Istanbul

Istanbul from Mar Costa on Vimeo.

VENDALOO (episode II) : London city

Un any més tard de la nostra aventura, les nostres vides han canviat, hem sentat el cap( dins del possible) i el cul, la Mar a Àustria, la Clara a Barcelona. Res a veure amb la vida nòmada, rutina, obligacions, etc.

I el blog ha quedat com un record de les nostres experiències, imatges i paraules, paraules i imatges, gent i llocs es barregen en forma de record en el nostre dia a dia, avui fa un any estavem a Myanmar.

Després de 3 dies a Londres les dues juntes les casualitats flueixen i en el barri cool de Londres sopant amb la Kristel al Curry Capital un record es fa present, i és el Killian en persona, el noi Irlandès al que vam incitar a fer autostop en un lloc perdut en l'estepa neozelandesa, que pica al vidre i saluda entre desconcertat i sorprès .Que hi fas a Londres?- Jo? que hi fas tu aquí? no estaves a Nova Orleans? el món és petit i en puc donar fe, i les casualitats, les grans casualitats existeixen.

Seguint la tònica general, arribem a Londres despistades, sense mapa, sense guia i amb una vaga idea de la ciutat. I decidim que el millor és preguntar, així que el primer dia decideixo fer un qüestionari cultural, al Christopher, un londinenc amb super lovely british accent amic de la Kristel. So tell me about the british!!! Tres coses/paraules queden en la meva ment: Classe, Vendaloo i Top Shop. A partir d'aquestes tres paraules clau el nostre cap de setmana londinenc es desenvolupà entre birra i birra al barri de moda d'east London.

En tres dies no aconseguim veure el Big Ben (shame on us!) però hem visitat mogollon de galeries, la Tate, les botigues de 2a mà plenes d'objectes insòlits, el Top Shop i un carrer ple de restaurants indis i ens queda clar que Londres és sobretot multiculturalitat, la terra de les oportunitats i els artistes cool.


Descobrim també que Londres en realitat és una colònia espanyola, és la colonització global postmoderna i és que no hi ha restaurant que entris que no sentis aquell familiar irreconeixible spanish accent. Nosaltres ens intentem fer el nostre millor british accent, que ens porta a preguntar pel llocs (és el q te no tenir mapa ni idea d'on ets) amb un very polite "excuse me" ooohhh lovely" "really, ohh, that's amazing!" i varies expressions més que ens fan passar per unes "British Ladies". La clara després de varis intents descobrirà que Londres és tan enorme que no té centre, no, no hi ha una plaça Catalunya, i entre sorpreses i decebudes per la magnitud d'aquesta ciutat i els nostres escassos dies de visita ho acceptem i decidim passar de la classica visita turística, total, si al barri hi ha de tot! "with ramps in the twins", ens patejem la ciutat, això si sense estressar-nos gaire, si es q ja ens coneixem...

I es que Londres mola, però la reflexió és que potser es passen de cool (molta superficialitat) I tres dies ens donen per reobrir el nostre estimat blog, per treure-li la pols i fer content al Paco ;-) Tot esperant i planejant el pròxim post, que esperem que sigui aviat. Inschala!

On the other side: Palestina

Final del Ramada, Ramallah

La meva visita a Palestina molt al meu pesar ha estat breu: Betlehem i Ramallah.

He vist el mur i he patit l'absurditat dels controls, la ràbia, la sensació d'injusticia. El mur és la part visible, la punta de l'iceberg, és la imatge de tota una tragèdia que hi ha portes endins, la del poble palestí.

Betlehem




Tomba de Yasir Arafat, Ramallah


Ramallah



Poster en un carrer de Ramallah


Mahmud Darwish, poeta palestí


Carrer al centre de Ramallah

On one side: Israel

Restaurant a Tel Aviv


Tel Aviv

Israel? que vas a fer a Israel? vigila que és perillòs...hi ha molts atacs terroristes allà, no?

Israel no és perillòs, no almenys pel turista, Israel és un estat totalment militaritzat, on la seguretat és la paranoia nacional, els controls i checkpoints als centres comercials, trens i autobusos lo habitual i compartir el vago de tren amb trenta post-teenegers amb metralletes la rutina de cada dia.


