectes de 36 hores seguides (rikshow- bus-tren- slepper bus)

A Tailandia vindria a ser el contari, aqui bussines is bussines, aixi que tots els turistes van com ramats d,ovelles en autocars superorganitzats ( ni un sol seient buit, no fos cas perdessim un duro!) Ellos se lo comen , ellos se lo guissan, tu vas com un titella d,estacio en estacio, i ells et van posant enganxines de diferents colors segons la teva destinacio. ( fins a 4 n,hem arribat a tenir!) Too much!!! el resultat son autocars plens de falangs (guiris) anant al mateix lloc.
Tot s,ha de dir que aqui tot es possible, hem fet l,animal i ens hem posat 6 dins un tuk-tuk, direccio china town!!! I el conductor derrapant i partint-se de riure! estan zumbats, zumbats!


Myanmar es l,aventura, els busos surten d,estacions perdudes enmig del no res a hores intempestives i tu ets l,unic turista, la gent et mira, comenten, et somriun, 130 km es converteixen en 7 apasionants hores de viatge , saltant al teu seient, tararejant les ultimes novetats del karaoke i parant de tant en tant per pujar alguns bambos i mercancies varies a la part de dalt del bus.
Cal remarcar les memorables arees de servei, tradicionals i austeres pero molt millors que les espanyoles, funcionen aixi:

Bus para.
- 30 minuuuuuts dinner ( en myanmar)
Tothom corre cap al lavabo o forat de caca, clar despres de 4 o 5 hores botant... el paper de water no el toquen gaire en aquests paisos, aixi que tens una mangereta auxiliar i un cubell amb un bol per tirar la cadena, tot plegat molt natural...

Surts i seus a una taula on ja tens la gerra de te (beguda nacional ) i normalment un xavalin et ve a demanar: noodles o sopa es la opcio facil.
30 segons mes tard ja ho tens alla, delicios, i de postres unes pastes de te (ja no tan bones...)
Llavors veus que el teu bus ja esta ple, com pot ser! i el conductor toca el claxon i et mira volent dir, que? espvilant reina...

Anem acumulant experiecies, batalletes mil i una i una perspectiva que Asia es un continent molt especial, molt viu, on el concepte del temps es volatil, on la vida es mesura en termes diferents als europeus i on cada dia es una nova sorpresa. Com sempre que estem a punt de deixar un pais, no volem marxar, pero tambe hem apres que ens adaptem i emocionem rapid amb els nous llocs.
Aixi que esperem que la nova etapa a les antipodes sigui tan bona com tot el que portem recorregut ja de viatge.

keep going babe!!!

Ja de tornada a la gran ciutat, deixem el paradis, han sigut 12 dies molt intensos a les illes de Tailandia, Koh tao, Koh pan gang i Ton sai, marxar i tornar a Bangkok ens ha costat molt, pero despres de 15 hores de bus, aqui estem una altra vegada. Queden 5 dies i la veritat es que no volem deixar Asia, Asia enganxa per 1000 raons, els paisatges de somni, la gent i les coses surrealistes del dia a dia, es tot tant diferent que no es facil explicar-ho.

Ton Sai es una petita platja de la peninsula de Krabi a la que nomes s,hi pot accedir amb long tail (la tipica barqueta tailandesa), aixi que dona la sensacio com si estiguessis en una petita illa. Despres de 3 dies alla, podem dir que es el paradis. A Ton Sai i despres de molt de temps hem retrobat la festa, una birreta, 2 o 3, musica, coneixer gent... despres de tanta calma tampoc esta malament.



-So Ruuuuuuud, can nooooot!!!, where can I put my left hand!!!!???
-keep going babe!!! you are doing weeeeell!!!
-so Ruuuuud!!!
-Go on sweety, I,m proud of youuuu darling!
-Soruuuuuuud!

El So rud es el thai mes diverit que hem conegut, quina partida d,home, la veritat es que ens ho hem passat molt be amb ell tant escalant con de festa davant del rock climbing, quin home...
Els nostres companys de viatge van canviant constantment, ara i fins que marxem estem viatjant amb tres americans i un austriac que son la risa.

Happyyyy, Tailand, happyyyy

Myanmar is over i nosaltres tornem cap a Bangkok, la capital asiatica ultra fashion, pero nomes de pas, aquest cop ho hem fet be i tenim tren per anar cap al sud, concretament a Koh Tao, una illa del tamany de formentera amb platges paradisiaques i encara no molt explotada turisticament, tot arribara...

Alla demostrem el que hem apres amb els nostres amics israelis passem la nostra primera proba amb molt bona nota, conseguim regatejar a un molt bon preu la nostra estada a la illa que al final s,acaba allargant mes del que pensavem. Ens tirem a la piscina i...les fotos expliquen la resta... nomes dir que estavem cagades el primer dia i que l,ultim vam disfrutar moltissim, es una experiencia que no es pot explicar lo de respirar sota l,aigua i veure tots els coralls i peixos i bitxos marins, i mira q no hem estat mai fans de thalassa pero no ens n,arrpentim gens d,haver-ho fet! Al contrari!

