de Costa a Costa...

Istanbul

2009-09-26T05:04:00.000-07:00

VENDALOO (episode II) : London city

2009-02-25T02:27:00.000-08:00

Un any més tard de la nostra aventura, les nostres vides han canviat, hem sentat el cap( dins del possible) i el cul, la Mar a Àustria, la Clara a Barcelona. Res a veure amb la vida nòmada, rutina, obligacions, etc.

I el blog ha quedat com un record de les nostres experiències, imatges i paraules, paraules i imatges, gent i llocs es barregen en forma de record en el nostre dia a dia, avui fa un any estavem a Myanmar.

Després de 3 dies a Londres les dues juntes les casualitats flueixen i en el barri cool de Londres sopant amb la Kristel al Curry Capital un record es fa present, i és el Killian en persona, el noi Irlandès al que vam incitar a fer autostop en un lloc perdut en l'estepa neozelandesa, que pica al vidre i saluda entre desconcertat i sorprès .Que hi fas a Londres?- Jo? que hi fas tu aquí? no estaves a Nova Orleans? el món és petit i en puc donar fe, i les casualitats, les grans casualitats existeixen.

Seguint la tònica general, arribem a Londres despistades, sense mapa, sense guia i amb una vaga idea de la ciutat. I decidim que el millor és preguntar, així que el primer dia decideixo fer un qüestionari cultural, al Christopher, un londinenc amb super lovely british accent amic de la Kristel. So tell me about the british!!! Tres coses/paraules queden en la meva ment: Classe, Vendaloo i Top Shop. A partir d'aquestes tres paraules clau el nostre cap de setmana londinenc es desenvolupà entre birra i birra al barri de moda d'east London.

En tres dies no aconseguim veure el Big Ben (shame on us!) però hem visitat mogollon de galeries, la Tate, les botigues de 2a mà plenes d'objectes insòlits, el Top Shop i un carrer ple de restaurants indis i ens queda clar que Londres és sobretot multiculturalitat, la terra de les oportunitats i els artistes cool.

Descobrim també que Londres en realitat és una colònia espanyola, és la colonització global postmoderna i és que no hi ha restaurant que entris que no sentis aquell familiar irreconeixible spanish accent. Nosaltres ens intentem fer el nostre millor british accent, que ens porta a preguntar pel llocs (és el q te no tenir mapa ni idea d'on ets) amb un very polite "excuse me" ooohhh lovely" "really, ohh, that's amazing!" i varies expressions més que ens fan passar per unes "British Ladies". La clara després de varis intents descobrirà que Londres és tan enorme que no té centre, no, no hi ha una plaça Catalunya, i entre sorpreses i decebudes per la magnitud d'aquesta ciutat i els nostres escassos dies de visita ho acceptem i decidim passar de la classica visita turística, total, si al barri hi ha de tot! "with ramps in the twins", ens patejem la ciutat, això si sense estressar-nos gaire, si es q ja ens coneixem...

I es que Londres mola, però la reflexió és que potser es passen de cool (molta superficialitat) I tres dies ens donen per reobrir el nostre estimat blog, per treure-li la pols i fer content al Paco ;-) Tot esperant i planejant el pròxim post, que esperem que sigui aviat. Inschala!

On the other side: Palestina

2008-09-27T02:26:00.000-07:00

Final del Ramada, Ramallah

La meva visita a Palestina molt al meu pesar ha estat breu: Betlehem i Ramallah.

He vist el mur i he patit l'absurditat dels controls, la ràbia, la sensació d'injusticia. El mur és la part visible, la punta de l'iceberg, és la imatge de tota una tragèdia que hi ha portes endins, la del poble palestí.

Betlehem

Tomba de Yasir Arafat, Ramallah

Ramallah

Poster en un carrer de Ramallah

Mahmud Darwish, poeta palestí

Carrer al centre de Ramallah

On one side: Israel

2008-09-17T11:39:00.000-07:00

Restaurant a Tel Aviv

Tel Aviv

Israel? que vas a fer a Israel? vigila que és perillòs...hi ha molts atacs terroristes allà, no?

Israel no és perillòs, no almenys pel turista, Israel és un estat totalment militaritzat, on la seguretat és la paranoia nacional, els controls i checkpoints als centres comercials, trens i autobusos lo habitual i compartir el vago de tren amb trenta post-teenegers amb metralletes la rutina de cada dia.

Golan, frontera amb Siria

La meva experiència em diu que les rosses europes som extremadament sospitoses, -You, go there! (Joder, why me again!) - Do you have any guns, weapons or a knive with you? noi, mira,m, aquí l,únic que te armes ets tu!!!

Alts del Golan

Carrer de Jerusalem, barri jueu

En fi, darrera de tot aquest circ i estil de vida hi ha un dels conflictes mes complicats i profunds del món, és part de la història antiga i la moderna, Israel és el bressol de les civilitzacions i religions. Jueus, arabs, cristians, drus reivindiquen les seves arrels i drets en la holy land, i de holy en té poc, ja que hi ha vegades i llocs on la tensió és tanta i la discriminació tan evident que l,aire casi es pot tallar.

LA MEVA SETMANA JUEVA

Platja de Caesaria

Aquest cop decideixo veure el conflicte des dels dos cantons del mur i mai mes ben dit. Així que arribo al Ben Gurion airport on l'Ido m'està esperant.

Hello! so tell me what are you doing here? La pregunta israeli per exelencia!

Molt bé, ja se q no t'agradarà però he vingut a fer un seminari amb dones palestinas a Natzareth.

aah, fes el q vulguis, jo no tinc problemes amb aquestes coses, israelis, palestins...que més dona.

Pero el que veig les següents setmanes és q aixo no acaba de ser veritat i els uns no coneixen els altres i no es tenen un gran apreci diguem...malgrat un milió i mig d'arabs viuen a Israel, són la minoria dins un estat sionista, viuen a part, pobles àrabs, escoles per àrabs, es barrejen lo menys posible i és que no interessa. La Israel jueva pot arribar a ser una bombolla de benestar on si no veure la realitat no la veus, ja no parlem dels media i la propanganda institucional i el servei militar que vindrien a ser un capítol a part.

Malgrat tot m,integro a la vida dels meus amics, anem a la platja, visc en un kibutz, veig la nit a Tel Aviv, i fem un poike a la platja de nit tot fumant narguila, em porten d,excursió al Golan on la calor casi em mata, ens banyem a la bassa de les no-mines( cadascú que pensi en el perque del nom) jo no les tenia totes... i em conviden a un sopar de Sabath amb tota la familia. What are you doing here? to Natzareth??? Natzareth is an arab village! I know.

Platja de Haifa

Bassa de no-mines

Poike a la platja de Caesaria

Després d,uns dies de tanta hospitalitat decideixo posar-me en marxa i independitzar-me. Pròxima parada Jerusalem. No serà fàcil arribar-hi i la meva mala sort i dificultats amb la xarxa de transports israelís només ha fet que començar, als antipàtics dels conductors ja ni els menciono.

Iala, iala habibti!

On the same land, but on the other side: Natzareth

2008-09-15T01:29:00.000-07:00

Estic a Nazareth, estic a Israel, però Natzareth és una ciutat àrab, la gran majoria dels seus habitants són àrabs musulmans, arabs cristians i inclús com descobriré més tard a través de la Rula que hi ha àrabs ateus. Abaix els prejudicis.

El seminari serà una setmana intensa de trencar esterotips, de conèixer la realitat que viuen les palestines a Israel, com a dones, com a àrabs i en tots els aspectes de la seva vida. I és que "political is personal, and personal is political".

Ana, Maria, Wardi, Sandra en una xerrada

Visitem varies associacions, discutim, i entrem en contradiccions, en sentim frustrades i ens sorprenen les noies, la seva força, la seva persistència en una societat que no està pensada per la dona àrab.

L,apunt curiòs d'aquests dies va ser trobar al music Fermín Muguruza en una espècie de rave àrab en una platja de Haifa, vam intercanviar experiències i ens va explicar que estava fent un docu sobre músics palestins, amb intensions d'entrar a Gaza, ischala!

Maggie, sandra, Ana, Marjwa,Norna esperant el tren cap a Haifa

La tornada a Natzareth amb el taxi bus a les 3 del matí, va ser surrealista total, imaginat que morim en un bus a Israel, perque el conductor, un freak, s'ha adormit al volant, quin poc glamour!

La historia és que a crits, i amb l'excusa de fer pipi el vam obligar a parar i a pendrès un tanc de cafè sol jajjajja, good job habibtis!

Porta de Damasc, Jerusalem

I anem fugaçment a Jerusalem,passejem per la ciutat vella i fem les visites santes de rigor. L'endemà ens posem en marxa amb el nostre minibus i visitem una casa d,una dona beduina al desert del Negev, ens impresiona com viuen, i amb les dificultats en que es troben. La vida és durissima allà, especialment per les dones.

