Mi Buenos Aires querido

Buenos Aires és aquella ciutat romántica que tothom s,imagina. Un entremig entre la Barcelona activa i cultural i el París romàntic que es pot veure a les fotos de Robert Doisneau. Barreja d,antic i modern, de carrers de pedra al costat d,avingudes importants plenes de llibreries antigues amb llibres polsosos que estan obertes 24h. (Av. Corrientes). Els bars i discoteques, de dia son botigues de roba de dissenyadors que tot just comencen i de nit es transformen de nou al seu origen. La música, l,art i les lletres flueixen pels carrers al pas tranquil de la seva gent.

Che boludo, viste?

Próxima parada: Puerto Iguazú

Despres de 5 mesos de viatge amb la Mar, començo una nova etapa sozinha (que diuen a brasiu), et trobare a faltar germaneta...

Pero no em puc queixar, perque si sent dos es coneix molta gent, sent una encara mes, aixi que tot visitant les increibles cascades d,Iguazú vaig coneixer dos russos que parlaven castella i no angles! i uns quants israelis (per variar) que tambe parlaven castella, aixi que entre ells es comunicaven amb el meu segon idioma, bonissim, el tema de les egues(R) es una cosa... jjajaj

Que dir d,Iguazu, el lloc increible, s,ha de veure, pero es cert que esta pensat per l,inserso, montat tot amb pasarel·les i efectivament, ple d,excursions inserso (amb iaios i gent jove tb) "ahora vamos a ir a ver una catarata, vamos a andar 10 minutos, los que no quieran andar pueden esperar aqui mientras este señor les toca un poquito el arpa". Aquest es un resum ben clar, de debo!

Despres de dos dies de visita intensa pel parc nacional, agafo un autobus direccio al que sera Mi Buenos Aires querido! (tango de Carlos Gardel i Alfredo La Pera).

Tartarugas

La ultima setmana a brasil transcorre amb tranquilitat, despres d,una estada a Belo Horizonte on ens retrobem amb la Clara (amiga de la Clara) marxem cap a les platges buscant el sol de Brasil.

Primer desti: Buzios, un poblet molt mono, amb platges molt mones i on tot es molt chic i encarat al turista. S,ha de dir pero que Buzios conserva "el bar del poble" ple de musics tocant samba i de gent local ballant i bebent, uns quants probablement clients habituals...(veure a la foto)

Aprenent a sambar amb els paposos del poble! jajaj

I buzios passa per nosaltres sense pena ni gloria, too much.
Aixi que amb motxilla , pareo, pales i l,equip d,snorkelling agafem un onibus.

Segon desti: Arraial do Cabo: una ciutat lletja encantadora, d,aquells llocs que te un aire especial que no saps ben be que es. Aixo si, amb unes platges impressionants. Alla confirmem la nostra teoria que els brasilenys van a la platja a fer activitats, frecoball, mergullar (fer snorkelling) jugar a cartes, passejar, futbol, fer cahipis etc... Nosaltres encantades ens anem turnant per mergullar i buscar tartaruges (tortugues.)
Resultat final Mar: 3, Clara :0 caxumdena no si val! (Al septembre penso veure el tortugot mes gran de la historia!)

Divendres a la nit tornem a estar a lapa, aquest cop sense la Jacinta(reina de Lapa) i el Pau. Pero cap problema, ja sabem que fer amics a Lapa es questio de 5 minuts i mes per dues gringes a les quals se les veu d,una hora lluny (sera perque no anem arrapades amb shorts i super estupendes?)

La nit transcorre al carrer entre batucades i samba, cahipirihnes i cerveses . Aquesta sera la nostra despedida oficial de Brasil.

L'endema ens queden sis hores de bus cap a Sao Paulo i un cop mes fer els tramits de canvi de pais: bosses, estacio, horaris, nervis, presses i finalment, aeroport. tot un ritual al qual ja ens hem acostumat pero que sempre ens fa molt pal.
Aquesta vegada amb l,afegit d,haver de dir-nos adeu, i entre presses i taxistes estressants ens despedim, amb llagrima inclosa a l,estacio de Sao Paulo. Despres de 5 mesos despertant-nos cada dia juntes, aguantant l,una les neures de l,altre i l,altre de l,una i fent-nos unes rises amb tot es trobara a faltar. Enrere queden 5 mesos, 7 paisos, molts amics de cami, moltes fotos, moments genials, i "minuts fatidics" i es que 5 mesos donen per moltes batalletes.

La Mar se,n va, la Clara es queda. I les dues comencem un nou viatge, nova etapa. Ara si, de Costa a Costa.

Lapa, tudo legau...

Lapa, que dir de Lapa...
Lapa es el barri on tota la juventut de rio surt els caps de setmana, Lapa no tanca. No es pot explicar simplement s,ha de veure per creure.
Jo no havia vist mai una cosa aixi. Bueno despres de una caipifuta i una cahipi tradicional tampoc m,hi veia gaire. Lo pitjor el mal de cap posterior...