I del fons mari a la full moon party, aixi que el dia abans de la festa anem cap a Koh Pha-Ngan i contra tota previsio trobem un bungalow, a primera linia de mar i barato, aixo si, a l,altra punta de la illa, tot i que ja ens sembla be estar lluny del follon. Com ja es tradicio lloguem una motito i ens anem a perdre per la illa entre boscos de palmeres, carreteres amb forats i platges amb sorra blanca i cocoteros. I la bellesa tropical no treu que estigui ple de bitxos i el nostre fantastic bungalow de bamboo super mono per suposat no n,es una exepcio. A la nit patim l,atac de cucaracha de mig pam que corre pel nostre llit. I tardem exactament una hora per treure-la de casa. Despres de la experiencia posem la mosquitera i ens atrinxerem al llit intentant dormir, fent com que a nosaltres les super-cucaraches no ens fan fastic, que va...

I arriba el gran dia, el dia que els cents, mils de teenegers ( i no tant teenegers) de totes les parts del mon porten tot el mes esperant, la full moon ja esta aqui i vindria a ser una especie de lloret tropical i disfressat de hippy-trendy party, tot plegat massa gente guapa i estupenda... De fet res que no sapiguessim... pero s,havia de veure!

La full moon per decepcionant i comercial no mereix mes comentaris (Nomes un, se li podria dir la festa del turisme de l,hamburguesa, es bastant descriptiu). Aixi que passem pagina i decidim canviar de costa i anar cap a l,oest amb les nostres noves amiguetes noruegues, que pq no dir-ho sosegen una mica...

Total que acabem a la provincia de Krabi, una zona mes aviat de backpackers i un dels millors llocs del mon per fer escalada. I comencem la nostra estada visitant el monkey temple, al qual s,hi arriba pujant 1250 escales empinades, crec que mai haviem suat tant com avui! Pero be no ens queixarem perque el buda gegant i les vistes valien molt la pena.

Dema cap a Railay, una petita illeta a prop de Koh Phi Phi, sembla ser el paradis encara no explotat, a veure si es veritat....

I si senyors Thailand es happy i facil, i com a viatger no tens res de que preocupar-te, al paradis del turisme tot es possible.

Haaapppyyy Thailaaand hhaaappyyy!

The glass palace

Després de moltes hores de viatges en autobusos-infern ( a Myanmar on i caben 5 i caben 25 mes gallines, el peix del mercat i altres...). I si no hi ha prou lloc, ja saps...cap al sostre amb les bosses!

La última setmana l,hem passat a l,estat de Shan a les muntanyes del nord del pais.
Tot i tenir els nostres dubtes al final vam decidir fer 5 dies de trekking de Kalaw a Inla Lake (uns 80 km.) i la veritat es que han estat una experiència molt xula. Durant 5 dies hem caminat i visitat pobles on mai havien vist a un blanc, normalment els nens corren a saludat-te i t'envien petons, en aquests poblets perduts es posaven a plorar, del temps del colonialisme el blanc es com el Coco, si no et portes be se t,emporta! aixi que et veien i sortien corrent!

Hem dormit a llocs increibles, pero potser el millor de tots va ser un convent de monjos budistes perdut al mig de les muntanyes. Tambe vam anar a una boda tradicional on tenen un nuvi i una nuvia de recanvi ( veure foto, al costat del nuvis) per si un dels dos de la parella es mor durant la boda ja que el casament no es pot suspendre sota cap concepte.

Ens hem acostumat a creuar-nos amb monjos de 5 anys, veure water buffalos creuant rius i esmorzar un super plat d,arròs i dos ous ferrats i fins i tot nouddle soup a les 7 del mati. Viure sense electricitat ha passat a ser lo normal, lo extrany es quan torna! pero d,alguna manera tot funciona prou bé, menys l,internet, això si que no te remei...

Seguim el nostre cami amb els nostres amics israelis, que ja casi son com germans( aji ). Ja xapurrejem frases estupides en hebreu, molt utils... com per exemple hola cacauet, si, ben estupid pero fa molta gracia! vindria a ser Sababa eguzim!

La Mar ha tornat a canviar de nom, ara es diu Mazabe (jazmi) veerrrrry beautiful name, flower name! I la Clara ha fet una nova incorporació al seu antic nom, "La- Sande oohhhh beautiful moon, verry beautiful! beautiful girl,beutiful name"
Els últims dies decidim passarlos a Mandalay, tornar a estar en una gran ciutat ens atabala una mica, cotxes, gent, caos... i a mes fa moltíssima calor durant el dia!

Pero com tot, Myanmar s,acaba, i en 4 dies hem de tornar a creuar el pais direcció sud per agafar el vol que ens portara cap a Tailandia.
Tres semanes han passat volant i ara ens fa molta pena deixar un dels millors països on hem estat, un paradís encara verge al mig d,Asia. Pero no tot és tan bonic, ni nosaltres som tant innocents per pensar que tot es el que es veu, mig pais son arees restringides on la guerrilla i les minories étniques lluiten pels seus drets, altres son arees militars, i en altres simplement hi ha les plantacions d,opi mes grans d,Asia. La gent viu esperant i lluitant pel canvi, i aquest canvi no pot tardar a arribar, Inschala se,n surtin i no es vessi mes sang!