Negev, casa beduina

La setmana és intensa, emocionalment esgotadora, sentim que hem après, totes a la nostra manera hem crescut i ens veiem en les ulls de la Wardi, que s'està pensant en treure el vel, potser d,aquí a un any, quan la societat beduina que l,envolta estigui preparada. O la Rula, la jove comunista, idealista i lluitadora apasionada.

Jerusalem est

La Jumana ens convida a sopar a casa seva, ens atiborrem d,humus, amanida, i tot un seguit de plats i postres q no pararan de sortir de la cuina fins a les tres del matí, ens presenta a tots els seus amics nois, una arab plena de vitalitat, moderna en una societat pensada pels i per als homes. Els veins parlen d,ella, una noia, amb tants nois, i a mes viu sola....dona de mala vida segur... I es que aquí el que pensin els veins i les families és important, la societat àrab és tradicional i patriarcal i no és facil contradir o posar en dubte tradicions i normes.

Jerusalem est

Estem amb elles, al seu costat aprenem molt sobre nosaltres mateixas també i sobre les nostres respectives societats.

Oh Jerusalem!

2008-09-15T00:53:00.000-07:00

Mesquita de la roca

Amb dificultats que no venen al cas, sota una calor sofocant i amb el motxillot aconsegueixo arribar a Jerusalem.

Decideixo fer el hippy un parell de dies i dormir a l'aire lliure en un terrat dins de la ciutat vella de Jerusalem, és una qüestió pràctica i econòmica, Israel és car! Al final els dos dies acaben sent cinc, i dormir sota les estrelles de Jerusalem despertant-me a les 5 del matí amb el la crida a l'oració del moetzí acaba sent un plantejament més aviat romàntic.El que ja no sera tan romàntic es el so de les campanes durant mitja hora a les sis del matí del diumenge!

Terrat del citadel Hostel /vistes del terrat

Al Citadel Hostel, faig la meva petita gran familia de Jerusalem i per variar són la majoria alemans, compartim els vespres a la terrassa, les nostres experiències en aquest país tan particular, la birreta en el local cool de la nova ciutat, algun que altre concert. I es que Jerusalem és diversitat i tothom te la seva història especial a compartir. Joves jueus americans que venen de tour deluxe a gastos pagats, l'objectiu encobert, fer jewesh babies! Alemans que arroseguen un sentiment de culpa envers els jueus malgrat ells no hi eren, músics que venen conèixer altres musics israelís, la Patricia que busca pis a Jerusalem on estudiarà dansa. Anglesos que venen de festa, Periodistes en busca del documental. Peregrins etc...

Amb Jerusalem m'acosto més a la religio àrab, i visc el ramada d'aprop per primer cop a la meva vida.

Carrer del barri musulmà, old Jerusalem

En un sol matí visito el Sant Sepulcre i veig com una dona es tira sobre la tomba de Crist, l'abraça i es posa a plorar. Pel camí em creuo amb els turistes d'edat avançada d'un tour-tot-organitzat, inclòs passeig arrossegant un crusifix enorme per la Via Dolorosa tot cantant i pregant. Si és que aquí cada loco con su tema...

Esglèsia del Sant Sepulcre

10 minuts més tard i després dels controls ja sóc al mur de les lamentacions, rodejada d'homes de negre amb barret i metxons llargs arrissats, impresionant. Durant cada dia en algun moment o altre, per diferents raons tornaré. I ja q soc allà i em costa exactament dos minuts, més la cua de seguretat reglamentària, visito la mesquita.

Mur de les lamentacions

Toma, els tres llocs més sagrats de la religio cristiana, musulmana i jueva en menys de tres hores. I es que Jerusalem és un lloc molt especial. Durant 5 dies sento q estic al centre del món i llavors m,assalta la pregunta: on es la meva fe?

Cartell, Jerusalem

Are you Jewish? No. So, are you cristian? No. So what are you? well...I'm...nothing! Oh, God you will go to hell, I pray for you. I sembla que en els dies que passare a Jerusalem a tothom li dona per pregar per mi...

Un clar exemple de que Jerusalem esta ple de freakys i jo els hi diria, viu i deixa viure colega...

Atenció que he sentit a parlar del "síndrome Jerusalem" i el vaig veure amb els meus propis ulls, a l'hostal vivia una espècie de nou Jesus que s,havia quedat atrapat (fisica i mentalment) a Jerusalem, vivia en petit de forat a la pared al meu hostal de manera austera i rodejat de biblies i nous testaments, ho juro!

La part més lúdica de Jerusalem serà l'excursió al mar mort, faig el burro flotant al mar mort i com no m,entra aigua a l,ull. Shiiiiit!Hell!!! Em poso el fang pel cos i m,enguarro tan com puc, després em sento princesa. Camino durant hores sota el sol de la muntanya-desert buscant unes famoses cascades, que finalment seran la nostra salvació.

Mar Mort

La calor d'estiu a 400 metres sota el nivell del mar enmig del desert és inexplicable,sofocant. Al sortir de l,autobús tinc un shock de calor, m'assec i constato que estem al mig del no res, carretera perduda. Em costa respirar normal, bec mig litre d,aigua i ens posem en marxa.Iala!

Al dia seguent ja res em sembla tan meravellòs, per primer cop a la meva vida he agafat una insolació, i de les xungues, això si tinc la pell finíssima!

L'endemà mig malata agafo els trastos i m'embarco en l'aventura de creuar Israel amb transport públic, altra cop direcció nord: Nazareth I,m coming!

Shalom and welcome!

2008-08-19T16:55:00.000-07:00

De costa a costa fa un punt i a part. Resituem-nos.

La Clara

Argentina is over i la Clara decideix donar per acabat el viatge que vam iniciar juntes i acabar separades. Maig 2008 , la Clara deixa Brasil i s'encamina cap al seu futur Buenos Aires querido, allà va a para a casa de l'Ale (de la nostra estimada comunitat de becaris d'EFE) despres d'una setmana aferrada al sofà de l'Ale decideix tornar a veure mon. San telmo i Recoleta, botiguetes i asados, vins bons i barats, alfajores, i matecitos. Del rio de la plata a la Patagonia i del sud al nord cap a Bolivia. Agost. La Clara decideix tornar cap a Barcelona, la desició sorprèn a més d'un i d'una,sorpresa, alegria i alguna que altra llàgrima. Per endavant queda un final d'estiu, que comença fort amb les festes de Gràcia. La Clara ja està aquí.

La Mar

Proxima estació: Israel, terra dels nostres habibis.

Kibutz de l'Oron (Zi'hon)

Aquest cop és un viatge diferent, la complicada situació politica i social que viu el pais planteja dificultats tècniques i dilemes morals.
La idea: conèixer les dues realitats. El plan: 10 dies en un kibutz al nord, deu dies com a participant en un intercanvi de dones catalanes-palestines a Natzareth amb l'SCI , més 4 dies de lo que salga. El pla general, el de sempre: motxilla, cámara, i improvisació.

La Mar els seus dubtes i problemes logístics.

Digueu-me previsora pero m'he canviat el passaport, entro neta a un pais on la mes mínima diferencia o dubte aixeca la sospita terrorista. Entro amb el millor expedient possible, 4 amics que han fet el servei militar i m'esperen. Fins aqui tot en ordre. Projecte amb dones palestines , mec!!! menys 10 punts! alarma, alarma!senyoreta, pensa voste visitar palestina: joooo? noooo, que va... Who is Arafat?

A partir d'aquí, a veure quantes hores em tenen marejant la perdiu,vaig avisada, els interrogatoris poden ser bastant pesats. Si la meva cara de bona nena per controls, aduanes i anti-multes segueix funcionant, no problem. Sino paciencia!

Welcome to Israel! what are you doing here?

Passejant per Tel aviv

Los amantes del circulo polar

2008-08-14T06:29:00.000-07:00

"Todavia tienes sueño? cierra los ojos un minuto, que te llevo a un lugar..."

Mochilas amigos!

2008-08-12T19:28:00.000-07:00

Mochilas amigoooos! vamooos!
Així és com comença un viatge de quatre dies de Tupiza a Uyuni per les lagunas coloradas, les muntanyes, els llacs gelats i el desert de sal. Un jeep conduït per una familia boliviana, una bona bossa de fulles de coca, dos australianes mare i filla, una colombiana, un anglès i jo. (I més gent a un altre jeep).

5.000 metres d,altitud, mal de cap intens i fred, molt fred, -20 graus a la nit! Però el lloc s,ho val i l,experiència també.

A les quatre del matí, vamoooos amigooos, arribaa! I comença un dia ple de llocs inimaginables on el jeep para per fer pictuuuurs amigooos! i disfrutar del lloc evidentment!

Finalment, l,últim dia arribem al desert de sal més gran del món, on et posaries a córrer i saltar sense parar. Tirar-te per terra, rebolcar-te per la sal, provar-la (evidentment, jejej) són també actes que el teu cos et demana, disfrutar!

Després de quatre dies de viatge, arribem a Potosí, on el 90% de la població viu de les mines de plata, coure i ferro. Una vida molt dura, jornades laborals de 16 hores sense ni tan sols menjar per 8 euros al dia, 60 morts a l,any. Treballen com segles enrere, sense el material adequat, utilitzant explosius que sovint causen accidents. És trist.

