Tartarugas

La ultima setmana a brasil transcorre amb tranquilitat, despres d,una estada a Belo Horizonte on ens retrobem amb la Clara (amiga de la Clara) marxem cap a les platges buscant el sol de Brasil.

Primer desti: Buzios, un poblet molt mono, amb platges molt mones i on tot es molt chic i encarat al turista. S,ha de dir pero que Buzios conserva "el bar del poble" ple de musics tocant samba i de gent local ballant i bebent, uns quants probablement clients habituals...(veure a la foto)

Aprenent a sambar amb els paposos del poble! jajaj

I buzios passa per nosaltres sense pena ni gloria, too much.
Aixi que amb motxilla , pareo, pales i l,equip d,snorkelling agafem un onibus.

Segon desti: Arraial do Cabo: una ciutat lletja encantadora, d,aquells llocs que te un aire especial que no saps ben be que es. Aixo si, amb unes platges impressionants. Alla confirmem la nostra teoria que els brasilenys van a la platja a fer activitats, frecoball, mergullar (fer snorkelling) jugar a cartes, passejar, futbol, fer cahipis etc... Nosaltres encantades ens anem turnant per mergullar i buscar tartaruges (tortugues.)
Resultat final Mar: 3, Clara :0 caxumdena no si val! (Al septembre penso veure el tortugot mes gran de la historia!)

Divendres a la nit tornem a estar a lapa, aquest cop sense la Jacinta(reina de Lapa) i el Pau. Pero cap problema, ja sabem que fer amics a Lapa es questio de 5 minuts i mes per dues gringes a les quals se les veu d,una hora lluny (sera perque no anem arrapades amb shorts i super estupendes?)

La nit transcorre al carrer entre batucades i samba, cahipirihnes i cerveses . Aquesta sera la nostra despedida oficial de Brasil.

L'endema ens queden sis hores de bus cap a Sao Paulo i un cop mes fer els tramits de canvi de pais: bosses, estacio, horaris, nervis, presses i finalment, aeroport. tot un ritual al qual ja ens hem acostumat pero que sempre ens fa molt pal.
Aquesta vegada amb l,afegit d,haver de dir-nos adeu, i entre presses i taxistes estressants ens despedim, amb llagrima inclosa a l,estacio de Sao Paulo. Despres de 5 mesos despertant-nos cada dia juntes, aguantant l,una les neures de l,altre i l,altre de l,una i fent-nos unes rises amb tot es trobara a faltar. Enrere queden 5 mesos, 7 paisos, molts amics de cami, moltes fotos, moments genials, i "minuts fatidics" i es que 5 mesos donen per moltes batalletes.

La Mar se,n va, la Clara es queda. I les dues comencem un nou viatge, nova etapa. Ara si, de Costa a Costa.