Golan, frontera amb Siria

La meva experiència em diu que les rosses europes som extremadament sospitoses, -You, go there! (Joder, why me again!) - Do you have any guns, weapons or a knive with you? noi, mira,m, aquí l,únic que te armes ets tu!!!


Alts del Golan


Carrer de Jerusalem, barri jueu

En fi, darrera de tot aquest circ i estil de vida hi ha un dels conflictes mes complicats i profunds del món, és part de la història antiga i la moderna, Israel és el bressol de les civilitzacions i religions. Jueus, arabs, cristians, drus reivindiquen les seves arrels i drets en la holy land, i de holy en té poc, ja que hi ha vegades i llocs on la tensió és tanta i la discriminació tan evident que l,aire casi es pot tallar.

LA MEVA SETMANA JUEVA


Platja de Caesaria

Aquest cop decideixo veure el conflicte des dels dos cantons del mur i mai mes ben dit. Així que arribo al Ben Gurion airport on l'Ido m'està esperant.

Hello! so tell me what are you doing here? La pregunta israeli per exelencia!

Molt bé, ja se q no t'agradarà però he vingut a fer un seminari amb dones palestinas a Natzareth.

aah, fes el q vulguis, jo no tinc problemes amb aquestes coses, israelis, palestins...que més dona.

Pero el que veig les següents setmanes és q aixo no acaba de ser veritat i els uns no coneixen els altres i no es tenen un gran apreci diguem...malgrat un milió i mig d'arabs viuen a Israel, són la minoria dins un estat sionista, viuen a part, pobles àrabs, escoles per àrabs, es barrejen lo menys posible i és que no interessa. La Israel jueva pot arribar a ser una bombolla de benestar on si no veure la realitat no la veus, ja no parlem dels media i la propanganda institucional i el servei militar que vindrien a ser un capítol a part.

Malgrat tot m,integro a la vida dels meus amics, anem a la platja, visc en un kibutz, veig la nit a Tel Aviv, i fem un poike a la platja de nit tot fumant narguila, em porten d,excursió al Golan on la calor casi em mata, ens banyem a la bassa de les no-mines( cadascú que pensi en el perque del nom) jo no les tenia totes... i em conviden a un sopar de Sabath amb tota la familia. What are you doing here? to Natzareth??? Natzareth is an arab village! I know.


Platja de Haifa


Bassa de no-mines


Poike a la platja de Caesaria

Després d,uns dies de tanta hospitalitat decideixo posar-me en marxa i independitzar-me. Pròxima parada Jerusalem. No serà fàcil arribar-hi i la meva mala sort i dificultats amb la xarxa de transports israelís només ha fet que començar, als antipàtics dels conductors ja ni els menciono.

Iala, iala habibti!

On the same land, but on the other side: Natzareth

Estic a Nazareth, estic a Israel, però Natzareth és una ciutat àrab, la gran majoria dels seus habitants són àrabs musulmans, arabs cristians i inclús com descobriré més tard a través de la Rula que hi ha àrabs ateus. Abaix els prejudicis.

El seminari serà una setmana intensa de trencar esterotips, de conèixer la realitat que viuen les palestines a Israel, com a dones, com a àrabs i en tots els aspectes de la seva vida. I és que "political is personal, and personal is political".

Ana, Maria, Wardi, Sandra en una xerrada

Visitem varies associacions, discutim, i entrem en contradiccions, en sentim frustrades i ens sorprenen les noies, la seva força, la seva persistència en una societat que no està pensada per la dona àrab.

L,apunt curiòs d'aquests dies va ser trobar al music Fermín Muguruza en una espècie de rave àrab en una platja de Haifa, vam intercanviar experiències i ens va explicar que estava fent un docu sobre músics palestins, amb intensions d'entrar a Gaza, ischala!

Maggie, sandra, Ana, Marjwa,Norna esperant el tren cap a Haifa

La tornada a Natzareth amb el taxi bus a les 3 del matí, va ser surrealista total, imaginat que morim en un bus a Israel, perque el conductor, un freak, s'ha adormit al volant, quin poc glamour!