Després de Potosí altra vegada cap a Argentina, una parada a Córdoba, la ciutat nocturna, i de nou cap a Buenos Aires, "home sweet home"!

Buenos Aires connection

2008-08-11T02:57:00.000-07:00

"suerte que tu ries y no te enfadas"

Viatge al fi del món

2008-08-02T08:48:00.000-07:00

Aquesta és la sensació quan viatges a la patagonia, d'un lloc molt llunya, a l,altra punta del món, on els follets existeixen, així ho creuen alguns locals.

La Patagonia és paisatge, paisatge molt especial, neu que brilla com si li haguessin tirat purpurina, glaciars, muntanyes de colors, extensions inacabables, guanacos i altres animals salvatges i tot el que no t,esperes al llarg d,un viatge d,autobus, on les hores es transformen en minuts i el fred se t,oblida amb la bellesa dels paisatges.

Ara ja fa més d'un mes que vaig estar a El Calafate, El Chalten i a la Peninsula Valdes i no tinc paraules, només fotos.

Domingo San Telmero

2008-06-29T10:13:00.000-07:00

San Telmo és el barri on he estat vivint aquest últim mes a Buenos Aires. És el Buenos Aires dels anys 30. Els carrers són de pedra i estan plens d,antiquaris que refresquen la memòria a aquells qui no s,imaginen la vida sense tele només amb radio o amb tocadiscs i no amb ipod.

Pels carrers passegen senyors amb el seu abric fins als genolls i el seu barret com repliques de Carlos Gardel i senyores que semblen talment tretes del Paris dels anys 30.

San Telmo es també per excel·lència el barri del tango.

Totes aquestes descripcions, conflueixen el diumenge als carrers del barri, barrejant-se les músiques, els tangos, l,art i l,artesania, el teatre, les parades d,antiguitats, empanades caseras i més.

Després d,un llarg passeig de tot el dia, la jornada acaba amb una batucada i una típica milonga a la plaça, on tots aquells apassionats del tango i la milonga disfruten del seu diumenge San Telmero.

Los Planetas, un buen día.

2008-06-27T19:47:00.009-07:00

Un buen día és el titol de la ÚNICA cançó que ha fet somriure al cantant de Los Planetas.

Qui em conegui sap que és un dels meus grups preferits, doncs bé, avui han fet el seu primer concert a sud amèrica, aquí a Buenos Aires, i ha estat també el primer que he pogut presenciar.

Jo sabia que en concert no eren la festa, això m,havien dit, però d,aqui a notar les ganes profundes de visitar el llit del cantant pensava que hi aniria un troç la veritat...

Reconec però que sentir les cançons que més m,agraden en directe m,ha emocionat no diré que no, però pel pròxim concert que algú els hi doni colacao! energia i alegria pa,l cuerpo planetas!

Dilluns faré camí cap a El Calafate, de visita al Perito Moreno!

Neurones viatgeres

2008-06-22T20:53:00.000-07:00

Buenos aires ha suposat per a mi un paron i vuelta a empezar. Crec que es una projecció a petita escala del que em passara quan arribi a Barcelona. El meu cap viatja a la velocitat de la llum i passa d,asia a Barcelona, se,n torna a sydney i aterra de nou a la realitat Argentina. Recorda i planifica mentre esta vivint més coses noves i d,aquesta manera els dies són més que intensos. Es una sensació ben extranya, no em puc concentrar en un llibre perque el meu cap torna a viatjar abans d,haver arribat a les dos pagines. En les converses colectives a vegades no me n,adono que ja no hi soc fins que algú em diu: Clara? donde estas?

També sovint penso com explicare el meu viatge quan arribi a Barcelona perquè ara mateix no sabria ni per on començar, ja sortirà.

Continuo sent la mateixa eh? nomes que una mica mes pajara! jjajaaja nomes una miiiiica!

Neurones viatgeres (la contra)

2008-06-22T08:47:00.000-07:00

Ahir intentava fer un calendari mental, 25 de maig va ser el dia que vaig aterrissar a Barcelona, nerviosa, trista, i amb moltes coses al cap: gent, llocs, moments, futur. En 11 hores de vol tot s'havia acabat. I et preguntes, que és el que em queda d,aquest viatge? Amics es la primera paraula que et ve a la ment. Experiencies? També, moltes.

I de cop un temor t,assalta: no vull oblidar res del que he viscut aquests últims mesos, intentes recordar el nom del noi amb qui et vas creuar cuinant en aquell alberg de Nova Zelanda, el que et va somriure, com es deia? ...aquell poble, aquella senyora tan maca...has de rebuscar en les memories d'aquests últims mesos tan intensos. Els detalls es difuminen, ahhhh...com es deia??? No pot ser... va, Mar ,pensa, pensa...

No vull oblidar.

I que et queda? PERSPECTIVA, no ho pots explicar perque surt de l'acumulació de tot el que has vist i viscut, no ho pots explicar perque és algo molt teu, i encara ets incapaç de posar-li les paraules adequades.

Que, va, expliquem coses del viatge? encara no puc, tal i com no puc mirar-me les fotos objectivament sense implicació emocional.
I llavors ve, torna. És una olor, un soroll, una cançó, una paraula i tot torna a la teva ment, clar i nítid. Tanco els ulls i somric per mi mateixa.

BARCELONA

Tornar no és la catàstrofe, de tants canvis, Barcelona és una parada més, t'acostumes, t'adaptes, perque ja portes molt temps fent-ho i ho has après. Intentes buscar la millor part, seguir somrient com ho feies quan passejaves pels carrers de Bangkok. Intentes recordar que senties veient la posta de sol en qualsevol dels llacs de Nova Zelanda, l,emoció d,un concert-batucada espontani als carrers de Rio. L'harmonia, la bellesa de Myanmar. Segueixes mirant, buscant, intentant no conformar-te, no apalancar-te. I saps que d,alguna manera o d'una altra tot això que ja forma part de tu, i que és tan teu que t'acompanyarà sempre en el teu camí, vagis on vagis. Arraigada o desarraigada.

It's just like this

2008-06-22T08:39:00.001-07:00

Every place is a goldmine. You have only to give yourself time, seat in a teahouse watching the passes by, stand in a korner of a market, go for a haircut.
You pick up a thread, a word, a meeting, a friend of a friend of someone you have just met, an soon the most insipid, most insignificant place become a mirror of the world, a window of a life, a theathre of humanity.

" A fortune teller teller told me" Terzani
Llibre que m,ha acompanyat els dos ultims mesos de viatge.

Mi Buenos Aires querido

2008-06-17T19:45:00.000-07:00

Buenos Aires és aquella ciutat romántica que tothom s,imagina. Un entremig entre la Barcelona activa i cultural i el París romàntic que es pot veure a les fotos de Robert Doisneau. Barreja d,antic i modern, de carrers de pedra al costat d,avingudes importants plenes de llibreries antigues amb llibres polsosos que estan obertes 24h. (Av. Corrientes). Els bars i discoteques, de dia son botigues de roba de dissenyadors que tot just comencen i de nit es transformen de nou al seu origen. La música, l,art i les lletres flueixen pels carrers al pas tranquil de la seva gent.

Che boludo, viste?

Próxima parada: Puerto Iguazú

2008-06-17T19:21:00.000-07:00

Despres de 5 mesos de viatge amb la Mar, començo una nova etapa sozinha (que diuen a brasiu), et trobare a faltar germaneta...

Pero no em puc queixar, perque si sent dos es coneix molta gent, sent una encara mes, aixi que tot visitant les increibles cascades d,Iguazú vaig coneixer dos russos que parlaven castella i no angles! i uns quants israelis (per variar) que tambe parlaven castella, aixi que entre ells es comunicaven amb el meu segon idioma, bonissim, el tema de les egues(R) es una cosa... jjajaj

Que dir d,Iguazu, el lloc increible, s,ha de veure, pero es cert que esta pensat per l,inserso, montat tot amb pasarel·les i efectivament, ple d,excursions inserso (amb iaios i gent jove tb) "ahora vamos a ir a ver una catarata, vamos a andar 10 minutos, los que no quieran andar pueden esperar aqui mientras este señor les toca un poquito el arpa". Aquest es un resum ben clar, de debo!

Despres de dos dies de visita intensa pel parc nacional, agafo un autobus direccio al que sera Mi Buenos Aires querido! (tango de Carlos Gardel i Alfredo La Pera).

Tartarugas

2008-05-27T15:33:00.000-07:00

La ultima setmana a brasil transcorre amb tranquilitat, despres d,una estada a Belo Horizonte on ens retrobem amb la Clara (amiga de la Clara) marxem cap a les platges buscant el sol de Brasil.