Lo millor la gent, la festa, el carrer, funky (creeeeeus), samba, i el cumple de la Jacinta amb torta de chocolate, nata, melmelada, fresas y dulce de leche!
I ara des de la eivissa brasilenya plena de patricinhas i mauricihnos fem cami cap a Rio per fer la festa de despedida, una torna i l,altra es queda. Aixi es la vida.
Ens queda una semana i tenim l,esperança que el bon temps tornara i podrem disfrutar finalment de les platges de brasil i jugar una mica al frescoball.

Praia grande, Arraial do cabo

B.S.O: "Un pais tropical" (Jorge Benjor)

RIO: a meillor mousse do mondo

Cristo corcobado

Ara ja fara casi una setmana que estem per Rio, trobar un hospitality que ens acollis a casa seva ha sigut missio impossible i es que os brasilenyos no gostan de hospedar en a sua casa, eles pensan que a sua casa e feia!, o aixo es el que ens va explicar ahir un brasileny del sud que esta al nostre hostal.

En fi que contactem al Pau, l,amic del Dani de Dehli i ens proposem patejarnos tot Rio, d,Ipanema a Santa Teresa, aixo si amb la calma, aixi que dediquem un dia a cada barri.

Menino fent acrobacies al bondihno, tranvia que puja al barri bohemi de Sta.Teresa

Be, primer de tot aclarar el conepte platja brasilenya . Vindria a ser un lloc de reunio social, on vas a ensenyar els fruits del gimnas o lo moreno que estas, tambe es optim per practicar tot tipus d,esports, futbol, volley, surf, frescoball, etc...
Lligar vindria a ser el passatemps nacional, tan popular com el futbol i es que "os brasilenhos gostan de ficar"


Praia Botafogo, Pao d,azucar

A les platges es possible adquirir tot tipus d,objectes, practics i no tan practics, aquests en son alguns: refrescos, cocos, empanadas, mousse de maracuya, gelats, boles per perfumar el teu armari, tot tipus de bisuteria, cremitas pel cutis, el pareo amb la bandera de brasil, gambes fetes amb una barbacoa de motxilla (ho juro!), mate, souvenirs, tatuatges de henna, bosses i tot tipus de complement imaginable...

Praia d'Ipanema

I aqui us deixo l,eslogan del millor venedor d,Ipanema que ens va arribar al cor (escriure amb portunyol aixi el lector es pot fer una idea mes exacta)

-Nao sou eu qui fala, e o poblo d,ipanema, tem a meillor musse de maracuya!!! a meillor mousse pra a meillor praia do mondo, a meillor musse d,ipanemaaaaa!!! (a grito pelao)

Quin personatge...

La famosa platja de copacabana ens decepciona , el barri es decadent, gris i ple d,edificis enormes a primera linia de mar, aixi que no te gaire glamour. Segons el Manuel (una de les nostres fonts d,EFE a Rio i vei de copacabana ) es on hi ha la major densitat de poblacio de Brasil, molts d,ells iaios que aprofitant el seu tracte preferencial als serveis publics es colen de tothom i fan la vida als habitantes del barri una mica mes complicada.

El glamour i la bohemia es troben mes aviat a Ipanema, que vindria a ser el barri chic, amb casetas baixes, botigues mones, restaurants i gente bonitinha.

Praia de Copacabana

Rio es un conglomerat de barris separats per morros (turons) i envoltat de platges, cada una amb el seu caracter propi. El centre vindria aser una especie de Nova York tropical i per acabar de fer mes exotica i interessant la barreja tens les favelas, una pila de casetes de construccio precaria apilades a les faldes dels morros on viu la gent mes humil. Nomes a Rio n,hi ha 700.

Tot plegat es una bomba cultural que fa de Rio una ciutat rica en contrastos i cultura pero tambe bastant perillosa i alhora atractiva pel foraster.

Cementiri de Sao Joao Batista (Botafogo)

IHLA GRANDE, sambando bajo la lluvia

Tipic carrer de Parathy

Ihla grande es un parais tropical, o aixo ens han dit. Tot i haver passat alla 5 dies casi no ho hem pogut disfrutar de les platges.

En una parentesis plujos vam decidir fer un trekking fangos ( si vam caure de cul al fang obviament) que va acabar amb nosaltres tornant de nit pel mig de la mata atlantica, quina por, com per que a sobre vingues un local i ens digues si haviem vist alguna cobra, es veu que era dia de cobras, fantastic!

Vistes de de la pousada alegria, ihlla grande

Crec que mai haviem vist ploure tan i tan torrencialment durant els 5 dies que vam estar alla, aixo si, si preguntaves als locals quin temps faria dema:

- Sooooool, seguro!

-Ya...

En fi que al final ja cansades i amb tota la roba humida i pudent vam decidir fer la bossa i anar cap a Rio.

I es que en esta casa solo tem alegria.

Myanmar

Avui anavem amb autobús cap a Rio quan per casualitat m'he posat a mirar el diari de de davant, una paraula m,ha cridat l'atencio MIANMAR

Al arribar a l'hostal hem mirat a l'internet. Myanmar.ciclo.Yangoon. 10.000 morts. No pot ser. Fa un mes i mig vam estar allà i les imatges que hem vist ens feien molta pena, eren tan familiars aquells carrers, el riu, i ara esta tot destruit. Esperem que la gent de l,hostal, el senyor de la teteria, el profe d'anglès i tota la gent que ens vam creuar alla estiguin bé.

És tant injust.