La historia és que a crits, i amb l'excusa de fer pipi el vam obligar a parar i a pendrès un tanc de cafè sol jajjajja, good job habibtis!

Porta de Damasc, Jerusalem

I anem fugaçment a Jerusalem,passejem per la ciutat vella i fem les visites santes de rigor. L'endemà ens posem en marxa amb el nostre minibus i visitem una casa d,una dona beduina al desert del Negev, ens impresiona com viuen, i amb les dificultats en que es troben. La vida és durissima allà, especialment per les dones.

Negev, casa beduina

La setmana és intensa, emocionalment esgotadora, sentim que hem après, totes a la nostra manera hem crescut i ens veiem en les ulls de la Wardi, que s'està pensant en treure el vel, potser d,aquí a un any, quan la societat beduina que l,envolta estigui preparada. O la Rula, la jove comunista, idealista i lluitadora apasionada.

Jerusalem est

La Jumana ens convida a sopar a casa seva, ens atiborrem d,humus, amanida, i tot un seguit de plats i postres q no pararan de sortir de la cuina fins a les tres del matí, ens presenta a tots els seus amics nois, una arab plena de vitalitat, moderna en una societat pensada pels i per als homes. Els veins parlen d,ella, una noia, amb tants nois, i a mes viu sola....dona de mala vida segur... I es que aquí el que pensin els veins i les families és important, la societat àrab és tradicional i patriarcal i no és facil contradir o posar en dubte tradicions i normes.

Jerusalem est

Estem amb elles, al seu costat aprenem molt sobre nosaltres mateixas també i sobre les nostres respectives societats.

Oh Jerusalem!

Mesquita de la roca

Amb dificultats que no venen al cas, sota una calor sofocant i amb el motxillot aconsegueixo arribar a Jerusalem.

Decideixo fer el hippy un parell de dies i dormir a l'aire lliure en un terrat dins de la ciutat vella de Jerusalem, és una qüestió pràctica i econòmica, Israel és car! Al final els dos dies acaben sent cinc, i dormir sota les estrelles de Jerusalem despertant-me a les 5 del matí amb el la crida a l'oració del moetzí acaba sent un plantejament més aviat romàntic.El que ja no sera tan romàntic es el so de les campanes durant mitja hora a les sis del matí del diumenge!

Terrat del citadel Hostel /vistes del terrat

Al Citadel Hostel, faig la meva petita gran familia de Jerusalem i per variar són la majoria alemans, compartim els vespres a la terrassa, les nostres experiències en aquest país tan particular, la birreta en el local cool de la nova ciutat, algun que altre concert. I es que Jerusalem és diversitat i tothom te la seva història especial a compartir. Joves jueus americans que venen de tour deluxe a gastos pagats, l'objectiu encobert, fer jewesh babies! Alemans que arroseguen un sentiment de culpa envers els jueus malgrat ells no hi eren, músics que venen conèixer altres musics israelís, la Patricia que busca pis a Jerusalem on estudiarà dansa. Anglesos que venen de festa, Periodistes en busca del documental. Peregrins etc...

Amb Jerusalem m'acosto més a la religio àrab, i visc el ramada d'aprop per primer cop a la meva vida.

Carrer del barri musulmà, old Jerusalem

En un sol matí visito el Sant Sepulcre i veig com una dona es tira sobre la tomba de Crist, l'abraça i es posa a plorar. Pel camí em creuo amb els turistes d'edat avançada d'un tour-tot-organitzat, inclòs passeig arrossegant un crusifix enorme per la Via Dolorosa tot cantant i pregant. Si és que aquí cada loco con su tema...

Esglèsia del Sant Sepulcre

10 minuts més tard i després dels controls ja sóc al mur de les lamentacions, rodejada d'homes de negre amb barret i metxons llargs arrissats, impresionant. Durant cada dia en algun moment o altre, per diferents raons tornaré. I ja q soc allà i em costa exactament dos minuts, més la cua de seguretat reglamentària, visito la mesquita.

Mur de les lamentacions

Toma, els tres llocs més sagrats de la religio cristiana, musulmana i jueva en menys de tres hores. I es que Jerusalem és un lloc molt especial. Durant 5 dies sento q estic al centre del món i llavors m,assalta la pregunta: on es la meva fe?