Primer desti: Buzios, un poblet molt mono, amb platges molt mones i on tot es molt chic i encarat al turista. S,ha de dir pero que Buzios conserva "el bar del poble" ple de musics tocant samba i de gent local ballant i bebent, uns quants probablement clients habituals...(veure a la foto)

Aprenent a sambar amb els paposos del poble! jajaj

I buzios passa per nosaltres sense pena ni gloria, too much.
Aixi que amb motxilla , pareo, pales i l,equip d,snorkelling agafem un onibus.

Segon desti: Arraial do Cabo: una ciutat lletja encantadora, d,aquells llocs que te un aire especial que no saps ben be que es. Aixo si, amb unes platges impressionants. Alla confirmem la nostra teoria que els brasilenys van a la platja a fer activitats, frecoball, mergullar (fer snorkelling) jugar a cartes, passejar, futbol, fer cahipis etc... Nosaltres encantades ens anem turnant per mergullar i buscar tartaruges (tortugues.)
Resultat final Mar: 3, Clara :0 caxumdena no si val! (Al septembre penso veure el tortugot mes gran de la historia!)

Divendres a la nit tornem a estar a lapa, aquest cop sense la Jacinta(reina de Lapa) i el Pau. Pero cap problema, ja sabem que fer amics a Lapa es questio de 5 minuts i mes per dues gringes a les quals se les veu d,una hora lluny (sera perque no anem arrapades amb shorts i super estupendes?)

La nit transcorre al carrer entre batucades i samba, cahipirihnes i cerveses . Aquesta sera la nostra despedida oficial de Brasil.

L'endema ens queden sis hores de bus cap a Sao Paulo i un cop mes fer els tramits de canvi de pais: bosses, estacio, horaris, nervis, presses i finalment, aeroport. tot un ritual al qual ja ens hem acostumat pero que sempre ens fa molt pal.
Aquesta vegada amb l,afegit d,haver de dir-nos adeu, i entre presses i taxistes estressants ens despedim, amb llagrima inclosa a l,estacio de Sao Paulo. Despres de 5 mesos despertant-nos cada dia juntes, aguantant l,una les neures de l,altre i l,altre de l,una i fent-nos unes rises amb tot es trobara a faltar. Enrere queden 5 mesos, 7 paisos, molts amics de cami, moltes fotos, moments genials, i "minuts fatidics" i es que 5 mesos donen per moltes batalletes.

La Mar se,n va, la Clara es queda. I les dues comencem un nou viatge, nova etapa. Ara si, de Costa a Costa.

Lapa, tudo legau...

2008-05-17T16:55:00.000-07:00

Lapa, que dir de Lapa...
Lapa es el barri on tota la juventut de rio surt els caps de setmana, Lapa no tanca. No es pot explicar simplement s,ha de veure per creure.
Jo no havia vist mai una cosa aixi. Bueno despres de una caipifuta i una cahipi tradicional tampoc m,hi veia gaire. Lo pitjor el mal de cap posterior...

Lo millor la gent, la festa, el carrer, funky (creeeeeus), samba, i el cumple de la Jacinta amb torta de chocolate, nata, melmelada, fresas y dulce de leche!
I ara des de la eivissa brasilenya plena de patricinhas i mauricihnos fem cami cap a Rio per fer la festa de despedida, una torna i l,altra es queda. Aixi es la vida.
Ens queda una semana i tenim l,esperança que el bon temps tornara i podrem disfrutar finalment de les platges de brasil i jugar una mica al frescoball.

Praia grande, Arraial do cabo

B.S.O: "Un pais tropical" (Jorge Benjor)

RIO: a meillor mousse do mondo

2008-05-09T05:38:00.000-07:00

Cristo corcobado

Ara ja fara casi una setmana que estem per Rio, trobar un hospitality que ens acollis a casa seva ha sigut missio impossible i es que os brasilenyos no gostan de hospedar en a sua casa, eles pensan que a sua casa e feia!, o aixo es el que ens va explicar ahir un brasileny del sud que esta al nostre hostal.

En fi que contactem al Pau, l,amic del Dani de Dehli i ens proposem patejarnos tot Rio, d,Ipanema a Santa Teresa, aixo si amb la calma, aixi que dediquem un dia a cada barri.

Menino fent acrobacies al bondihno, tranvia que puja al barri bohemi de Sta.Teresa

Be, primer de tot aclarar el conepte platja brasilenya . Vindria a ser un lloc de reunio social, on vas a ensenyar els fruits del gimnas o lo moreno que estas, tambe es optim per practicar tot tipus d,esports, futbol, volley, surf, frescoball, etc...
Lligar vindria a ser el passatemps nacional, tan popular com el futbol i es que "os brasilenhos gostan de ficar"

Praia Botafogo, Pao d,azucar

A les platges es possible adquirir tot tipus d,objectes, practics i no tan practics, aquests en son alguns: refrescos, cocos, empanadas, mousse de maracuya, gelats, boles per perfumar el teu armari, tot tipus de bisuteria, cremitas pel cutis, el pareo amb la bandera de brasil, gambes fetes amb una barbacoa de motxilla (ho juro!), mate, souvenirs, tatuatges de henna, bosses i tot tipus de complement imaginable...

Praia d'Ipanema

I aqui us deixo l,eslogan del millor venedor d,Ipanema que ens va arribar al cor (escriure amb portunyol aixi el lector es pot fer una idea mes exacta)

-Nao sou eu qui fala, e o poblo d,ipanema, tem a meillor musse de maracuya!!! a meillor mousse pra a meillor praia do mondo, a meillor musse d,ipanemaaaaa!!! (a grito pelao)

Quin personatge...

La famosa platja de copacabana ens decepciona , el barri es decadent, gris i ple d,edificis enormes a primera linia de mar, aixi que no te gaire glamour. Segons el Manuel (una de les nostres fonts d,EFE a Rio i vei de copacabana ) es on hi ha la major densitat de poblacio de Brasil, molts d,ells iaios que aprofitant el seu tracte preferencial als serveis publics es colen de tothom i fan la vida als habitantes del barri una mica mes complicada.

El glamour i la bohemia es troben mes aviat a Ipanema, que vindria a ser el barri chic, amb casetas baixes, botigues mones, restaurants i gente bonitinha.

Praia de Copacabana

Rio es un conglomerat de barris separats per morros (turons) i envoltat de platges, cada una amb el seu caracter propi. El centre vindria aser una especie de Nova York tropical i per acabar de fer mes exotica i interessant la barreja tens les favelas, una pila de casetes de construccio precaria apilades a les faldes dels morros on viu la gent mes humil. Nomes a Rio n,hi ha 700.

Tot plegat es una bomba cultural que fa de Rio una ciutat rica en contrastos i cultura pero tambe bastant perillosa i alhora atractiva pel foraster.

Cementiri de Sao Joao Batista (Botafogo)

IHLA GRANDE, sambando bajo la lluvia

2008-05-09T05:25:00.000-07:00

Tipic carrer de Parathy

Ihla grande es un parais tropical, o aixo ens han dit. Tot i haver passat alla 5 dies casi no ho hem pogut disfrutar de les platges.

En una parentesis plujos vam decidir fer un trekking fangos ( si vam caure de cul al fang obviament) que va acabar amb nosaltres tornant de nit pel mig de la mata atlantica, quina por, com per que a sobre vingues un local i ens digues si haviem vist alguna cobra, es veu que era dia de cobras, fantastic!

Vistes de de la pousada alegria, ihlla grande

Crec que mai haviem vist ploure tan i tan torrencialment durant els 5 dies que vam estar alla, aixo si, si preguntaves als locals quin temps faria dema:

- Sooooool, seguro!

-Ya...

En fi que al final ja cansades i amb tota la roba humida i pudent vam decidir fer la bossa i anar cap a Rio.

I es que en esta casa solo tem alegria.

Myanmar

2008-05-05T13:37:00.000-07:00

Avui anavem amb autobús cap a Rio quan per casualitat m'he posat a mirar el diari de de davant, una paraula m,ha cridat l'atencio MIANMAR

Al arribar a l'hostal hem mirat a l'internet. Myanmar.ciclo.Yangoon. 10.000 morts. No pot ser. Fa un mes i mig vam estar allà i les imatges que hem vist ens feien molta pena, eren tan familiars aquells carrers, el riu, i ara esta tot destruit. Esperem que la gent de l,hostal, el senyor de la teteria, el profe d'anglès i tota la gent que ens vam creuar alla estiguin bé.

És tant injust.

Cidade de Deus: Sao Paulo

2008-04-26T13:30:00.000-07:00

Despres d,una agotadora marato de 24 hores d,avions ( 4 ) aeroports, esperes i cues i desfasses horaris , hem viscut dos dies 25 d,abril, encara que no gaire apassionants... l,evident jet lag o val la pena i parlar-ne...

Tambe ens vam intentar fer voluntaries d, overbooking pero no ens va funcionar, penita , pena perque ens oferien una pasta! almenys vam guanyar 24 euros per gastar en menjar a l,aeroport i com ens encanten les coses gratis vam menjar de restaurant i arrassar en la seccio de pastissos de la cafeteria.

