Los amantes del circulo polar

"Todavia tienes sueño? cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar..."

Mochilas amigos!

Mochilas amigoooos! vamooos!
Així és com comença un viatge de quatre dies de Tupiza a Uyuni per les lagunas coloradas, les muntanyes, els llacs gelats i el desert de sal. Un jeep conduït per una familia boliviana, una bona bossa de fulles de coca, dos australianes mare i filla, una colombiana, un anglès i jo. (I més gent a un altre jeep).

5.000 metres d,altitud, mal de cap intens i fred, molt fred, -20 graus a la nit! Però el lloc s,ho val i l,experiència també.

A les quatre del matí, vamoooos amigooos, arribaa! I comença un dia ple de llocs inimaginables on el jeep para per fer pictuuuurs amigooos! i disfrutar del lloc evidentment!

Finalment, l,últim dia arribem al desert de sal més gran del món, on et posaries a córrer i saltar sense parar. Tirar-te per terra, rebolcar-te per la sal, provar-la (evidentment, jejej) són també actes que el teu cos et demana, disfrutar!

Després de quatre dies de viatge, arribem a Potosí, on el 90% de la població viu de les mines de plata, coure i ferro. Una vida molt dura, jornades laborals de 16 hores sense ni tan sols menjar per 8 euros al dia, 60 morts a l,any. Treballen com segles enrere, sense el material adequat, utilitzant explosius que sovint causen accidents. És trist.

Després de Potosí altra vegada cap a Argentina, una parada a Córdoba, la ciutat nocturna, i de nou cap a Buenos Aires, "home sweet home"!

Buenos Aires connection

"suerte que tu ries y no te enfadas"

Viatge al fi del món

Aquesta és la sensació quan viatges a la patagonia, d'un lloc molt llunya, a l,altra punta del món, on els follets existeixen, així ho creuen alguns locals.

La Patagonia és paisatge, paisatge molt especial, neu que brilla com si li haguessin tirat purpurina, glaciars, muntanyes de colors, extensions inacabables, guanacos i altres animals salvatges i tot el que no t,esperes al llarg d,un viatge d,autobus, on les hores es transformen en minuts i el fred se t,oblida amb la bellesa dels paisatges.

Ara ja fa més d'un mes que vaig estar a El Calafate, El Chalten i a la Peninsula Valdes i no tinc paraules, només fotos.

Domingo San Telmero

San Telmo és el barri on he estat vivint aquest últim mes a Buenos Aires. És el Buenos Aires dels anys 30. Els carrers són de pedra i estan plens d,antiquaris que refresquen la memòria a aquells qui no s,imaginen la vida sense tele només amb radio o amb tocadiscs i no amb ipod.

Pels carrers passegen senyors amb el seu abric fins als genolls i el seu barret com repliques de Carlos Gardel i senyores que semblen talment tretes del Paris dels anys 30.

San Telmo es també per excel·lència el barri del tango.

Totes aquestes descripcions, conflueixen el diumenge als carrers del barri, barrejant-se les músiques, els tangos, l,art i l,artesania, el teatre, les parades d,antiguitats, empanades caseras i més.

Després d,un llarg passeig de tot el dia, la jornada acaba amb una batucada i una típica milonga a la plaça, on tots aquells apassionats del tango i la milonga disfruten del seu diumenge San Telmero.

Los Planetas, un buen día.

Un buen día és el titol de la ÚNICA cançó que ha fet somriure al cantant de Los Planetas.

Qui em conegui sap que és un dels meus grups preferits, doncs bé, avui han fet el seu primer concert a sud amèrica, aquí a Buenos Aires, i ha estat també el primer que he pogut presenciar.

Jo sabia que en concert no eren la festa, això m,havien dit, però d,aqui a notar les ganes profundes de visitar el llit del cantant pensava que hi aniria un troç la veritat...

Reconec però que sentir les cançons que més m,agraden en directe m,ha emocionat no diré que no, però pel pròxim concert que algú els hi doni colacao! energia i alegria pa,l cuerpo planetas!

Dilluns faré camí cap a El Calafate, de visita al Perito Moreno!

Neurones viatgeres

Buenos aires ha suposat per a mi un paron i vuelta a empezar. Crec que es una projecció a petita escala del que em passara quan arribi a Barcelona. El meu cap viatja a la velocitat de la llum i passa d,asia a Barcelona, se,n torna a sydney i aterra de nou a la realitat Argentina. Recorda i planifica mentre esta vivint més coses noves i d,aquesta manera els dies són més que intensos. Es una sensació ben extranya, no em puc concentrar en un llibre perque el meu cap torna a viatjar abans d,haver arribat a les dos pagines. En les converses colectives a vegades no me n,adono que ja no hi soc fins que algú em diu: Clara? donde estas?

També sovint penso com explicare el meu viatge quan arribi a Barcelona perquè ara mateix no sabria ni per on començar, ja sortirà.

Continuo sent la mateixa eh? nomes que una mica mes pajara! jjajaaja nomes una miiiiica!