Cartell, Jerusalem

Are you Jewish? No. So, are you cristian? No. So what are you? well...I'm...nothing! Oh, God you will go to hell, I pray for you. I sembla que en els dies que passare a Jerusalem a tothom li dona per pregar per mi...

Un clar exemple de que Jerusalem esta ple de freakys i jo els hi diria, viu i deixa viure colega...

Atenció que he sentit a parlar del "síndrome Jerusalem" i el vaig veure amb els meus propis ulls, a l'hostal vivia una espècie de nou Jesus que s,havia quedat atrapat (fisica i mentalment) a Jerusalem, vivia en petit de forat a la pared al meu hostal de manera austera i rodejat de biblies i nous testaments, ho juro!

La part més lúdica de Jerusalem serà l'excursió al mar mort, faig el burro flotant al mar mort i com no m,entra aigua a l,ull. Shiiiiit!Hell!!! Em poso el fang pel cos i m,enguarro tan com puc, després em sento princesa. Camino durant hores sota el sol de la muntanya-desert buscant unes famoses cascades, que finalment seran la nostra salvació.

Mar Mort

La calor d'estiu a 400 metres sota el nivell del mar enmig del desert és inexplicable,sofocant. Al sortir de l,autobús tinc un shock de calor, m'assec i constato que estem al mig del no res, carretera perduda. Em costa respirar normal, bec mig litre d,aigua i ens posem en marxa.Iala!

Al dia seguent ja res em sembla tan meravellòs, per primer cop a la meva vida he agafat una insolació, i de les xungues, això si tinc la pell finíssima!

L'endemà mig malata agafo els trastos i m'embarco en l'aventura de creuar Israel amb transport públic, altra cop direcció nord: Nazareth I,m coming!

Shalom and welcome!

De costa a costa fa un punt i a part. Resituem-nos.

La Clara

Argentina is over i la Clara decideix donar per acabat el viatge que vam iniciar juntes i acabar separades. Maig 2008 , la Clara deixa Brasil i s'encamina cap al seu futur Buenos Aires querido, allà va a para a casa de l'Ale (de la nostra estimada comunitat de becaris d'EFE) despres d'una setmana aferrada al sofà de l'Ale decideix tornar a veure mon. San telmo i Recoleta, botiguetes i asados, vins bons i barats, alfajores, i matecitos. Del rio de la plata a la Patagonia i del sud al nord cap a Bolivia. Agost. La Clara decideix tornar cap a Barcelona, la desició sorprèn a més d'un i d'una,sorpresa, alegria i alguna que altra llàgrima. Per endavant queda un final d'estiu, que comença fort amb les festes de Gràcia. La Clara ja està aquí.

La Mar

Proxima estació: Israel, terra dels nostres habibis.


Kibutz de l'Oron (Zi'hon)

Aquest cop és un viatge diferent, la complicada situació politica i social que viu el pais planteja dificultats tècniques i dilemes morals.
La idea: conèixer les dues realitats. El plan: 10 dies en un kibutz al nord, deu dies com a participant en un intercanvi de dones catalanes-palestines a Natzareth amb l'SCI , més 4 dies de lo que salga. El pla general, el de sempre: motxilla, cámara, i improvisació.



La Mar els seus dubtes i problemes logístics.

Digueu-me previsora pero m'he canviat el passaport, entro neta a un pais on la mes mínima diferencia o dubte aixeca la sospita terrorista. Entro amb el millor expedient possible, 4 amics que han fet el servei militar i m'esperen. Fins aqui tot en ordre. Projecte amb dones palestines , mec!!! menys 10 punts! alarma, alarma!senyoreta, pensa voste visitar palestina: joooo? noooo, que va... Who is Arafat?


A partir d'aquí, a veure quantes hores em tenen marejant la perdiu,vaig avisada, els interrogatoris poden ser bastant pesats. Si la meva cara de bona nena per controls, aduanes i anti-multes segueix funcionant, no problem. Sino paciencia!

Welcome to Israel! what are you doing here?


Passejant per Tel aviv