I el millor es que ja estem a Sao Paulo i es com estar a casa, sembla tot tan familiar, no es pot descriure la sensacio, pero despres d,estar a paisos tan diferents, veure una cafeteria q podria ser el manolo de la cantonada ( amb mes glamour) la gent fent una cervesinha al carrer estem felices.

En 24 hores ja hem començat a parlar portunyol i tot! ja ens interesa ja...
Aquest cop em fet un aterrisatge de luxe ( res de freaks) i hem anat a parar a un hostal super familiar que porta una gent jove, ja som amigues de tot l,hostal i just avui hi ha un festival al aire lliure i gratis de 24h de musica, dansa, cine i capoeira i venen els millors artistes brasilenys, aqui tothom esta molt emocionat i nosaltres mes.
Bona musica, concerts, festa, brasilenys i cahipirinha, simplement el plan perfecte.

Carreteras secundarias: NZ road trip

2008-04-26T13:11:00.000-07:00

Nova Zelanda es, com tothom sap des del rodatge del senyor dels anells, un pais de paisatges espectaculars i diversos. En 10 dies de road trip hem vist i pujat muntanyes, valls, boscos de hobbits d, arbres amb lianes, rius, ex-volcans, fiords, glaciars i molts llacs d,aigues turquesa, blau cel i blancs.

La curiositat es que diuen que es el pais de les ovelles (4 per cada habitant aprox.), aixo dona una idea de la sensacio d,estar a un lloc remot i deshabitat. aquesta encara es mes exagerada quan veus el que en diuen pobles ( de dos carrers dic jo i casi afegiriem de mala mort).

Aixi que resumint, les highligts han sigut, els esmorzars amb chai i camping gas en llacs impresionants. El tongariro crossing ( veure capitol anterior), el Mt. Cook i Milford sound en un dia de pluja i boira ( fiords de l,illa del sud). I per suposat la Mar conduint per l,esquerra. (quin peligro...)

Agraiments al temps, que tot i que al sud ens va fer passar molt fred i impedir acampar, i fins i tot ens va nevar, la resta dels dies han sigut magnifics. I es que nova zelanda al final mola, nomes que has de tenir cotxe, preferiblement furgo, mes q res per no arruinarte i poder-te moure al teu aire i per llocs no estrictament turistics i masificats, anar-hi al estiu per poder disfrutar dels llacs ( fa molta rabia no poder-se banyar). ah i portar un anti mosquits i utilitzarlo ja que les ridicules sandflyes no son tan inofensives com semblen. Fa una semana en vam patir un atac i encara ens estem rascant, en fi ho considerarem com a un souvenir.

I La veritat es que no te gaire sentit descriure nova zelanda amb paraules aixi que aqui queden unes quantes fotos per fer-se a la idea de tot el que hem estat veient aquests dies.

... more coming soon ...

Auckland : la ciutat dels freaks

2008-04-13T01:06:00.000-07:00

Si es pot dir que una ciutat es depriment aquesta es Aukcland, pensavem que la ciutat mes lletja en la que haviem estat era Amman. Fals, Auckand guanya de llarg perque a part de lletja i depriment es la ciutat dels freaks i te un mal Karma.

Desgraciadament el nostre pas per Auckand va ser mes llarg del que hauriem desitjat, degut a varis factors de mala sort i perque no dir-ho desorganitzacio interna.
Ja com es tradicio en cada pais hem de triar un hostal que resulta espantos, o ple de freaks o te una invasio de mosquits o es simplement depriment com la nostra primera nit al sydney hostel a Amman, quins records... a les 10 de la nit ja estavem dormint.

Remembering sydney hostel, Amman

Total que tornant a Nova Zelanda, despres d,aconseguir sortir d,Auckland convencent a dos nois q vam trobar a l,hostal que potser podriem compartir el seu cotxe vam anar cap al sud.
La nostra missio la teniem clara: creuar la illa del nord de la manera mes economica possible, cal dir que ho hem aconseguit, tot i que ens ha costat una setmana i uns quants mal de caps... i aqui ve la historia dels dos hooligans del manchester camuflats, mira que ja hem agafat practica a clitxar a la gent, pero amb aquests dos vam pinxar! Total que a les 24 h els vam abandonar pq no enganxavem ni a la de tres.

Despres de lliurar-nos del nostres amics, aconseguim arribar al National Park i ens preparem per realitzar la nostra missio (2) a la illa del nord : EL TONGARIRO CROSSING o mes popularment conegut com Mordor.
Tothom ens diu que el trekking es durillo, unes 8 hores per pujar pel volca, travessar un parell de muntanyes, arribar als llacs esmeralda i travessar un bosc de hobbits.

A la cima, després de 5 hores!

Esmerald lakes
Les espectatives queden mes que realitzades i es que no es pot descriure la bellesa dels paisatges aqui, esperem que les fotos s,hi acostin. El volca no esta en actiu (o aixo diuen) pero a mesura que anem pujant veiem que la muntanya treu fum, tot fa tuf a sulfur i al tocar les pedres estan calentes. El resum del trekking seria que hem flipat bastant i que com unes campeones arrivem al punt final 50 minuts abans de la hora prevista, aixo si les agulletes del dia seguent tambe son de campeones.

Mordor

Tot i l,espectacularitat dels paisatges nova zelanda no ens acaba de convencer, pot ser degut a varis factors : lo turistic i car que es tot, lo rancia que ha estat alguna gent amb nosaltres, o que no ens ha sigut gens facil mouren,s per la illa.
Val a dir que no tothom es ranci en aquest pais, tambe hem conegut la millor gent aqui, que ens han ajudat i acollit, com el Ron i la Di (una especie de papes nova zelandesos que vam trobar pel cami).

On the way

Wellington

Total que donem una altra oportunitat a Nova Zelanda, dema venen el pau i un amic, tindrem cotxe, tenda i anirem a veure els glaciars, a fer algun trekking i als fiords.

Des d,aqui trobem a faltar tantes coses d,Asia i per altra banda estem ja amb moltissimes ganes d,anar cap a Brasil, aixi que es pot dir que hem arribat aqui una mica confoses i despistades amb el cap aqui i alli.

Pero tot i aixi la nostra bona estrella segueix amb nosaltres i estem cada cop mes convençudes que els llocs els fa la gent.

El somni de la Ingrid

2008-04-07T23:05:00.000-07:00

La meva millor amiga de l,adolescencia es deia Ingrid. Per aquelles epoques ho feiem tot juntes, ho compartiem tot.

El seu somni era anar a Australia, era una de les coses que mes desitjaba del mon. Jo per aquelles epoques tot el que sabia d,Australia era mes avait poc, tots els meus coneixements venient dels pocs episodis de neighbours i del Mofli el koala , aixi que mai vaig acabar d,entendre d,on venia aquella extranya obsessio per un pais tan llunya.

I com tot les coses canvien, una es fa gran i els camins es separen i aixo es el que va passar. I es ara al cap de 12 anys que trepitjo les antipodes, el pais del Mofli!

Pero no tot pot ser, i la nostra parada a Australia es mes aviat tecnica i en 5 dies nomes podrem veure Sydney i estar uns dies amb el Pau.

Sydney es la ciutat perfecta, cosmopolita, multicultural, moderna i ben organitzada. Podria descriure,s com una especie de show de Truman on el teu vei executiu (i metrosexual) et somriu a l,ascensor i et desitja un bon dia, la caixera del super et pregunta que tal estas a lo que tu respons: fine, and you?. Tothom camina a un ritme de ciutat pero sense l,agressivitat a les que estem acostumats a les grans metropolis europees.

I es que sydney te un punt de conexio amb Barcelona i aquest es la platja a la ciutat.

La tardor ha arribat aquesta semana i ens ha agafat desprevingudes, pero disfrutem una altra vegada de l,aire fresc, de l,olor del mar i de la tardor oblidada. Seiem a la gespa de cara al mar, el vent fa impossible estirar-se a la sorra. I se,ns passa pel cap, que estara passant a Barcelona, que estarant fent els nostres amics en aquest moment . I es en aquest moment que em ve al cap la Ingrid, fa un any ella tambe estava aqui.

MAR

Jet lag

2008-04-02T06:27:00.000-07:00

Son les 12 de la nit a Sydney, les 9 a Tailandia i les 12 del mati a Espanya.

A mi una mica tan se me,n dona la hora que es. Despres de 9 hores de vol amb una super pantalla davant on despres de 3 mesos podia triar les pelicules que volges no he pogut dormir: friends, the simpsons, family guy, desperate housewifes i una peli india molt bona. Aixi que hem aterrisat a sydney i immigracio volia parlar amb mi. Fantastic, a les 7 del mati australianes a les meves 3 de la matinada "immigration wants to talk to you". La rao encara no la se, sospito q no s,acababen de creure que fos espanyola o que he estat a masses paisos musulmans. Tan li fa, al final els he convencut que el meu passaport era de veritat que no em volia quedar a viure a les antipodes i que no tenia cap conexio secreta amb Hamas.
Total que hem arribat al seguent control, tampoc l,hem superat! Portavem les sabates brutes! si senyor, a Australia no pots entrar amb sabates plenes de fang de la selva birmana, com no hi haviem caigut!!!

Total que un treballador super simpatic ens ha netejat les sabates, mira q son amables aquests australians, pq no vegis el pal q ens feia treure tot aquell fang incrustat desde feia dues semanes.
I es que australia mola i els australians encara mes!

La resta del dia l, he passat amb un estat de somnolencia-jet lag-noseonsoc, caient dormida al fantastic llit del pau un parell de cops. I ara escric des de cada de la Mel i la Jess una parella que a traves de l,hospitality m,han acollit a casa seva per uns dies, ja que a casa el Pau on hi caben dos , no hi caben tres, pero jo encantada amb les meves noves amigues australianes, avui just he arribat a la hora del cor de la ciutat australia (Underbelly) i m,han estat posant al dia. I ara que es hora d,anar a dormir, la Mar no te son (cosa q dona bastant pel sac) aixi que aprofitarem que l,internet es gratis per escriure una mica i posar-nos al dia que ja toca...

Dema sera un nou dia on espero tenir un altre cop les neurones al seu lloc i deixar d,ensopegar per tot arreu.

PD: despres de perdrel momentaniament en una nit de tiger beers, ricshows i chinatowns, el meu angles ha tornat! oh yeah men!

El deu de les petites coses (reflexions varies)

2008-03-30T21:17:00.000-07:00

Quan viatges i si vas canviant de pais en pais te n,adones que hi ha petites coses que fan que el teu dia a dia sigui mes o menys complicat (tambe mes serios i avorrit a vegades). Aquestes varien segons la cultura, la organitzacio del pais i el caracter del la gent.
Per exemple, una cosa tan poc complicada com enviar un paquet des de la India, pot suposar un dia senser de gestions, cues, ricshows, no possibl madame, lunch time- sorry-close etc, pot arribar a costar de 6 a 24 hores (cas basat en fets reals)

Per altra banda anar a la post tailandesa, es tan facil, no hi ha cues, aire acondicionat, els treballadors son amables i el servei eficac, diguem que el teu paquet amb un embalat perfecte pot estar facturat amb menys de 10 minuts.

A Myanmar ja ni ho sabem perque no crec ni que pugis enviar paquets.

Un altre exemple i important pel viatger es la facilitat per mouret pel pais, per exemple, a India es una odissea que facilment pot acabar amb la teva paciencia i acabes que vols matar al senyor de la taquilla que normalment et mira i diu rient , no posible! aixi que no es tan extrany quedarse atrapat en alguna ciutat a la que ni tan sols volies anar. Hem arribat a fer trajectes de 36 hores seguides (rikshow- bus-tren- slepper bus)

A Tailandia vindria a ser el contari, aqui bussines is bussines, aixi que tots els turistes van com ramats d,ovelles en autocars superorganitzats ( ni un sol seient buit, no fos cas perdessim un duro!) Ellos se lo comen , ellos se lo guissan, tu vas com un titella d,estacio en estacio, i ells et van posant enganxines de diferents colors segons la teva destinacio. ( fins a 4 n,hem arribat a tenir!) Too much!!! el resultat son autocars plens de falangs (guiris) anant al mateix lloc.
Tot s,ha de dir que aqui tot es possible, hem fet l,animal i ens hem posat 6 dins un tuk-tuk, direccio china town!!! I el conductor derrapant i partint-se de riure! estan zumbats, zumbats!

Myanmar es l,aventura, els busos surten d,estacions perdudes enmig del no res a hores intempestives i tu ets l,unic turista, la gent et mira, comenten, et somriun, 130 km es converteixen en 7 apasionants hores de viatge , saltant al teu seient, tararejant les ultimes novetats del karaoke i parant de tant en tant per pujar alguns bambos i mercancies varies a la part de dalt del bus.
Cal remarcar les memorables arees de servei, tradicionals i austeres pero molt millors que les espanyoles, funcionen aixi:

Bus para.
- 30 minuuuuuts dinner ( en myanmar)
Tothom corre cap al lavabo o forat de caca, clar despres de 4 o 5 hores botant... el paper de water no el toquen gaire en aquests paisos, aixi que tens una mangereta auxiliar i un cubell amb un bol per tirar la cadena, tot plegat molt natural...

Surts i seus a una taula on ja tens la gerra de te (beguda nacional ) i normalment un xavalin et ve a demanar: noodles o sopa es la opcio facil.
30 segons mes tard ja ho tens alla, delicios, i de postres unes pastes de te (ja no tan bones...)
Llavors veus que el teu bus ja esta ple, com pot ser! i el conductor toca el claxon i et mira volent dir, que? espvilant reina...

Anem acumulant experiecies, batalletes mil i una i una perspectiva que Asia es un continent molt especial, molt viu, on el concepte del temps es volatil, on la vida es mesura en termes diferents als europeus i on cada dia es una nova sorpresa. Com sempre que estem a punt de deixar un pais, no volem marxar, pero tambe hem apres que ens adaptem i emocionem rapid amb els nous llocs.
Aixi que esperem que la nova etapa a les antipodes sigui tan bona com tot el que portem recorregut ja de viatge.

keep going babe!!!

2008-03-27T17:50:00.000-07:00

Ja de tornada a la gran ciutat, deixem el paradis, han sigut 12 dies molt intensos a les illes de Tailandia, Koh tao, Koh pan gang i Ton sai, marxar i tornar a Bangkok ens ha costat molt, pero despres de 15 hores de bus, aqui estem una altra vegada. Queden 5 dies i la veritat es que no volem deixar Asia, Asia enganxa per 1000 raons, els paisatges de somni, la gent i les coses surrealistes del dia a dia, es tot tant diferent que no es facil explicar-ho.

Ton Sai es una petita platja de la peninsula de Krabi a la que nomes s,hi pot accedir amb long tail (la tipica barqueta tailandesa), aixi que dona la sensacio com si estiguessis en una petita illa. Despres de 3 dies alla, podem dir que es el paradis. A Ton Sai i despres de molt de temps hem retrobat la festa, una birreta, 2 o 3, musica, coneixer gent... despres de tanta calma tampoc esta malament.

-So Ruuuuuuud, can nooooot!!!, where can I put my left hand!!!!???
-keep going babe!!! you are doing weeeeell!!!
-so Ruuuuud!!!
-Go on sweety, I,m proud of youuuu darling!
-Soruuuuuuud!

El So rud es el thai mes diverit que hem conegut, quina partida d,home, la veritat es que ens ho hem passat molt be amb ell tant escalant con de festa davant del rock climbing, quin home...
Els nostres companys de viatge van canviant constantment, ara i fins que marxem estem viatjant amb tres americans i un austriac que son la risa.

Happyyyy, Tailand, happyyyy

2008-03-23T09:24:00.000-07:00

Myanmar is over i nosaltres tornem cap a Bangkok, la capital asiatica ultra fashion, pero nomes de pas, aquest cop ho hem fet be i tenim tren per anar cap al sud, concretament a Koh Tao, una illa del tamany de formentera amb platges paradisiaques i encara no molt explotada turisticament, tot arribara...

Alla demostrem el que hem apres amb els nostres amics israelis passem la nostra primera proba amb molt bona nota, conseguim regatejar a un molt bon preu la nostra estada a la illa que al final s,acaba allargant mes del que pensavem. Ens tirem a la piscina i...les fotos expliquen la resta... nomes dir que estavem cagades el primer dia i que l,ultim vam disfrutar moltissim, es una experiencia que no es pot explicar lo de respirar sota l,aigua i veure tots els coralls i peixos i bitxos marins, i mira q no hem estat mai fans de thalassa pero no ens n,arrpentim gens d,haver-ho fet! Al contrari!

I del fons mari a la full moon party, aixi que el dia abans de la festa anem cap a Koh Pha-Ngan i contra tota previsio trobem un bungalow, a primera linia de mar i barato, aixo si, a l,altra punta de la illa, tot i que ja ens sembla be estar lluny del follon. Com ja es tradicio lloguem una motito i ens anem a perdre per la illa entre boscos de palmeres, carreteres amb forats i platges amb sorra blanca i cocoteros. I la bellesa tropical no treu que estigui ple de bitxos i el nostre fantastic bungalow de bamboo super mono per suposat no n,es una exepcio. A la nit patim l,atac de cucaracha de mig pam que corre pel nostre llit. I tardem exactament una hora per treure-la de casa. Despres de la experiencia posem la mosquitera i ens atrinxerem al llit intentant dormir, fent com que a nosaltres les super-cucaraches no ens fan fastic, que va...

I arriba el gran dia, el dia que els cents, mils de teenegers ( i no tant teenegers) de totes les parts del mon porten tot el mes esperant, la full moon ja esta aqui i vindria a ser una especie de lloret tropical i disfressat de hippy-trendy party, tot plegat massa gente guapa i estupenda... De fet res que no sapiguessim... pero s,havia de veure!

La full moon per decepcionant i comercial no mereix mes comentaris (Nomes un, se li podria dir la festa del turisme de l,hamburguesa, es bastant descriptiu). Aixi que passem pagina i decidim canviar de costa i anar cap a l,oest amb les nostres noves amiguetes noruegues, que pq no dir-ho sosegen una mica...

Total que acabem a la provincia de Krabi, una zona mes aviat de backpackers i un dels millors llocs del mon per fer escalada. I comencem la nostra estada visitant el monkey temple, al qual s,hi arriba pujant 1250 escales empinades, crec que mai haviem suat tant com avui! Pero be no ens queixarem perque el buda gegant i les vistes valien molt la pena.

Dema cap a Railay, una petita illeta a prop de Koh Phi Phi, sembla ser el paradis encara no explotat, a veure si es veritat....

I si senyors Thailand es happy i facil, i com a viatger no tens res de que preocupar-te, al paradis del turisme tot es possible.

Haaapppyyy Thailaaand hhaaappyyy!

The glass palace

2008-03-08T20:06:00.001-08:00

Després de moltes hores de viatges en autobusos-infern ( a Myanmar on i caben 5 i caben 25 mes gallines, el peix del mercat i altres...). I si no hi ha prou lloc, ja saps...cap al sostre amb les bosses!

La última setmana l,hem passat a l,estat de Shan a les muntanyes del nord del pais.
Tot i tenir els nostres dubtes al final vam decidir fer 5 dies de trekking de Kalaw a Inla Lake (uns 80 km.) i la veritat es que han estat una experiència molt xula. Durant 5 dies hem caminat i visitat pobles on mai havien vist a un blanc, normalment els nens corren a saludat-te i t'envien petons, en aquests poblets perduts es posaven a plorar, del temps del colonialisme el blanc es com el Coco, si no et portes be se t,emporta! aixi que et veien i sortien corrent!

Hem dormit a llocs increibles, pero potser el millor de tots va ser un convent de monjos budistes perdut al mig de les muntanyes. Tambe vam anar a una boda tradicional on tenen un nuvi i una nuvia de recanvi ( veure foto, al costat del nuvis) per si un dels dos de la parella es mor durant la boda ja que el casament no es pot suspendre sota cap concepte.

Ens hem acostumat a creuar-nos amb monjos de 5 anys, veure water buffalos creuant rius i esmorzar un super plat d,arròs i dos ous ferrats i fins i tot nouddle soup a les 7 del mati. Viure sense electricitat ha passat a ser lo normal, lo extrany es quan torna! pero d,alguna manera tot funciona prou bé, menys l,internet, això si que no te remei...

Seguim el nostre cami amb els nostres amics israelis, que ja casi son com germans( aji ). Ja xapurrejem frases estupides en hebreu, molt utils... com per exemple hola cacauet, si, ben estupid pero fa molta gracia! vindria a ser Sababa eguzim!

La Mar ha tornat a canviar de nom, ara es diu Mazabe (jazmi) veerrrrry beautiful name, flower name! I la Clara ha fet una nova incorporació al seu antic nom, "La- Sande oohhhh beautiful moon, verry beautiful! beautiful girl,beutiful name"
Els últims dies decidim passarlos a Mandalay, tornar a estar en una gran ciutat ens atabala una mica, cotxes, gent, caos... i a mes fa moltíssima calor durant el dia!

Pero com tot, Myanmar s,acaba, i en 4 dies hem de tornar a creuar el pais direcció sud per agafar el vol que ens portara cap a Tailandia.
Tres semanes han passat volant i ara ens fa molta pena deixar un dels millors països on hem estat, un paradís encara verge al mig d,Asia. Pero no tot és tan bonic, ni nosaltres som tant innocents per pensar que tot es el que es veu, mig pais son arees restringides on la guerrilla i les minories étniques lluiten pels seus drets, altres son arees militars, i en altres simplement hi ha les plantacions d,opi mes grans d,Asia. La gent viu esperant i lluitant pel canvi, i aquest canvi no pot tardar a arribar, Inschala se,n surtin i no es vessi mes sang!

De Chautunga a Kalaw

2008-02-28T21:41:00.000-08:00

Swedagon Pagoda, Yangon

Ja casi ha passat una setmana desde que vam arribar a Yangon, per coses de la vida, i per evitar a un italiani pesao vam decidir sortir-nos de l,itinerari turistic que ens portava a les muntanyes del nord i en una decisio impulsiva, a ultima hora vam decidir agafar un bus cap a la platja on els locals van a passar les seves vacances.

I esta demostrat que a vegades aquest tipus de desicions son les millors. A les 4 del mati estavem esmorzant i a les 6 agafavem el bus tronat que ens portaria cap alla. 130 km= 7 hores d,autobus, si senyor! Pero be, ja estem acostumadissimes a aquest tipus de trajectes aixi q ens ho prenem amb filosofia i ja som capaces de dormir amb tot el soroll del mon i posicions impossibles.

Les platges eren molt xules i tranquililes, (coco-beach style). Xoca veure els restaurants i hotels buits, ja que desde les revoltes d,octubre practicament no hi ha turisme.
Típica teteria al vespre mirant el culebrón korea

El que cada cop esta mes clar es que els llocs els fa la gent i nosaltres em trobat uns nous companys de viatge. Son 4 nois israelis que estan viatjant per un any, despres d,haver fet el servei militar a israel durant tres o quatre anys. En les nits de foc a terra a la platja hem apres que les nostres cultures no son tant diferents, que no es pot jutjar des de fora una realiatat que no coneixes i que sobretot no tot es blanc o negre.
Ah! i....moc moc! habrthabe! tb tenen el pingu! jajajaj

Seguim coleccionant souvenirs extranys i noms d,alla on anem. Aixi que ara ens diem Ma-ma i La-la a Myanmar i Kineret i Shani en hebreu.

Habibi cap aqui, habibi cap alla, seguim la nostra ruta cap al nord amb els nostres nous companys de viatge cap a Kalaw.
I avui un nou repte 15 hores d,autobus de nit amb karaoke non-stop inclos, ves que ens comprarem uns taps. oooooohhhh!!!!

Snacks des de l'autobus

Burma: Yangon

2008-02-23T08:12:00.000-08:00

Just look and smile

Després d,una llarga i freda nit a l,aeroport de Bangkok arribem a Yangon( ex-Rangun), capital de Myanmar, només arribar allà passem els controls de passaport rutinaris i allà junt amb la resta de motxileros anem cap a una guest house, ja de cami amb el taxi veiem que l,antiga birmania no te res a veure amb Tailandia, aqui homes i dones vesteixen longhi, una especie de pareo de teles estampades i de colors, dones i nens porten Tanaka un maquillatge groc a la cara per protegir-se del sol. Veiem moltíssims monjos pels carrers vestits ja no de taronja sino de color granate fosc. Tot sembla ser molt més tradicional, molt menys contaminat per la globalització.

Ferry

De moment hem passat els primers dos dies a la capital on hem vist un temple espectacular, diria que no es comparable a cap dels temples que hem vist abans enlloc, simplement increible. Dema ja ens tornem a posar en ruta i agafem un autobus d'unes 7 hores cap a les platges de l'oest.

Swedagon Pagoda, Yangoon

La primera impressió la veritat es que ha estat molt bona, la gent es extremadament amable, tots somriuen , pero potser el que xoca mes es que et miren, ens miren moltissim i amb molta curiositat, i ens somriuen, avui un grup de turistes d,aqui ens han demanat si es podien fer una foto amb la clara, molt comic, quan hem preguntat perque ens han respost que eren del sud del pais i que mai havien vist occidentals abans!
Però bé, en certa manera els puc entendre perque a mi em passa el mateix amb els monjos, no se perque pero no els puc deixar de mirar, avui al ferry en tenia un tres bancs més endavant i quan hem baixat del ferry se m,ha vingut a presentar: nice to meet you! where are you from?

Burmese trip

2008-02-19T05:01:00.000-08:00

BUDA'S DAY

A dos dies de marxar de Burma, acabem de fer els preparatius pel viatge. No es facil, la informacio sobre el pais es molt limitada i confusa, contradictoria a vegades, aixi que la recerca no ha estat facil. De moment i si tot va be dema tornem cap a Bangkok a recollir el visat i ja tenim vol.

Despres de les revoltes del passat octubre i un parell d,explosions aquest gener el govern mante la informacio molt controlada, entrar com a periodista es un problema, no es poden entrar mobils i portatils.
S,ha d,entrar amb dolars i el canvi no es clar, diguem que ara per ara es un canvi fantasma i t,has de buscar la vida canviant al mercat negre.

Un cop presa la desicio d,anar cap alla, el principal dilema que se,ns presenta es com gastar els diners de manera responsable, la junta militar controla la major part d,infrestructures turistiques (aerolines, trens, hotels...) aixi que hem d,intentar evitar tot lo relacionat amb el govern, pero ara per ara la nostra principal preucupacio es si sera possible.
Per altra banda desde tot el follon el turisme ha baixat en picat i moltes families que vivien del turisme s,han quedat sense cap font d,ingressos.

En fi suposo que un no es pot fer la idea de que passa al pais fins que no hi es, esperem poder parlar amb la gent i fer fotos.

Les portes ara estan obertes i ara ja no hi ha volta enrere, marxem amb els nostres dubtes i dilemes morals pero tambe amb moltes ganes de veure, coneixer i apendre.

1 dia mes tard... Bangkok.

Sembla que els deus estan amb nosaltres i que sigui el dia de Buda no ha fet que la embaixada de burma estigui tancada, perque sino hauriem perdut el vol de dema. Thanks to Buda!

Figura de buda en un temple d' Ayutaya

Ja comencem a tenir una mica sensacio de homeless, avui hem dormit al tren i aquesta nit ens espera una fantastica nit a l,aeroport de bangkok, tot i aixi ho portem amb bastanta dignitat i malgrat fer molta calor encara estem bastant presentables. Aixo i la nostra alimentacio super-saludable: dos pinyes al dia, noodels amb verdures i arros.

Sopar (80 baths) a al sleeper train camí de Bangkok

Avui hem aprofitat el dia per fer gestions per Bangkok tot passejant pel China-town, buscar les 4 coses que ens falten( mosquitera, crema pel sol factor 40) i actualitzar d,una vegada per totes el blog.

La quotidianitat a china town (Bangkok)

Com que la sort esta amb nosaltres, sembla, tot passant per un temple hindu hem donat gracies per poder anar Burma dema , hem demanat a Ganesh un bon viatge, a kristna trobar un novio thai (aixo la Mar per suposat), si pot ser que s,assebli una mica al Wee Luu La (protagonista de la teleserie on vam actuar), i de pas una bona feina i diners pel futur, als Deus indis se,ls hi pot demanar moltes coses i mai no esta de mes pensar una mica en el futur.

Típic rickshow de Bangkok

Let,s vrrrroooooom!!!

Proxima estació : Birmania!

Tailandia II

2008-02-19T04:10:00.000-08:00

HUMOR AMARILLO

El cap de semana l'hem passat a la muntanya, fent un trekking amb una parella holandesa, dos americans i un koreà. Mister Pot i Mister Thousend eren els nostres guies thais.
La veritat es que ha sigut molt xulo i per dos dies ens hem oblidat de lonelyplanets, rutes, billets, internets etc... desconexio total, nomes caminar per la selva i parar per banyar-nos a les cascades. El trekking incluïa una passejada amb elefants i tot i tenir els meus dubtes de l,activitat ens ho vam passar molt be, com que sobraba una persona van posar al mister korea tal qual sobre el cap de l,elefant conduint-lo, total, que ens vam passar tot el viatge partint-nos del pobre noi q no parava de fer sorolls ( ooooohhhhhh, aaaahhhhhh....can nooot!) la risa.

Mr. Korea,miss Mar i missis Claire

La nit la vam passar a un poblet a dalt de la muntanya, a les set ja era fosc aixi que vam encendre unes espelmes i vam estar xerrant amb els nostres nous companys de viatge, vam descobrir que mister Poot (26 anys) havia estat monjo budista durant 8 anys i despres ho havia deixat, deia que li agraden massa les dones i la birra i que no hauria estat un bon monjo.

Al mati i despres d,una llarga caminada amb una parada a una cascada vam fer l,activitat estrella: Bamboo rafting!!!

El bamboo rafting consisteix a baixar pel riu amb una especie de balsa feta de 8 canyes de bambo lligades ( si, molt estable) alla i posen a 4 guiris i un noi thai q es el conductor, pero en realitat son uns liantes, tot i anar vestits als dos minuts ja estavem xops de dalt a baix i ja haviem naufragat 3 cops i aqui es quan entra en accio l,equip korea, que tot i no saber nadar es dedicaba a robar els rems i a saltar de barca en barca tirant a la gent fent crits de guerra, vaja uns terroristes!(qui ho hagues dit al cotxe...) al final ja us ho podeu imaginar 3 barques rems i gent vestida baixant pel riu intentant enfonsar als de les altres barques, crits, i molts riures, i alguna que altra ferida de guerra.

Vaja que va ser com saltar dins un capitol d,humor amarillo rodat a la selva tailandesa, boníssim!

Tailandia

2008-02-18T03:55:00.000-08:00

AGAIN ON THE ROAD

Despres de passar uns dies a Bangkok visitant temples, passejant, i fent d,actrius a una telenovela thai! decidim posar-nos en marxa i agafar un tren cap a Chiang Mai, al nord.

Pel camí fem una parada a Ayutaia, antiga capital religiosa de Tailandia, i decidim comencar a introduirnos en el que sera la nosta nova religio durant un mes i tres setmanes d,estada al sud-est asiatic, el budisme.

La veritat es que la ciutat no es gaire gran pero esta plena de temples, uns mes impressionants que altres...seguint la nostra tradicio de motorbikers lloguem una moto per passar el dia basicament de temple a temple, la conduccio per l,esquerra no ens facilita les coses i ens perdem, ens piten, ens saluden i els hi fem molta gracia, el perque encara no el sabem, be ells tambe ens fan gracia a nosaltres aixi que cap problema.

Wat a Ayutaya

Despres d,un dia amunt i avall agafem el nostre primer thai slepeer train i sorpresa dormim com angelets fins les 9 del mati! El tren es net, les lliteres espaioses i la gent respecta el descans dels altres i el mes important a les 5 del mati no passen els venedors de chai,chaai, chaaaai (te indi) cridant!

Ens aixequem amb una extranya sensacio de no saber massa on som...On es el meu chai! I miss India.

LA CIUTAT PERFECTA : CHIANG MAI

Basicament aixo es Chang Mai, el paradis pel turista occidental que busca una mica de pau i oci a la muntanya. La oferta es senzillament impressionant, ho pots fer tot aqui .I a nosaltres per uns dies no ens sembla malament, aqui es tot tan facil!

Decidim que ja n,hi ha prou de ciutats i cotxes i ens embarquem en la nostra proxima aventura a la selva tailandesa: Humor Amarillo! Oooooohhhhh!

Més val tard que mai... diuen

2008-02-07T04:01:00.000-08:00

Amb un mes de retard comencem el blog que vam prometre a amics i familiars abans de marxar, qui ens conegui bé suposo que no esperava que anéssim puntuals...de costa a costa ja esta aquí !!!

Convidades d'honor a la cabina del comandant!
-Barcelona-Amman-

En un mes i pico ens han passat moltíssimes coses, hem conegut molta gent pel camí i hem estat a dos països tan diferents, com Jordania i la India.
Posar-se al dia doncs no és fàcil així que a partir d'ara prometem anar actualitzant més sovint!

Volant al desert vermell de Wadi Rumm, Jordania.

6.am, good morning Wadi Rum

Aquest mes hem vist que podem viatjar les dues juntes sense perdre trens, coses i tirar-nos les motxilles pel cap (ja que molt més no tenim...) podem estar fins a 4 dies sense dutxar-nos, i anar recombinant la roba que hi ha dies que sembla que camina sola.
Una dada curiosa és que no hem perdut res en tot aquest temps, increïble...

Jerulasem hotel a Aqaba, dir-li hotel és molt optimista...

Així fent un resum ràpid i per qui no estigui situat, vam sortir de Barna el 3 de gener, primer destí Jordania, deu dies més tard vam agafar l'avió més divertit que hem agafat mai i vam aterrissar a Dehli on el Pau ens esperaba a la que seria la nostra casa temporal a Dehli, casa el Dani, que tot just s'acababa d'instalar aquí. A Dehli vam resposar les forces i vam sortir de tour per la India: Jodhpur, Jaisalmer i Goa. De Goa vam tornar a saltar a Dehli per anar al holy Ganges; Varanassi de tornada una visita ràpida al Taj Mahal i avui i desde la "nostra" casa de Delhi ens preparem ja per marxar cap a Bangkok entre nervioses i tristes per deixar la India.

Jumping Goa

I entre tot aquest temps i destins hem vist dos deserts, ens hem banyat (congelat) al mar mort, ens hem perdut per la inmensitat de Petra, hem agafat trens, autobusos, rickshows... ens hem enfadat (sobretot amb taxistes...) i ens han estafat,ens hem rigut de nosaltres, amb els indis i dels indis, ens hem fet la idea de que vol dir holy, i hem flipat amb els deus indis i amb lo diferents que poden ser les religions i la seva manera de viure, hem trepitjat caques de vaca (a una mitjana de quatre al dia nosaltres, i una mitjana d,unes 10 el pau...jajaj!) i em sentit la por de morir en un bus a la India, horrible!

Autoretrat al bus de Panaji, India.

Seguim rodant cap a l'est i esperem ja deixar enrere l'hivern d'una vegada per totes (entre dutxes fredes i trens hem passat molt fred!)
Seguim fent fotos i escribint els nostres diaris, agafant el millor de cada lloc, emocionant-nos i enriquint-nos, seguim somiant despertes.